dissabte, 20 de novembre de 2010

Els 7 senyors feudals de Sant Boi. Crònica conferència Carles Serret i imatges

El passat 12 de novembre Carles Serret, responsable de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi, va presentar “Un universal feudal en transició, el cas de Sant Boi de Llobregat “ a la sala de l’Agrupació Folklòrica de Molins de Rei, en el marc del I Cicle de Conferències “Molendino Regio 1519”.
En la presentació, Josep Barba va explicar que en la recerca dels senyors dels castells del Llobregat, Sant Boi de Llobregat és una vila important. No ens adonem que vivim en un riu que era navegable on hi havia barques i que en el delta hi havia els mariners. El mar estava molt més a prop de Sant Boi del que ara ens podem imaginar i el que avui coneixem com el Prat de Llobregat en aquells temps formava part de Sant Boi fins que l’any 1556 es va segregar. Josep Barba concloïa: “Fins ara hem trobat senyors que ho eren de varis pobles i a Sant Boi passa just el contrari, és un poble on hi ha molts senyors i, casualment o no, hi trobem les famílies Colom, Cabot, Cases, Balasch o Velasco, Manaut d’Aguirre o Guerra, Soler, Casanova, Palau, Biscarro, Bosch”. 

Segons l’ historiador Carles Serret, responsable de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi, és una vila antiga amb termes romanes i el pont del riu la va convertir en un important eix de comunicacions. El pont de Sant Boi es va construir el 1300 a uns 200 metres per sota del nucli urbà, essent propietat del Consell de Cent de Barcelona. També es passava el riu Llobregat amb el pas de la Barca de Sant Boi i la de Sant Andreu (ara dit de la Barca) i el pont de Martorell. Per l’interior de la muntanya hi havia el camí ral des del barri d’Hostafrancs de Barcelona, L’Hospitalet, Cornellà i passant pel pont del Llobregat es creuava Sant Boi, d’aquí a Sant Climent, Begues fins arribar a la Llacuna. Desprès hi havia un camí Ral menor per la línia de costa que anava per Castelldefels i travessava el Garraf fins arribar a Sitges. I la tercera via va en direcció a Sant Vicens dels Horts seguint el riu amunt. 

A Sant Boi hi havia set senyories feudals i la vuitena senyoria seria la de l’església de Sant Baldiri. Segons el historiador Carles Serret, està documentat en l’arxiu que hi havia un prostíbul que era propietat de l’església: “El capellà de Sant Boi que es deia mossèn Gibert estava casat i tenia un fill que passava per nebot però tothom sabia que era el seu fill, no tenien cap problema en aquest tema”. Mossèn Antoni Gibert morí l’any 1515 i el succeir en la rectoria Jaume Gibert amb la seva comare Angela Torrella. L’any 1490 Sant Boi tindria uns 1000 habitants i amb el fort sotrac de la pesta van morir unes 300 persones. El 70 % de les 217 cases que hi havia censades a Sant Boi es van veure afectades per alguna mort. Precisament Marquesa, dona de Joan de Torrelles, va morir també víctima de la pesta l’any 1490. En el nucli de la vila hi havia 3 jurisdiccions feudals, la del Castell, el barri Reial, i la Pobla Arlovina 

El Castell formava part del patrimoni comtal fins que l’any 1238 per mitjà de donació passa a mans de Guillem de Llacera (la cera). La senyoria del castell passar successivament als Marc, Rosanes, Torrelles i als Cardona. Durant la guerra civil catalana de 1462 a 1472, Joan de Torrelles, senyor de Sant Boi, fou fidel a la Generalitat i fou derrotat per Jaume March, Senyor d’Eramprunyà (Gavà), partidari del Rei Joan II i li va arrabassar el castell. Pocs mesos més tardar Joan II li restituí el castell de Sant Boi a canvi del seu vassallatge. El seu successor, també dit Joan de Torrelles, l’any 1480, cedí a canvi de diners el castell de Sant Boi al seu nebot Anton Joan de Torrelles dit el Pelegrí, fill de la seva germana Dolça de Torrelles i d’Anton Pelegrí, comerciant molt important. Galcerà Pelegrí i Torrelles ven la seva possessió l’any 1522 a Antoni de Cardona i a Maria de Requesens, esdevenint així nous Barons de Sant Boi. 

Antoni de Cardona és el germà de Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona i Enríquez duc de Cardona, comte de Prades, vescomte de Vilamur, marquès de Pallars Sobirà i senyor de la baronia d'Entença. Fou el personatge més influent de la noblesa catalana. Estretament vinculat a la corona, va ser nomenat Gran d'Espanya i acompanyà Carles I a les visites que el rei feu a Catalunya. Va participar a capítol de Barcelona on va ser nomenat membre del Toisó d'Or i el seu escut es conserva en el cadirat de la catedral de Barcelona. El baró de Sant Boi de Llobregat, Antoni de Cardona i Enríquez, Virrei del Regne de Sardenya, es va casar l’any 1514 amb Maria de Requesens, germana d'Estefania de Requesens i filla del senyor de Molins de Rei, qui adoptà el cognom del seu marit, Maria de Cardona. Els succeirà el seu fill Joan de Cardona y Requesens, baró de Sant Boi, capità general de las Galeres de Sicília i Nàpols, Virrei de Navarra. 

La seva germana Anna de Cardona i Requesens heretarà la Baronia de Sant Boi i es casarà en primeres núpcies amb Belasc d'Alagó i Arborea, comte de Villasor (Sardenya), i en segones núpcies es casarà amb Àlvar de Madrigal i Cervelló, lloctinent i capità general de Sardenya. La baronia de Sant Boi passarà als Alagón marquesos de Vilassor a l’illa de Sardenya i més tard als Santa Cruz, qui, en diverses ocasions han estat encarregats habituals del Ministerio de Asuntos Exteriores de España. 

El barri Reial està repartit entre el centre antic de la vila i el grup de masies al voltant de l’antiga ermita de Sant Pere i era governat per un batlle reial que era el principal entre els tres que conformaven el govern de la vila. 

La Pobla Arlovina a partir de 1452 va passar a ser jurisdicció de les monges del Monestir de Valldonzella situat a la Creu Coberta a Barcelona des de que la seva propietària, Francesca Poch i Morato, va ingressar com a monge en el convent. Àgata de Vilatorta era l’abadessa del Monestir de Valldonzella l’any 1519. 

Les 4 jurisdiccions foranies de Sant Boi de Llobregat són les Torres Salvana, Llor, Benviure i el Fonollar. 

La Torre dels Llor també dits Lor, Desllor, o Dezllor, en llatí Lauro, en el seu escut d’armes figuren tres branques de llorer. Tenia annexa l’ermita de Santa Bàrbara del Llor que fou construïda, l’any 990, pel bisbe Vives de Barcelona. Els Llor participaren en la conquesta del regne de Valencià, Almeria i Sardenya on Guillem de Llor era l’Administrador General de tots els castells del Regne de Sardenya. 

En la Torre de Benviure, en la muntanya de Sant Ramon, es troben jaciments ibèrics i les restes de la capella de Sant Miquel. La família Papiol o Despapiol seran el propietaris de Benviure, concretament l’any 1512 ho serà la vídua Magdalena de Papiol i posteriorment ho serien els Gualbes, 

El Fonollar o Fenollar, anomenat també Torre de la Vila, tenia una capella dedicada a Sant Sebastià. Bernat del Fonollar casat amb Blanca de Torrelles era el senyor de Sitges l’any 1326 i l’heretarà el germà de Blanca, Humbert de Torrelles, senyor de Banyalbufar a Mallorca i de Tivissa, a canvi de mantenir el nom de Fonollar. L’any 1519 Guillem Ramon de Soler era el senyor del Fonollar. 

La setena senyoria seria la Torre Salvana o de Cort construïda en el segle X, avui pertany a Santa Coloma de Cervelló, però fins el darrer quart del segle XIX pertanyia a Sant Boi. Es diu la Torre Salvana perquè a mitjans del s. XVI apareix el cognom Salbà, substituint el nom Sacort que, més tard, serà el que fixarà la denominació actual, Torre Salvana. Els Sacort, també dits Cescorts, Zescorts, Corts, Zacort, Çacort, en llatí Curtis o Curtibus, a l’Aragó Cort o Cortes, comanadors de la casa d’Agramunt, participaren el la conquesta de Valencia i obtingueren Piera. Mestres de l’ordre militar de Sant Jordi d’Alfama participaren en la conquesta de Sardenya. Francersc Corts l’any 1429 era el Governador del Regne de València. Joan Jordà Sacort és el senyor de la Torre Sacort l’any 1519. 

Josep Barba Raventós
Descàrrega del document

Imatges de la xerrada, Sant Boi de Llobregat, el castell del Puig, la Pobla Arlovina, la Torre de Benviure, la Torre dels Llor, la Torre Salvana, el Fonollar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada