dilluns, 26 de març de 2012

El fals escut de Carles I a Barcelona

El fals escut de Carles I a Barcelona

Manipulació i falsificació en temps dels primers reis borbons de l’escut d’armes de l’Emperador Carles I dit el Màxim pintat en el cadirat del cor de la catedral de Barcelona.

El cadirat del cor de la catedral de Barcelona va ser construït en motiu del capítol dels Cavallers de l’Orde del Toisó d’Or que va celebrar el rei Carles I del 5 al 8 de març de l’any 1519. En aquest cadirat es destaquen principalment els escuts d’armes pintats que desprès de 500 anys representen un valuós testimoni, molt apreciat en el món de l’heràldica, en el que es troben representats els principals prínceps i reis de l’època i fins i tot tres emperadors romans com ressalta el doctor Joan Bassegoda. Pocs dies abans s’havia celebrat a la catedral el funeral per la mort del seu avi l’emperador Maximilià.


Carles I va fer construir el cadirat del cor de la catedral de Barcelona per deixar un testimoni seu per la història. El que podria ser un referent d’atracció de turisme històric resta amb el pas barrat i només es permeten visites concertades per veure les pintures dels escuts del cor. L’emperador Carles és l’estrella de l’obra on ens va voler deixar ben clar en l’escut d’armes de la seva cadira qui era i el que representava.

Comparant l’escut de Carles amb els altres escuts pintats al cor en un primer cop d’ull observem que mentre els dibuixos dels escuts finalitzen per la part superior tocant el quadre, en canvi en el cas de l’escut de Carles en la part superior hi ha una sospitosa franja ample de color fosc entre el dibuix i el quadre, que sembla com si s’hagués fet per esborrar o tapar alguna cosa. Consultant l’Armorial d’en Francesc Llupià del segle XVI en el que van copiar els escuts del cadirat, el que es troba dibuixat just a sobre de l’escut d’armes de Carles I  és la Corona del Regnes d’Espanya (Hispaniarum Insignia), en canvi en l’escut actual en el lloc de la Corona del Regnes d’Espanya hi ha pintat un castell sense corona i a Carles se’l nomena com Rei de Castella.

Hi ha un altre armorial del segle XVI fet per Bernat Mestre on també hi ha copiats els escuts del cadirat, en el de Carles l’àguila imperial de dos caps envolta l’escut i en la part superior hi ha la Corona Imperial del Sacre Imperi. Com que en la descripció de l’escut que fa Bernat Mestre tracte al rei Carles com emperador de romans, fa pensar que aquesta còpia va ser feta amb posterioritat a la de Llupià. Si tenim en compte que quan es va celebrar el capítol del Toisó d’Or en el mes de març de 1519 Carles era Rei de les Espanyes és de suposar que aquest és l’escut d’armes que trobem representat en l’armorial de Llupià i el que veiem en l’armorial de Mestre correspon a l’actualització que es podria fer pocs mesos desprès quan en el mes de novembre del mateix any, Carles I el Màxim va ser promulgat oficialment al Palau Imperial de Molins de Rei, Rei de Romans i Emperador Electe del Sacre Imperi.


Com és possible que Carles rei de les Espanyes i Emperador del Sacre Imperi es converteixi amb el pas dels segles en el Carles rei de Castella? Es coneix que un devot de la catedral oferí als canonges uns diners per una restauració de les pintures del cadirat del cor el 22 d’abril de 1748. En el mateix any a Cervera es feia el túmul funerari per la mort del rei borbó Felip V. Amb l’arribada del Borbó s’iniciava la destrucció dels nostres drets nacionals amb la conseqüent falsificació de la nostra història. En la mateixa restauració es va suprimir l’escut del Regne de Navarra que hi havia pintat dintre del quadrant de la Corona d’Aragò. Avui dia es diu que Navarra és una conquesta de Castella quan en realitat Isabel de Castella estava morta i Ferran d’Aragó conquerí Navarra amb l’ajut de la seva nova dona Germana de Foix. També l’escut d’armes dels Cabrera s’ha manipulat i en lloc de pintar-hi cabres han repintat ves a saber quin estrany animal.

Ningú ha demanat la restauració de l’escut original i el cadirat segueix publicitant i escampant la falsedat imposada primer per les armes i més tard per la ignorància d’un poble que no sap el que ha estat ni quin és el seu verdader llegat. Ignorància producte d’una censura al servei del centralisme i uniformisme castellà que van imposar els vencedors borbons francesos, veritables destructors de l’Imperi Espanyol, enfront d’una Corona Aragó d’estil federal que tant èxits i prosperitat ens havia aportat amb els Austries com a centre de l’Imperi Universal de Carles I.

Josep Barba Raventós 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada