diumenge, 16 de juliol de 2017

L’Atlàntida als nostres peus


No podem seguir publicant que els Requesens van arribar a Molins de Rei (Rubricata) al segle XV de la mà de Galceran de Requesens, doncs està prou documentat que al segle IX els Requesens defensaven les seves terres dels clergues catòlics del rei franc Carlemany que les volien prendre amb el seu bisbe de Barcelona al capdavant. Al cap de desenes d'anys de lluita i guerra civil, gràcies al Concili de l'any 878 celebrat a Troyes (França), el bisbe catòlic de Barcelona Frodoí es va apropiar dels Camps de Santa Eulàlia que havien estat propietat dels Requesens. En els documents de l'època no s'esmenta als Requesens, el seu nom era Recosindo el godo. Els Recosind (Requesindo, Recesvint) havien estat reis gots, caps de l'església cristiana arriana.

Malgrat el famós Lluís de Requesens, heroi de la batalla de Lepant i cèlebre governador dels Països Baixos, els Requesens estan poc i malament estudiats. Seguint el seu fil un arriba a descobrir fets inimaginables, com és el cas de la Virreina de Nàpols Isabel de Requesens que resulta ser la famosa Gioconda o Mona Lisa (Bonica Elisa) pintada per Leonardo da Vinci. Els Requesens eren també els Prínceps de la Pantel·leria que encara que pugui semblar quelcom una mica fi, no tindria més importància si en aquesta illa no hi hagués la ciutat de Gadir. Gràcies a saber de l'existència de la ciutat de Gadir, estirant del fil he trobat l'Atlàntida.


Malgrat el famós Lluís de Requesens, heroi de la batalla de Lepant i cèlebre governador dels Països Baixos, els Requesens estan poc i malament estudiats. Seguint el seu fil un arriba a descobrir fets inimaginables, com és el cas de la Virreina de Nàpols Isabel de Requesens que resulta ser la famosa Gioconda o Mona Lisa (Bonica Elisa) pintada per Leonardo da Vinci. Els Requesens eren també els Prínceps de la Pantel·leria que encara que pugui semblar quelcom una mica fi, no tindria més importància si en aquesta illa no hi hagués la ciutat de Gadir. Gràcies a saber de l'existència de la ciutat de Gadir, estirant del fil he trobat l'Atlàntida.

Anem per parts, fins ara ningú havia trobat l'Atlàntida perquè la buscaven al lloc equivocat. La situaven a la costa atlàntica, passat l'estret de Gibraltar (Columnes d'Hèrcules), alguns fins i tot l'han arribat a buscar al continent americà, res més lluny de la realitat. Plató situa l'Atlàntida a partir de les Columnes d'Hèrcules que es troben a Gadir (Itàlia) i no a Cadis (Espanya). Gadir és una ciutat de l'illa de la Pantel·leria que es troba entre l'illa de Sicília i Tunísia, emplaçament de les autèntiques Columnes d'Hèrcules, el veritable pas d'entrada a l'Atlàntida. El territori dels atlants per la seva part africana començaria a Tunísia i recorreria tota la serralada de les muntanyes de l'Atles. Pel costat europeu començaria a Sicília i recorreria la costa de la península italiana i la ibèrica separades pel riu Rhone (França). Gràcies a la ciutat de Gadir és fàcil deduir el territori dels Atlants, però: on es troba la mítica ciutat destruïda capital de l'Atlàntida?

Plató ens ofereix unes bones pistes per reduir el possible espai de recerca, d'una banda explica que els sacerdots egipcis deien que la ciutat de l'Atlàntida es trobava en un altre continent (gran illa com Líbia i Síria) diferent a l'africà, de manera que la Atlàntida només pot estar a la part del continent europeu dominat pels atlants. La ciutat de l'Atlàntida estaria enfront de la serralada de l'Atles africà, on hi ha dos grans penínsules europees, la península ibèrica i la italiana, cadascuna en un extrem. En un altre fragment Plató narra que els Atlants van ampliar els seus dominis per Europa fins a la costa italiana i per Àfrica fins més enllà d'Egipte. És fàcil concloure que si els Atlants es van estendre per Itàlia és perquè originalment venien d'un altre lloc que no era Itàlia. En aquest cas no es pot tractar de cap altra península que la que ens queda, la ibèrica.

Plató també ens parla que el rei de la mar Posidó va establir la seva residència a la ciutat de l'Atlàntida, on hauria el primer temple de Posidó de la història de la humanitat. L'únic temple de Posidó conegut a la península Ibèrica és el temple de Neptú de Rubricata. Rubricata (Molins de Rei) és la primera ciutat coneguda a la Barcelona dels ibers, situada al costat del riu Llobregat (Rubricatus). Segons el Diccionari Infernal, Posidó té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Neptú i en el món cristià és representat per l'arcàngel Sant Miquel. El temple de Posidó de l'Atlàntida, anomenat Neptú en temps dels romans de Rubricata, podria ser l'actual església de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei, i l'antic Palau de la mítica Atlàntida podria trobar-se sota de l'actual Palau Imperial dels Requesens de Molins de Rei. En aquest palau és on Carles I va ser proclamat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic l'any 1519, celebrant-ho amb els Cavallers de l'Ordre del Toisón d'Or el dia 30 de novembre, festa de Sant Andreu patró de l'Ordre.

El temple del déu del mar Posidó es trobava davant del mar perquè fa milers d'anys els vaixells navegaven per l'anomenada Ria Rubricata, quan l'aigua salada del mar arribava fins més enllà de Molins de Rei. Plató també descriu el sistema defensiu amb una primera línia situada a la costa d'aquell temps a l'alçada de Sant Boi de Llobregat i Cornellà, per on s'accedia a un canal d'uns 9 km que portava a l'antic port de Pallejà (Palaiano en grec significa port antic) on es trobava el segon anell defensiu, el tercer anell estava format per un canal salat marítim que avui dia podria ser l'antic Regomir d'aigua dolça (actual canal de la Infanta Carlota), i l'últim obstacle seria un canal d'aigua dolça que bé podria estar mantingut per l'aigua de la riera de Sant Bartomeu al seu pas per la muralla, avui dia façana del Palau Imperial dels Requesens.

Plató escriu meravelles dels Atlants i del ric, productiu i regat territori on vivien. Ja sabem on trobar la primera civilització de la humanitat, la més avançada, de la qual expliquen que va desaparèixer en una sola nit sota les aigües d'un tsunami descomunal. El llod del riu Llobregat i les seves crescudes, pot haver preservat les restes de les ruïnes de la ciutat de Rubricata, i sota, sota les restes del tsunami, probablement podríem trobar la mítica ciutat perduda de l'Atlàntida. Menys diners per estudiar cada pedra de la muralla de la Barcelona romana i més pels estudis dels ibers del Llobregat. Va sent hora que l'ajuntament, institucions, arqueòlegs i científics comencin a treballar seriosament sobre l'estudi dels veritables orígens dels ibers, que podrien ser alhora el bressol de la primera civilització coneguda de la humanitat. Molts estudiosos i catedràtics de l'escriptura romana, grega i egípcia, però: quant hem invertit en investigar i entendre la nostra ancestral escriptura ibèrica?

Fins i tot escriuen que els ibers eren uns rudes bàrbars sense civilitzar. El que és segur és que no ens van civilitzar els romans, tot el contrari, ells van ser els destructors de Rubricata. Amb les pedres de les seves ruïnes els romans van construir la Barcelona de la muralla romana per defensar-se de nosaltres, no per defensar-nos a nosaltres. I encara seguim vivim així al Baix Llobregat, perquè tot i tenir la meitat de la població de la ciutat de Barcelona no disposem de la meitat d'universitats, hospitals o museus i la nostra intercomunicació amb transport públic és un impossible, més aviat vindríem a ser l'abocador industrial de la ciutat, el bonic i net per a ells. El nostre poblat ibèric més antic a Santa Creu d'Olorda (primera catedral cristiana de Barcelona) ha desaparegut al preu del seu pes en sacs de ciment. El Consell Comarcal del Baix Llobregat no disposa de pressupost ni poder de decisió per a això, el que resulta ser una espoliació total. Barcelona ens roba. Un sol fragment de totes les restes del mosaic del temple de Neptú que es conserven, s'exhibeix al MAC de Barcelona amb el rètol explicatiu de "Banys romans". Ja n'hi ha prou de la Barcelona romana, Visquin els Rubricats!

Josep Barba Raventós  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada