dimecres, 4 de juny de 2014

Objectes de l'església de Sant Miquel i el Museu de l'Acadèmia de Bones Lletres

Relat i relació de possibles peces i objectes de l'església de Sant Miquel Arcàngel de Barcelona que podrien ser de l'església de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei, partint de texts sobre el desaparegut Museu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 
Extraccions del llibre de Jordi Casanovas i Miró (2009):
El Museu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona - Dades per a una historia


Dipòsit a I'Acadèmia d'objectes recollits per I'Ajuntament

Amb motiu del trasllat a Santa Àgata, es va fer un tercer (o quart?) catàleg, signat per José de Manjarrés, "Académico-Conservador", i per Antoni Elias de Molins, "Director del Museo Provincial", punt de partida del catàleg impres de 1888 signat només pel segon.

Segons consta en la relació oficial i en un esborrany adreçat per l'Acadèmia al cap del Museu el 13 de novembre de 1905 aquests eren alguns dels objectes que finalment calia retornar amb la indicació del número del catàleg de 1888:
Mascarcón de una fuente, número 1127 del Catálogo (procede de la sacristia de la iglesia de San Miguel) (cat. 188)
Cipo de mármol, número 1227 (procedente de la derruida iglesia de San Miguel)(cat. 40) 

Objectes i restes monumentals, ja coneguts i descrits anteriorment, que l'Acadèmia recull o en relació als quals informa

Anne-Claude-Philippe de Thubieres, comte de Caylus (1692-1765), en el volum quart de la seva monumental obra "Recueil d'Antiquités egyptiennes, etrusques, grecques, romaines et gauloises", publicat a París l'any 1761, recull diverses dades sobre les columnes del carrer Paradís, del mosaic de la parròquia de Sant Miquel i del sarcòfag de la casa de I'Ardiaca, que acompanya amb les corresponents làmines. De fet, i com ja deixa entendre, no ha vist directament aquests monuments dels quals parla i que coneix gràcies a uns dibuixos que li varen regalar i a diferents texts, entre els quals destaquen les referències a Barcelona en l'obra "Epistolarum libri sex" de Gregori Maians publicada l'any 1732 a València.

Isidoro Bosarte donar a llum l'any 1786 la seva "Disertación sobre los Monumentos Antiguos pertenecientes a las nobles artes de la pintura, escultura, y arquitectura que se hallan en la ciudad de Barcelona", publicada a Madrid, en la qual s'inclouen dotze dissertacions. Assenyala en relació a un mosaic de l'església de Sant Miquel "que no he visto, y dice el Doctor Prat en su Disertación que es el Frontal del Altar mayor. Sin duda debe de estar ocultado con el Frontal, que se vé en aquel Altar, y sería bueno, que lo manifestasen, y que se sacase dibujo de él, y se grabase". La importància de Bosarte rau en el fet que molts dels que més endavant parlaran de Barcelona l'utilitzaran com a referència i també perquè incorpora nombroses dades d'autors anteriors com Jeroni Pau, Dionís Jorba, Francesc Diago, Jeroni Pujades o Enrique Flórez o com el ja esmentat comte de Caylus. 

Església de Sant Miquel 

D'aquesta església, una de les més antigues de Barcelona, es coneixien diverses obres artístiques de diversa entitat i de molt variable cronologia. L'element més conegut i del qual més s'havia parlat era el famós mosaic antic de tema marí que formava part d'un conjunt termal construït a principis del segle II d C. i que constituïa el paviment de l'església. Hi havia també un mosaic cosmatesc importat d'Itàlia, que havia estat re-utilitzat davant l'altar, diversos elements arquitectònics medievals (un capitell adossat, un permòdol amb representació d'un Àngel i una clau de volta), la làpida funeraria d'Arnau de Gual i fragments de dues altres, les urnes-ossaris de Berenguer de Puig i la de Maria, esposa de Nicolau Samars, més una no identificada, vuit figures i dos caps del famós grup de la dormició de la Verge, obra en alabastre de Damià Forment i del seu taller, i finalment un frontal d'una font que hi havia a la sagristia amb representació d'un àngel (cat. 188). 

Certament, l'Acadèmia només es va poder fer càrrec del frontal de la font amb la testa d'àngel i de la inscripció romana. Aquest pedestal, un dels nombrosos dedicats a Lucius Licinius Secundur, estava ubicat en la porta lateral anomenada del cementiti (IRC-IV 96) (MACB 7561) (E de M 1227). Rebut signat l'11 de setembre de 1847 pel prevere Mariano Rodriguez conforme rep de Joan Cortada, Director del Museo de antigüedades, "una Pila de mármol con su coluna y pedestal correspondiente, y una lápida que es la traducción de otra lápida Romana que ambas son y pertenecen al indicado Templo, cuya lápida romana al presente queda depositada en el citado museo de su cargo". De tota la resta de materials se'n va fer càrrec la Comissió de Monuments, tal com figura ressenyat en el catàleg de 1888.

La pila d'aigua beneita feia temps que formava part del Museu de I'Acadèmia, mentre que la pila baptismal havia estat cedida a l'església de la Mercè. Es tracta de la bellissima pila tallada en un gran capitell de marbre del segle VI, actualment conservada en el museu Arqueològic de Barcelona.

Basat en el : Catálogo de los objetos arquelógicos depositado por la Academia de Buenas Letras en el Museo de la Comisión de Monumentos de la Provincia (15 de març de 1880), ms. de l'Arxiu de la Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona, carpeta: Museu, Biblioteca i Arxiu. Mobiliario-Plano Biblioteca Mateu.
Enllaç al llibre de Jordi Casanovas

Enderrocament de l'antiga església de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei

En el text hem trobat el "Cipo de mármol, procedente de la derruida iglesia de San Miguel", i un rebut de l'any 1847 sobre, "una Pila de mármol con su coluna y pedestal correspondiente, y una lápida que es la traducción de otra lápida Romana que ambas son y pertenecen al indicado Templo".

Les dades concorden amb les de l'enderrocament de la vella església de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei perquè després de la Guerra del Francès es trobava en molt mal estat, i s'havia quedat petita per la població. Segons el llibre "Molins de Rei, la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel" (1993) de Josep M. Jordà i Capdevila, amb donatius i aportacions de veïns es van engegar plans de construcció que van quedar aturats amb les guerres carlines. L'any 1845 el rector Mn. Sebastià Estrany va sol·licitar formalment ajut institucional per la nova església que el govern atorgà l'any 1848 amb el finançament de 3/4 parts del cost de l'església nova. L'any 1851 es van inaugurar les primeres obres de la nova església de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei. Una nova fase de la construcció de l'església es va inaugurar el 1853, i l'any 1860 la va beneir solemnement el bisbe Antoni Palau, tot i que no es va donar per finalitzada l'obra fins el 1862.

Recerca de Josep Barba Raventós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada