dijous, 29 de maig de 2014

Santa Creu d'Olorda és la verdadera església de la Santa Creu de Barcelona

Fins ara havíem llegit que la Catedral de Barcelona era l'església de la Santa Creu de Barcelona i a la vegada l'església de Santa Eulàlia. Diuen que Santa Creu i Santa Eulàlia són una mateixa església.

En el precepte del rei de França i Aquitània, Lluís II el Tartamut (+879), fill del net de l'emperador Carlemany, Carles II el Calb (+877), escrit a Troyes (França) el dia 9 de setembre de l'any 878, trobem la primera referència, coneguda en temps dels francs, sobre l'existència de l'església de la Santa Creu de Barcelona.

El podeu trobar a "Catalunya carolíngia" Vol. 2/1 de Ramon Abadal i de Vinyals, pàgina 68.


En el text es llegeix clarament que a Barcelona hi han dues esglésies ben diferenciades: "sancte Crucis" i "sancte Eulalie".



També de temps de Lluís el Tartamut (877-879) és la confirmació de les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès. El segon document del Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès és de l'any 904.


Guifré II dit també Borrell I, fill de Guifré el Pilós, fou comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911). Nosaltres l'anomenarem el comte Borrell.

El comte Borrell residint en el castell de Cervelló defineix el termenat del Castell de Cervelló que consta de la muntanya d'Olorda i les muntanyes de l'Ordal. Les muntanyes de l'Ordal en realitat limiten la descripció del territori de les valls de Cervelló i Corbera fins el riu Llobregat, limitant el territori del castell de Cervelló amb el del Garraf, Penedès i Anoia. 


El text diu:
locum in valle supra memorati castri Cervilionis,
Mirant a la vall des del castell de Cervelló, en el pla del riu Llobregat, es troba el poble de Molins de Rei.

ubi ecclesia sita est in honore s.Crucis

A Molins de Rei només es coneix una església amb el nom de Santa Creu, l'església de Santa Creu d'Olorda, que va ser la primera església de Molins de Rei.


El primer document  del Cartulari de Sant Cugat del Vallès per fixar un termenat ja ens indica on està situada l'església de Santa Creu i en cap cas la localitza dintre de les muralles de la ciutat de Barcelona, i ni molt menys on ara hi ha la catedral de Santa Eulàlia.

Probablement l'error s'origini al desconèixer que tant l'església de Santa Creu d'Olorda com la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei, pertanyien al territori jurisdiccional de Barcelona, situades en el murs defensius forans de la ciutat al riu Llobregat. El territori de la civitas de Barcelona no era solament el nucli de la ciutat, comprenia també una extensió de terreny que en aquest cas anava del riu Besos al riu Llobregat. Possiblement quan han llegit Santa Creu o Sant Miquel de Barcelona han interpretat que havien de trobar-les dintre de les muralles de la ciutat i no dintre dels antics murs defensius del territori de Barcelona.

Concili Provincial Narbonense de l'any 906 celebrat a Santa Creu d'Olorda

Segons el decret del concili de Barcelona de I'any 906, els legats de I'abadessa Emma presentaren a l'assemblea conciliar, reunida dins I'església de la Santa Creu de Barcelona, per tal que corroboressin una escriptura.

Enllaç al text: DOS CONCILIS DE LA PROVINCIA NARBONENSE DELS SEGLES X I XI, FINS ARA IGNORATS de Ramon ORDEIG I MATA (1995) 367-382. Facultat de Teologia de Catalunya.

Recerca de Josep Barba Raventós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada