dijous, 22 de desembre de 2011

En Molin de Reix, oi los Embaxadors del Imperi,

Epitome de la Genealogia dels Comtes de Barcelona.
Ioana Y Carles V
En la fi del any 1519, trobant-se en Molin de Reix, oi los Embaxadors del Imperi, qui li aportavan la nova, com los Electors lo havian elet Emperador de Alemanya.

Títol: Constitutions y altres drets de Cathalunya compilats en virtut del cap. de Cort XXIIII de las Corts per la S. C. y reyal maiestat del rey don Philip nostre senyor celebradas en la villa de Montso any MDLXXXV: volum primer
Editor: en casa de Hubert Gotart, 1588

                             Constitucions i altres drets de Catalunya. 1704.

     Joana, muller relicta de Phlip d’Austria, mort Ferrando segon, pare, essent ja reina de Castella succeí en los regnes d’Aragó, València, Mallorca,. Sardenya, Nàpols i Sicília, i Comtat de Barcelona, i feu venir a don Carles d’Austria, fill seu, qui era en Flandes, ensems amb lo qual governá tots sos regnes i estats, fins a 12 d’abril de 1555, que morí en Tordesillas, sobrevivint-li lo dit don Carles, e don Ferrando, que fou rei de Bohèmia, e dona Eleonor, muller de Manuel, rei de Portugal, e aprés de Francesc, rei de França, e dona Caterina, que fou muller de Christian, rei de Dinamarca, e dona Maria, que fou muller de Lluis, rei d’Hongria.

    Carles, mort lo rei Ferrando son avi, cridat per la reina dona Joana sa mare, començá de governar lo any 1518. Prengué per muller a dona Isabel, filla de don Manuel, rei de Portugal, de la qual li nasqueren don Philip, dona Maria, que és estada muller de Maximilià, rei d’Hongria, i dona Joana qui fou muller del príncep de Portugal. En la fi de l’any de 1519, trobant-se en Molin de Reix, oí los ambaixadors de l’Imperi, que li aportaven la nova con los electors lo havien elect emperador d’Alemanya, per mort de Maximiliá son avi, e tantost que hagué closes les Corts en Catalunya, s’entorná a Castella, per domas la insolència dels comuners qui s’eren alçats, e apaciguat que ho hagué, passá per lo mar ocèano a Flandes i Alemanya, i prengué la primera corona a Aquisgrá, i tantost s’entorná a Castella,  on després, en l’any 1525 Carles de Lannoy, virrei de Nàpols i capità general de l’exércit que tenia en Itàlia, li aportá a la vila de Madrid la persona de Francisco de Valois, rei de França, que lo marqués de Pescara havia pres en Pavía, i allí lo retingué pres en una torre fins l’any 1526, que el casá amb dona Eleonor, germana sua i li doná llibertat. L’any 1529 passá a Itàlia i a Milà prengué la segona corona de l’Imperi, i l’any següent de 1530 rebé la tercera corona a Bolonya, per mans del papa Climent, per haver-hi pesta a Roma, i entenent la necessitat que tenia son germá lo rei d’Hongria don Ferrando, se n’aná a Viena amb son exèrcit, amb ànim de presentar batalla a Solimá, Gran Turc, però aquell no el gosá esperar, ans se retirá a Constantinoble. L’any 1535 passá a Africa i prengué Tunis i Bona, deixant a Muley, rei moro son tributari, amb molt bona guarnició que deixá en una fortalesa que fortificá, anomenada la Goleta. En l’any 1537 rebé la nova com Ferrando Cortés, son capitá general en les Indies, havia pres la persona del gran rey Motezuma, amb son regne de México. L’any 1540 aná a Flandes passant per França, per domar la insolència dels de la ciutat de Gand, que se li eren rebelats i l’any seguent de 1541, venint de Flandes per Itàlia, el mes de novembre aná amb son exèrcit a Alger, i per la gran tempestat que es mogué passá molts treballs, que foren causa que no tingués efecte son obrar, i se’n vingué a Espanya. En lo nay 1543 torná a Itàlia, on feu un poderós exèrcit i amb aquell passá a Flandes per domar lo duc de Cleves, flamenc, que se li era rebelat, volent-li pendre Anvers i tota Flandes, i havent-li cremada Dula, estant sobre Rolamunda, se li vingué a rendir. I perque lo mateix rei Francisco l’any abans havia enviat son exèrcit amb lo Delfí son fill, per pendre-li la vila de Perpinyà, entrá en França amb poderós exèrcit de Metz de Lorena fins a la ciutat de Chalons, sobre lo riu Marne i es té per cert que haguera pres París, que no distava més d’una jornada, si no fos estada la pau que li demaná lo dit rei de França. L’any 1547, essent-li llevada en armes la major part d’Alemanya per industria de Martí Luter i altres heretges, dels quals eren los principals Joan Frederic, duc de Saxònia, elector de l’Imperi, i Philip, lans.grave d’hacia (Hesse), los mogué cruel guerra i prengué als dits elector de l’Imperi i lans-grave, i reduí a sa obediència totes les ciutats que se li eren rebel.lades, amb molta suma de diners que li donaven. L’any 1551 havent-li rompuda la pau lo rei Enric de França, amb la vinguda de 25 galeres franceses, prenent devant Barcelona la galera de don Antoni d’Oms i cinc naus, en les quals hi havia bona part de la recámara del rei de Bohèmia, lo qual s’entornava a Bohèmia amb dona Maria, muller sua i filla de dit emperador don Carles, li moigué guerra en les parts de Flandes i cobrá les places de Therouanne i Hesdin. I trobant-se a Brusel.les l’any 1555, renincià lo govern de tots sos regnesi estats a dit don Philip son fill, i lo Imperi a don Ferrando son germá, i se’n vingué a Espànya, on se retirá en Ajusta (Yuste), monestir de l’ordre de sant Jeroni, en lo qual, amb molta santedat i exemple, visqué lo restant de sa vida fins a 21 de setembre de 1558, havent fet moltes i santes ordinacions per lo bon govern de sos estats. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada