dijous, 15 de maig de 2014

Regomir

El Renaixement de Molins de Rei

Ens havien dit que en el segle XVI els catalans estàvem en decadència i resulta que l’any 1519 érem el centre del món, en el moment més àlgid del Renaixement.

Jo mateix havia escrit que la vila de Molins de Rei tenia els seus orígens en l’encàrrec que va fer el primer rei de la Corona d’Aragó l’any 1188 a Joan Moliner, per construir el casal dels molins fariners que dos anys més tard seria el punt de partida de vila dels Molins Reials del Llobregat. A Alfons I d’Aragó, dit el Cast o el Trobador, li teníem dedicat el carrer Major amb el nom d’Alfons II d’Aragó. No s’entenia com el nostre primer rei podia ser a la vegada el segon. Ja no cal rectificar-ho, directament van esborrar el seu nom del carrer més important de la vila.

L’hora oficial del naixement de la vila de Molins de Rei és l’any 1190, quan el rei Alfons va concedir la fabricam dels molins a Bernat el Ferrer, el gran pare de la pàtria molinenca. En el poble dels moliners, en comptes del moliner Joan Moliner, datat de l’any 1188, van escollir al ferrer per fer-li un homenatge. Ara tenim un monument a Bernat el Ferrer amb el rei càtar Alfons el Cast, representant l’acte de fundació de la vila, tots dos vestits a l’estil més pur, com bon trobador de l’amor cortès que era el nostre primer rei. Suposadament, un cop acabat el casal dels molins, començà a atreure pobladors i així va “aparèixer” el poble de Molins de Rei.
Comte Mir I de Barcelona 947 - 966
Tampoc s’entén que Molins de Rei hagi nascut 300 anys més tard que la resta de poblacions del pla del Llobregat del segle X. Ja ens avisava el mestre i bon historiador local Joan Tort i Mensa en el seu estudi sobre el murs forans que defensaven Barcelona i el territori jurisdiccional de Barcelona, que el senyor Joan Tort va llegir a l’Arxiu de la Corona d’Aragó l’any 1973. Llavors ja ens parlava del castell del Regomir i del rec del comte Mir al riu Llobregat en el segle X. Fins aleshores la gent de Barcelona pensava que només existia el Regomir del riu Besos que passa per la ciutat.
La primera noticia que tenim del poble de Molins de Rei es troba al document 711 del Cartulari de Sant Cugat del Vallès de l’any 964, on es parla d’una propietat del terme del castell de Cervelló que afronta in rego de Miro comte. Segons Miquel Coll i Alentorn (Història de Catalunya, volum 3, Abadia de Montserrat, 1992), sembla segur que cal identificar aquest rego de Miro del Llobregat amb el rec Vell de Molins de Rei, que prenia l’aigua de Roca de Roc (o Droc, situada entre Palleja i Sant Andreu de la Barca) i que va subministrar la força motriu als molins que van donar naixença i nom a aquesta vila. El comte de Barcelona encara no tenia el títol de rei, per tant els molins del riu Llobregat no podien rebre el nom de Molins del Rei, sinó el de molins del rec del Comte Mir o rec Comtal.

Fa poc vaig llegir en un llibre de Pere Antoni Beuter publicat l’any 1551: “fue embiado un cavallero criado del dicho Emperador Carlos para que governasse Barcelona, y para assegurarse de los Moros truxo consigo muchos Christianos, y con ellos se entrego la ciudad, y poco a poco empeçaron a salirse los Moros al Regomir que es una población que se muestra aun fuera de los muros viejos de Barcelona, que fueron la cerca primera y antigua”.



Molendino Regio, 16 de maig de 2014

Josep Barba Raventós 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada