tag:blogger.com,1999:blog-18640511277587070632024-03-08T04:41:44.285+01:00Molendino Regio 1519Carles I va ser promulgat Emperador del Sacre Imperi Romà al Palau Imperial de Molins de Rei ara fa 500 anysJosep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.comBlogger107125tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-49712698615795834882019-11-23T12:34:00.002+01:002019-11-23T12:34:37.056+01:00Acte "500 anys de la Proclamació de Carles V com a Emperador (1519-2019)”<br />
<h1 style="background: white; margin-bottom: 15.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span style="color: #444444; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 21.0pt;">Acte "500 anys de la Proclamació de Carles V com a
Emperador (1519-2019)”</span><o:p></o:p></h1>
<div class="documentdescription" style="line-height: 15.6pt; margin-bottom: 9.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<b><span style="color: #444444; font-family: "Lucida Sans","sans-serif"; font-size: 13.0pt;">Lloc: La Gòtica</span><o:p></o:p></b></div>
<h3 style="margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 9.0pt;">
<span style="color: #444444; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 15.0pt;">Molins
de Rei, Renaixement, Palau de Requesens:<br />
500 anys de la Proclamació de Carles V com a Emperador (1519-2019)<o:p></o:p></span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #444444; font-family: "Lucida Sans","sans-serif"; font-size: 11.5pt;">El dissabte 30 de novembre de 2019 de 18.30 a 20.30 h a La
Gòtica.<o:p></o:p></span></div>
<br />Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-70864310741150703922019-10-03T09:00:00.000+02:002019-10-03T10:00:35.112+02:00Nous documents alemanys sobre la promulgació de l'emperador CarlesNoves referències sobre la promulgació de l'emperador Carles i la seva estada a Molins de Rei en documents alemanys publicats des de l'any de 1519.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://books.google.es/books?id=9kpAAAAAYAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PA27&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U36eqTdq0QZy1kPSzgGjIemOKbTnw&ci=74%2C1059%2C797%2C191&edge=0" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="152" src="https://books.google.es/books?id=9kpAAAAAYAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PA27&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U36eqTdq0QZy1kPSzgGjIemOKbTnw&ci=74,1059,797,191&edge=0" width="640" /></a></div>
<br />
<a name='more'></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://books.google.es/books?id=9kpAAAAAYAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PA28&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U3XSzYVJFzSHvyKAZq0z8eHiq34NA&ci=112%2C93%2C796%2C365&edge=0" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="292" src="https://books.google.es/books?id=9kpAAAAAYAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PA28&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U3XSzYVJFzSHvyKAZq0z8eHiq34NA&ci=112,93,796,365&edge=0" width="640" /></a></div>
<br />
Pàgina 27 i 28<br />
<a href="http://books.google.es/books?id=9kpAAAAAYAAJ&dq=%22molin%20de%20re%22&hl=ca&pg=PA27#v=onepage&q=%22molin%20de%20re%22&f=false" target="_blank">Enllaç al llibre</a><br />
<br />
Títol: Bibliographie zur Geschichte des österreichischen Kaiserstaates: Geschichte des Hauses Habsburg bis zum Tode Maximilians I. <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Bibliographie+zur+Geschichte+des+%C3%B6sterreichischen+Kaiserstaates%22&source=gbs_metadata_r&cad=6">Volum 1,Part 2 de Bibliographie zur Geschichte des österreichischen Kaiserstaates</a>,<a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Carl+Schmit+von+Tavera%22&source=gbs_metadata_r&cad=6">Carl Schmit von Tavera</a> <br />
Autor: <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Carl+Schmit+von+Tavera%22&source=gbs_metadata_r&cad=6">Carl Schmit von Tavera</a> <br />
Editor: L.W. Seidel, 1858 <br />
<br />
Altres referències<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://books.google.es/books?id=_0I7AAAAcAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=RA1-PA187&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U2azz-IXdCrDpNK5TXCCb720f47NA&ci=83%2C387%2C704%2C400&edge=0" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="362" src="https://books.google.es/books?id=_0I7AAAAcAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=RA1-PA187&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U2azz-IXdCrDpNK5TXCCb720f47NA&ci=83,387,704,400&edge=0" width="640" /></a></div>
<div>
pàgina 187</div>
<div>
<a href="http://books.google.es/books?id=_0I7AAAAcAAJ&pg=RA1-PA187&dq=%22molin+de+re%22&hl=ca&ei=mZe3Tv_NKMfZ8APB6MWQBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CD4Q6AEwAjgK#v=onepage&q=%22molin%20de%20re%22&f=false" target="_blank">Enllaç al llibre</a><br />
<br />
Títol: Catalogus librorum comparavit eos sibi Jac. Burckhard: praemittitur vita<br />
Autor: <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Jacob+Burckhardt%22&source=gbs_metadata_r&cad=4">Jacob Burckhardt</a><br />
Publicat: 1748<br />
Original de Universitat de Lausana<br />
<table id="metadata_content_table" style="background-color: white; border-bottom-style: none; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; color: #333333; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><tbody>
</tbody></table>
<br />
Text alemany datat el 17 de desembre.a Molins de Rei.<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://books.google.es/books?id=aqVAAAAAcAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PA20&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U1tKpEn3GN5JeHsFrzDCtg_xR2COA&ci=159%2C747%2C753%2C759&edge=0" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://books.google.es/books?id=aqVAAAAAcAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PA20&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U1tKpEn3GN5JeHsFrzDCtg_xR2COA&ci=159,747,753,759&edge=0" width="634" /></a></div>
<div>
<table id="metadata_content_table" style="background-color: white; border-bottom-style: none; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; color: #333333; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><tbody>
<tr class="metadata_row" style="padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><td class="metadata_label" style="vertical-align: top;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Pàgina 20<br /><a href="http://books.google.es/books?id=aqVAAAAAcAAJ&pg=PA20&dq=%22molin+de+re%22&hl=ca&ei=mZe3Tv_NKMfZ8APB6MWQBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEcQ6AEwBDgK#v=onepage&q=%22molin%20de%20re%22&f=false" target="_blank">Enllaç al llibre</a></span><br />
<div style="text-align: justify;">
Títol: Geschichte der Burg- und Familie Herberstein: in 3 Theilen. Die jüngeren, von Andreas von Herberstein und Ursulen von Teufenbach entsprossenen, Linien, Volum 3 <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Geschichte+der+Burg-+und+Familie+Herberstein:+In+3+Theilen.+Die+j%C3%BCngeren,+von+Andreas+von+Herberstein+und+Ursulen+von+Teufenbach+entsprossenen,+Linien%22&source=gbs_metadata_r&cad=5">Geschichte der Burg- und Familie Herberstein: In 3 Theilen. Die jüngeren, von Andreas von Herberstein und Ursulen von Teufenbach entsprossenen, Linien</a>, <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Joseph+August+Kumar%22&source=gbs_metadata_r&cad=5">Joseph August Kumar</a></div>
<div style="text-align: justify;">
Autor <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Joseph+August+Kumar%22&source=gbs_metadata_r&cad=5">Joseph August Kumar</a></div>
<div style="text-align: justify;">
Editor Gerold, 1817. Original de Biblioteca Nacional de Baviera</div>
<div style="text-align: justify;">
Núm. de pàgines 199 pàgines<br />
<br />
Si algú ho pot traduir li estaria molt agraït de que m'ho fes arribar<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
Recerca de Josep Barba Raventós</div>
<br />
<br /></div>
</td><td class="metadata_value" style="color: black; padding-bottom: 0px; padding-left: 1em; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
</div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-47857722588260204972019-09-10T10:30:00.000+02:002019-09-10T10:54:03.446+02:00Siegmund de Herberstein. Historiador i Conseller Imperial<div style="text-align: justify;">
Siegmund de Herberstein (23 d'agost de 1486 – 28 de març de 1566) és un reconegut historiador alemany que va ser Conseller Imperial.</div>
<div style="text-align: justify;">
És l'autor de la <a href="http://molendinoregio.blogspot.com/2010/12/proclamacio-de-lemperador-carles-i.html" target="_blank">crònica alemanya sobre la diada de Sant Andreu a Molins de Rei </a>el dia de la proclamació de Carles I com a rei de Romans i futur Emperador.<br />
<br />
<a href="http://molendinoregio.blogspot.com/2010/12/proclamacio-de-lemperador-carles-i.html" style="text-align: -webkit-auto;" target="_blank">Text de Herberstein sobre la diada de Sant Andreu a Molins de Rei</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ZhRgs7G5Iwk/TramScAvqNI/AAAAAAAACIM/t_iGeFLsULw/s1600/Sigismund_von_Herberstein+1517.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-ZhRgs7G5Iwk/TramScAvqNI/AAAAAAAACIM/t_iGeFLsULw/s400/Sigismund_von_Herberstein+1517.jpg" width="250" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a name='more'></a><div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
A Viena es va formar un comitè compost per la universitat la noblesa i els ciutadans. Per fi es va acordar celebrar una reunió en un Pruch Muhr dir a la qual Herberstein també va estar present i no van arribar a la conclusió que les províncies de Carniola, Caríntia, Àustria, Estíria i Àustria havien d'enviar ambaixades al rei Carles per exposar les seves queixes davant seu. El govern d'Estíria va nomenar com el seu ambaixador aHerberstein Els ambaixadors es van reunir a Villach i es va anar a Espanya a través d'Itàlia, passant per Venècia, Treviso, Roma i Nàpols A Nàpols Herberstein es va embarcar cap a Barcelona, però va naufragar a Sardenya. Un accident similar va ocórrer per Menorca, però per fi després de moltes aventures entre les quals cal esmentar que el vaixell es va calar foc dues vegades perquè, diu Herberstein, els cuiners alemanys no podien controlar els incendis petits. A "Molíno del Rey" va tenir lloc la primera audiència després d'una breu estada a Espanya. Herberstein va tenir la seva audiència de comiat al 17 desembre 1519. Va tornar pel sud de França pel Piemont, Milà, Peschiera, Verona i de Vicenza a Villach.</div>
</div>
<div style="text-align: -webkit-auto;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://books.google.es/books?id=e80GAAAAQAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PR116&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U2kzp3ETRSMbQgGPa8zl1mSgSL0ow&ci=125%2C584%2C778%2C846&edge=0" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://books.google.es/books?id=e80GAAAAQAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PR116&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U2kzp3ETRSMbQgGPa8zl1mSgSL0ow&ci=125,584,778,846&edge=0" width="294" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table id="metadata_content_table" style="background-color: white; border-bottom-style: none; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; color: #333333; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><tbody>
<tr class="metadata_row" style="padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><td class="metadata_label" style="color: black; text-align: left; vertical-align: top;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Títol</span></td><td class="metadata_value" style="color: black; padding-bottom: 0px; padding-left: 1em; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"><span dir="ltr">Notes upon Russia : being a translation of the earliest account of that country, entitled Rerum moscoviticarum commentarii, Volum 1</span><br /><a class="primary" dir="ltr" href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Works+issued+by+the+Hakluyt+Society%22&source=gbs_metadata_r&cad=9" style="color: #1155cc; text-decoration: none;"><i>Edició 10;Edició 12 de Works issued by the Hakluyt Society</i></a><br /><a class="primary" dir="ltr" href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Notes+Upon+Russia+:+Being+a+Translation+of+the+Earliest+Account+of+that+Country,+Entitled+Rerum+Moscoviticarum+Commentarii%22&source=gbs_metadata_r&cad=9" style="color: #1155cc; text-decoration: none;"><i>Notes Upon Russia : Being a Translation of the Earliest Account of that Country, Entitled Rerum Moscoviticarum Commentarii</i></a>, <a class="primary" dir="ltr" href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Richard+Henry+Major%22&source=gbs_metadata_r&cad=9" style="color: #1155cc; text-decoration: none;">Richard Henry Major</a></span></td></tr>
<tr class="metadata_row" style="padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><td class="metadata_label" style="color: black; text-align: left; vertical-align: top;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Autor</span></td><td class="metadata_value" style="color: black; padding-bottom: 0px; padding-left: 1em; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left;"><a class="primary" dir="ltr" href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Sigmund+Herberstein+(Freiherr+von)%22&source=gbs_metadata_r&cad=9" style="color: #1155cc; text-decoration: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Sigmund Herberstein (Freiherr von)</span></a></td></tr>
<tr class="metadata_row" style="padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><td class="metadata_label" style="color: black; text-align: left; vertical-align: top;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Editor</span></td><td class="metadata_value" style="color: black; padding-bottom: 0px; padding-left: 1em; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left;"><a class="primary" dir="ltr" href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Richard+Henry+Major%22&source=gbs_metadata_r&cad=9" style="color: #1155cc; text-decoration: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Richard Henry Major</span></a></td></tr>
<tr class="metadata_row" style="padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><td class="metadata_label" style="color: black; text-align: left; vertical-align: top;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Editor</span></td><td class="metadata_value" style="color: black; padding-bottom: 0px; padding-left: 1em; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left;"><span dir="ltr"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Printed for the Hakluyt society, 1851</span></span></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-qfHiJUggiNg/TrvKUp89c6I/AAAAAAAACKY/Ww4xRx-mBiE/s1600/Sigismund_von_Herberstein_in_russian+1517.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-qfHiJUggiNg/TrvKUp89c6I/AAAAAAAACKY/Ww4xRx-mBiE/s640/Sigismund_von_Herberstein_in_russian+1517.jpg" width="392" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Carta datada signada per Joan Hannard el 17 de desembre de 1519 a Molins de Rei quan el rei Carles donà audiència i va acomiadar a Sigismundus Herberstein .</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://books.google.es/books?id=No4AAAAAcAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PA61&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U3N1UBdSBP79X8hAOormrrK33-teQ&ci=88%2C1066%2C733%2C324&edge=0" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="282" src="https://books.google.es/books?id=No4AAAAAcAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PA61&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U3N1UBdSBP79X8hAOormrrK33-teQ&ci=88,1066,733,324&edge=0" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
pàgina 61</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://books.google.es/books?id=No4AAAAAcAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PA62&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U3fcNmJTgsNSfzjB06lMfrcfF1ttA&ci=168%2C139%2C734%2C673&edge=0" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="586" src="https://books.google.es/books?id=No4AAAAAcAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PA62&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U3fcNmJTgsNSfzjB06lMfrcfF1ttA&ci=168,139,734,673&edge=0" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sigismund_Herberstein" target="_blank">Wikipedia sobre Sigismund Herberstein</a>. Consultar també la versió més ampliada alemanya de la Wikipèdia.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-kcP1nNnLC4s/TrvK8ahhf0I/AAAAAAAACKg/aelx2H1s79g/s1600/%25C5%25BDiga_Herberstein.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://3.bp.blogspot.com/-kcP1nNnLC4s/TrvK8ahhf0I/AAAAAAAACKg/aelx2H1s79g/s640/%25C5%25BDiga_Herberstein.jpg" width="418" /></a></div>
<br />
<script type="text/javascript">
var _gaq = _gaq || [];
_gaq.push(['_setAccount', 'UA-3042906-3']);
_gaq.push(['_setDomainName', 'molendinoregio.blogspot.com']);
_gaq.push(['_setAllowLinker', true]);
_gaq.push(['_trackPageview']);
(function() {
var ga = document.createElement('script'); ga.type = 'text/javascript'; ga.async = true;
ga.src = ('https:' == document.location.protocol ? 'https://' : 'http://') + 'stats.g.doubleclick.net/dc.js';
var s = document.getElementsByTagName('script')[0]; s.parentNode.insertBefore(ga, s);
})();
</script>Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-51622719734422262262019-09-07T10:00:00.000+02:002019-09-07T12:54:51.446+02:00Catalunya, terra de "pobres" pagesos o d'esclavistes?<div style="text-align: justify;">
A vegades s'ha donat una imatge idíl·lica dels pagesos del baix Llobregat. Esforçats treballadors del camp, víctimes i vassalls de poderosos i despietats senyors feudals. Sembla ser que la realitat era una mica més complexa. No sols els Requesens tenien esclaus pel seu servei, també tenien esclaus els suposats "pobres" pagesos a les masies per treballar el camp i rebre serveis sexuals. També hi havia esclaus als hostals de la vila que a la vegada eren centres pel joc i la <a href="https://molendinoregio.blogspot.com/2019/09/dones-publiques-i-rameres-provisio-de.html" target="_blank">prostitució legalitzada</a>. En una escriptura de venda d'una esclava "<i>de catorze años, blanca de Túnez</i>" a Estefanía de Requesens de l'any 1541, el venedor assegura que no és "<i>ni borracha, ni fugitiva, ni endemoniada, ni tiene mal</i>".<br />
D'Estefanía de Requesens, s'han escrit comentaris molt positius i afalagadors que possiblement són merescuts. La seva exquisida delicadesa contrasta amb la realitat de l'època, quan en una de les seves famoses cartes de correspondència, escrita des de Madrid el 21 de novembre de l'any 1535, fa referència als problemes que té amb una de les esclaves al seu servei de nom Madalena.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Gg5H0A54beE/UYg_28ZjsnI/AAAAAAAAEus/-G0cfpkCWuI/s1600/magdalena0.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="136" src="https://1.bp.blogspot.com/-Gg5H0A54beE/UYg_28ZjsnI/AAAAAAAAEus/-G0cfpkCWuI/s640/magdalena0.png" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<br />
En la carta Estefania explica a la seva mare Hipolita Rois de Liori que l'esclava Madalena està perdent el cap perquè es lleva de nit per parlar amb un home per la finestra i encara que està en un lloc estret i amb molta gent al voltant que la pugui escoltar "espletí part de ma malenconia". Confessa que ha tingut el major "enug" del món, tant per ser en terra estranya com per estar en "palàsio". Estefania diu que la esclava Madalena està tan Turca i tant "vellaca que és lo major fastig del món". Estefania manifesta que no te cap esperança d'esmena de la seva esclava, i que si "jo pugés estar de asento en nostra casa manaria castigar-la bé". Es queixa de que ara no pot fer-ho i si li dona un "bufet" tots els de la casa ho senten. Finalment Estefania li demana consell de com ha de tractar el tema i proposa enviar-li la esclava perquè la corregeixi o la vengui a Eivissa, o en una altra part on la tractin com "merex".<br />
<a name='more'></a>Al cap de 7 dies Estefania va enviar una altra carta a la seva mare, el 28 de novembre de 1535 des de Madrid, en la que li tornar a parlar de l'esclava Madalena explicat-li que la minyona volia fugir amb el seu enamorat. Estefania va trobar el "manto, lo sombrero" i una coixinera seva amagats darrera un llit. Aquella mateixa nit la va fer portar secretament a Villarejo per empresonar-la.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-qy3T2qosP7w/UYg--4PTaYI/AAAAAAAAEuk/Kqg8ifbvufw/s1600/magdalena.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="136" src="https://2.bp.blogspot.com/-qy3T2qosP7w/UYg--4PTaYI/AAAAAAAAEuk/Kqg8ifbvufw/s640/magdalena.png" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
<div style="text-align: justify;">
En la carta d'Estefanía a la seva mare, datada a Madrid el 20 de desembre de 1535, escriu que està contenta d'haver encertat em "lo de Madalena", que ara està ben guardada i presa, que no pot veure ni parlar amb ningú. Diu que mirarà de vendre-la el més lluny possible perquè l'esclava "és tan Turca y vellaca" que no cal tenir por de que es doblegui demanant perdó, que per molts "colps" que li va pegar, mai li sortí una llàgrima dels ulls, ni una paraula de la boca, "quyn diable és aquest!"</div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-KNkmlxSfkhw/UYhJIWdETtI/AAAAAAAAEu8/ze4evoqAYC8/s1600/magdalena2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="136" src="https://1.bp.blogspot.com/-KNkmlxSfkhw/UYhJIWdETtI/AAAAAAAAEu8/ze4evoqAYC8/s640/magdalena2.png" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Títol: Epistolaris d'Hipolita Rois de Liori i <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Estefania+de+Requesens%22&source=gbs_metadata_r&cad=6">Estefania de Requesens</a><br />
<a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Fonts+Hist%C3%B2riques+Valencianes%22&source=gbs_metadata_r&cad=6">Volum 13 de Fonts Històriques Valencianes</a> <br />
Autor <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Eul%C3%A0lia+de+Ahumada+Batlle%22&source=gbs_metadata_r&cad=6">Eulàlia de Ahumada Batlle</a> <br />
Editor Universitat de València, 2003</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Segons Roser Salicrú, els propietaris d'esclaus que pagaven la Guarda, asseguraven recuperar la seva inversió en el cas de fugida de l'esclau. Entre els propietaris d'esclaus a Molins de Rei que paguen la seva assegurança l'any 1424 figuren:</div>
<div style="text-align: justify;">
- L'hostaler Francesc Bisbe que té un esclau dit Joan.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Tomàs Descamp té un esclau de nom Barech.</div>
<div style="text-align: justify;">
- L'esclau de Pere Feu es diu Ammet Bensalip o Bonsalip</div>
<div style="text-align: justify;">
- Arnau Guasch, hostaler, té dos esclaus, Joan i Ramon.</div>
<div style="text-align: justify;">
- L'esclau de Francesc Rosselló es diu Adzeri.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El principal morós era mossèn Ramon Torrelles, senyor de Rubí, que deixar de pagar durant 9 anys, quan Tomàs Descamp de Molins de Rei devia 2 anys i mig.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<iframe frameborder="0" height="500" scrolling="no" src="https://books.google.es/books?id=Hh7EFKJA2DQC&lpg=PA13&dq=LA+ESCLAVITUD+EN+CATALU%C3%91A&hl=ca&pg=PA168&output=embed" style="border: 0px;" width="500"></iframe>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<table id="metadata_content_table" style="background-color: white; border-style: none; color: #333333; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px;"><tbody>
<tr class="metadata_row" style="padding: 0px;"><td class="metadata_label" style="vertical-align: top;"><br />
Títol: Esclaus i propietaris d'esclaus a la Catalunya del segle XV: l'assegurança contra les fuges<br />
<a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Anejo%5D+By+Anejo%5D%22&source=gbs_metadata_r&cad=7">Volum 34 de Anejo]</a>, <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Anejo%5D%22&source=gbs_metadata_r&cad=7">Anejo]</a> <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Anuar.+Est.+Med.+Ane.+34+Series%22&source=gbs_metadata_r&cad=7">Anuar. Est. Med. Ane. 34 Series</a><br />
Autor <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Roser+Salicr%C3%BA+Lluch%22&source=gbs_metadata_r&cad=7">Roser Salicrú Lluch</a><br />
Editorial CSIC - CSIC Press, 1998</td><td class="metadata_value" style="color: black; padding: 0px 0px 0px 1em;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De l'any 1451 tenim la descripció de l'odissea que va patir un esclau tàrtar de 24 anys que fugia del seu propietari el molinenc Gaspar Guasch. De Joaquim Miret i Sans, "<i>La esclavitud en Cataluña</i>", publicat en la Revue Hispanique:<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Finalmente, debemos relatar un caso en que el fugitivo fué
dirigido, o al menos protegido, por uno de los guardas mismos
de la Diputación y que constituye la odisea de un pobre esclavo tártaro.</div>
<div style="text-align: justify;">
Este cautivo, llamado Jordi (Jorge), era de unos veinticuatro años y propiedad de Gaspar Guasch, de Molins de Rey. Se
fugó a mediados del año 1451, y al pasar por las cercanías de Berga fué capturado. Logró escapar de la cárcel pública en compañía de otro esclavo, y pasando los Pirineos por Andorra entraron en el condado de Foix. Allí les vió casualmente Guillem Vilalta, guarda puesto por la Generalidad en el paso de Querol,
en la Cerdaña, y conociendo que eran esclavos fugitivos detuvo al
infeliz tártaro, a pesar de encontrarse ya en pais extranjero, y lo
puso en manos del baile de Tarascon del Ariège, siendo interrogado y confesando su estado y su fuga.</div>
<div style="text-align: justify;">
Se escribió al dueño, pero mientras éste se disponía a salir de Molins de Rey para incautarse del esclavo, el baile de Tarascon recibió una carta del
guarda Vilalta diciéndole que dejase en libertad al tártaro. Este
se dirigió a Tolosa, punto de réunion y amparo de todos los fugitivos de Cataluña; pero en el camino fué encarcelado en dos
distintos lugares, y siempre tuvo maña para evadirse. Al fin se
présentó en Tarascon el dueño Guasch, y se enteró con sorpresa
de la orden del guarda. Entonces volvió a Barcelona y presentó la querella contra el Vilalta, siendo este citado por la Diputación
para comparecer en forma". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<iframe frameborder="0" height="430px" src="https://archive.org/stream/revuehispaniquer41hispuoft?ui=embed#page/54/mode/1up" width="480px"></iframe><br />
<br />
Revue hispanique; recueil consacré à l'étude des langues, des littératures et de l'histoire des pays castillans, catalans, et portugais<br />
Author: <a href="http://archive.org/search.php?query=creator%3A%22Hispanic+Society+of+America%22">Hispanic Society of America</a>; <a href="http://archive.org/search.php?query=creator%3A%22Foulch%C3%A9-Delbosc%2C+R.+%28Raymond%29%2C+1864-1929%22">Foulché-Delbosc, R. (Raymond), 1864-1929</a><br />
Volume: 41<br />
Publisher: <a href="http://archive.org/search.php?query=publisher%3A%22New+York+%5Betc.%5D+Hispanic+Society+of+America+%5Betc.%5D%22">New York [etc.] Hispanic Society of America [etc.]</a><br />
<br />
<div style="text-align: right;">
Recerca de Josep Barba Raventós</div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-46246378073720392492019-09-06T11:00:00.000+02:002019-09-06T13:12:52.786+02:00Dones públiques i rameres. Provisió de l'emperador Carles I des de Molins de Rei<div style="text-align: justify;">
L'emperador Carles I publicà a Molins de Rei, el 13 de novembre de 1519, una provisió sobre les dones públiques i les rameres, per protegir-les dels abusos que patien de part de les autoritats. En la provisió reial es mana que els "<i>Alguaciles</i>" només cobrin un cop a l'any les "<i>Perdizes</i>" de 12 maravedís per cada dona pública i de 24 maravedís per ramera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que els impostos a pagar fossin el doble per ser ramera, desconec la diferència entre una dona pública i una ramera. Hi ha qui diu que el nom de ramera prové del fet de que per assenyalar la seva casa i el seu ofici en el portal de la seva casa hi havia un ram. Potser les rameres eren les que tenien casa propia i pagaven el doble de impostos que les que treballaven en un hostal, no ho sé, tant sols és una hipótesi.</div>
<br />
<i>Provisión en lo que toca a las Perdizes que pagan las mujeres públicas.</i><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://books.google.es/books?id=LPVQ2Ww_xwAC&dq=%22molinderey%22&hl=ca&pg=PT105&ci=42%2C502%2C762%2C318&source=bookclip"><img height="267" src="https://books.google.es/books?id=LPVQ2Ww_xwAC&hl=ca&hl=ca&pg=PT105&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U3xw_g62zqj2qiQQvrmWw2b1BafHQ&ci=42,502,762,318&edge=0" width="640" /></a><br />
<a name='more'></a></div>
<span style="text-align: justify;">(Clica sobre la imatge per accedir al llibre)</span><br />
Títol: Recopilacion de las ordenanças de la Real Audiencia y Chancilleria de su Magestad que reside en la villa de Valladolid<br />
Autor <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Espa%C3%B1a.+Chanciller%C3%ADa+de+Valladolid%22&source=gbs_metadata_r&cad=5">España. Chancillería de Valladolid</a><br />
Editor Francisco Fernãdez de Cordoua, 1566<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://books.google.es/books?id=LqpIAQAAIAAJ&dq=%22molin%20de%20rey%22&hl=ca&pg=RA1-PA163&ci=48%2C508%2C416%2C422&source=bookclip"><img height="400" src="https://books.google.es/books?id=LqpIAQAAIAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=RA1-PA163&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U27rJ-gbIAMpVT6XqifGi7fudM0zA&ci=48,508,416,422&edge=0" width="393" /></a></div>
<br />
<br />
Títol El Averiguador<br />
Publicat l'any 1871<br />
Si cliques la imatge podrás accedir al text que és força curiós.<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
Recerca de Josep Barba Raventós</div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-78001793257672920132019-09-05T02:46:00.000+02:002019-09-05T12:51:03.131+02:00Carles I abans de conquerir Tunísia juga i riu a Molins de Rei<div style="text-align: justify;">
Segons <a href="https://molendinoregio.blogspot.com/2013/04/estancias-y-viajes-del-emperador-carlos.html" target="_blank">l'itinerari de Foronda y Aguilera</a>, Carles I va estar a Molins de Rei del <a href="http://www.cervantesvirtual.com/bib/historia/CarlosV/1535.shtml" target="_blank">1 al 3 d'abril de l'any 1535</a>.<br />
<span style="background-color: #951c45; color: #eae9c6; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16.2px;"> 1-2-abril-en Molüis de Rey. -Jueves 1 y viernes 2. -El Emperador en Molín del Rey.</span><br />
<br />
El dimecres dia 31 de març de 1535, Carles I va arribar a Montserrat on va passar la nit. A la basílica pregà a la Verge de Montserrat per que el guiés cap a l'èxit en la campanya de Tunísia contra els infidels musulmans, la seva guerra Santa. De la seva arribada a Molins de Rei, l'endemà el dijous dia 1 d'abril, en tenim dues noticies:</div>
<div>
<div style="background-color: #951c45; color: #eae9c6; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">
-1. -Jueves. -Recibiose en este día la noticia de que el Emperador y Rey, N. S., viniendo de Montserrat, había ido a dormir a Molins de Rey.</div>
<div style="background-color: #951c45; color: #eae9c6; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">
Ar. C. A. -Dietari de la Diputació dels Triennis.</div>
<div style="background-color: #951c45; color: #eae9c6; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">
-1. -En este día, sabiendo los Concelleres que S. M. había de dormir en Molindereig, fueron a arreglar su entrada en Barcelona.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Del dia següent, el divendres 2 d'abril tenim aquesta noticia:</div>
<div>
<span style="background-color: #951c45; color: #eae9c6; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px; text-align: justify;">-2. -En este día, viernes, vinieron los Concelleres de Molindereig diciendo que S. M. entrará en Barcelona mañana (sábado 3) después de comer.</span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Estefania de Requesens vivia a Madrid i estava embarassada, segons escriu el seu marit don Juan d'Estúniga a la mare d'Estefania, Hipolita Rois de Liori, el dia 17 d'abril: "<b>Doña Estefania está más gorda que nunca a estado de empreñada y el vientre tan grande de V meses, como le tenía de ocho</b>". De l'estada a Molins de Rei de Carles I, el divendres dia 2 d'abril de l'any 1535, en tenim més informació per una carta que va escriure Estefania de Requesens des de Madrid a la seva mare Hipólita Rois de Liori datada el dia 16 d'abril:</div>
<div style="text-align: justify;">
"<b>Mosèn Capeller m'ha escrit l'acolliment que han fet a Sa Majestat en Molín de Rey i lo que ha folgat en aquella casa, i que, perquè li trencà un patge seu una llança que tenia en molta estima, va prendre dos piques de les que nosaltres deixarem allí i li va dir a Mossèn Francesc que : <i>escribiese que dado que en su casa le habian quebrado su lanza, le había tomado aquellas dos picas</i>. Diu que jugà a l'hort a pilota i a la ballesta i que estava tot ben net i conservat</b>".<br />
<a name='more'></a></div>
<span style="text-align: justify;">No és l'únic testimoni, també ho explica Mossèn Francesc Salines quan escriu a Hipòlita Rois el 21 d'abril de 1535:</span><br />
<div style="text-align: justify;">
"<b>Com dijous, primer d'abril, arribà Sa Majestat aquí en lo Palau de Molins de Rey i estigué el divendres jugant a pilota i a ballesta a l'hort. I tirava a un terrer una llança moresca que tenia piqueta i tirant va trencar-la. I en la sala en un llancer hi havien 12 piques que mon senyor don Juan havia comprat.; i Sa Majestat d'aquelles 12 en prengué dues que li agradaren. I el dissabte al matí, estan Sa Majestat passejant-se per l'hort i volent sortir de l'hort, jo li obrí la porta. Present mossèn Capeller i mossèn Viladamor, l'emperador em va preguntà si jo era el casero del palacio. Vaig repondre:</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>-<i> Si, Sacra Majestat.</i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>LLavors l'emperador li va manar: - <i>Escribireis a don Juan que dado que su casa me ha roto una lanza que yo le he tomado dos picas</i>.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I es va posar a riure. I quatre hores hores més tard passà i es passejà per l'hort i el palau el comte de Benavente i poc després el duc d'Alba i altres senyors principals</b>".</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquest darrer relat ens situa al dissabte dia 3 d'abril, i si quatre hores mes tard de la primera trobada encara estava l'emperador passejant pel Palau amb els senyors principals, és possible que fos després de dinar i un cop dinat sortissin en direcció a Barcelona com diu el dietari de la Diputació.<br />
<span style="background-color: #951c45; color: #eae9c6; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px;">vinieron los Concelleres de Molindereig diciendo que S. M. entrará en Barcelona mañana (sábado 3) después de comer</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-hqQhGizBYzs/UZz9GG5mZoI/AAAAAAAAEy8/BzORF2SHHK0/s1600/tornado+molins.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="237" src="https://4.bp.blogspot.com/-hqQhGizBYzs/UZz9GG5mZoI/AAAAAAAAEy8/BzORF2SHHK0/s320/tornado+molins.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest article pot resultar curiós o divertit, sense massa transcendència, sinó fos perquè uns acadèmics es preguntaven el perquè en el tapis de la conquesta de Tunísia és significa la muntanya de Montserrat com a centre espiritual de la guerra Santa i el <a href="http://molendinoregio.blogspot.com.es/2011/10/el-tornado-de-molins-de-rei-i-la.html">tornado de Molins de Rei</a> com el centre del poder i la força de l'Imperi.</div>
<div style="text-align: right;">
Josep Barba Raventós</div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe frameborder="0" height="500" scrolling="no" src="https://books.google.es/books?id=-YD7heR2wlkC&lpg=PA133&dq=%22cambra+de+parament%22&hl=ca&pg=PA198&output=embed" style="border: 0px;" width="500"></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Títol: Epistolaris d'Hipòlita Roís de Liori i d'Estefania de Requesens (segle XVI)</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Fonts+hist%C3%B2riques+valencianes%22&source=gbs_metadata_r&cad=5">Volum 13 de Fonts històriques valencianes</a> <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Fonts+hist%C3%B2riques+valencianes%22&source=gbs_metadata_r&cad=5"><br /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Autor <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Estefania+de+Requesens%22&source=gbs_metadata_r&cad=5">Estefania de Requesens</a> <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Eul%C3%A0lia+de+Ahumada+Batlle%22&source=gbs_metadata_r&cad=5">Eulàlia de Ahumada Batlle</a> </div>
<div style="text-align: justify;">
Editor Universitat de València, 2003 </div>
<div style="text-align: justify;">
ISBN 8437056780, 9788437056784 </div>
<div style="text-align: justify;">
Núm. de pàgines 453 pàgines<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
Josep Barba Raventós</div>
</div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-62596705833349887372019-09-04T00:38:00.000+02:002019-09-04T09:42:16.205+02:00Les estades del Reis Catòlics a Molins de Rei <div style="text-align: justify;">
Segons el llibre "<i>Itinerario de los Reyes Católicos</i>" de Antonio Rumeu de Armas, els Reis Catòlics van estar a Molins de Rei:<br />
L'any 1479 el 24 de setembre.<br />
L'any 1481 el 16 de març, el 18 de juny i el 7 de novembre<br />
L'any 1492 en el mes d'octubre.<br />
L'any 1503 el 15 d'abril<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-4tnor_Y8J5A/UbDhN_4A0qI/AAAAAAAAE7E/58JstsrXssE/s1600/reis+catolics+molins.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="102" src="https://2.bp.blogspot.com/-4tnor_Y8J5A/UbDhN_4A0qI/AAAAAAAAE7E/58JstsrXssE/s640/reis+catolics+molins.png" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<table id="metadata_content_table" style="background-color: white; border-style: none; color: #333333; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px;"><tbody>
<tr class="metadata_row" style="padding: 0px;"><td class="metadata_label" style="color: black; vertical-align: top;">Títol</td><td class="metadata_value" style="color: black; padding: 0px 0px 0px 1em;"><span dir="ltr">Itinerario de los Reyes Católicos, 1474-1516</span><br />
<a class="primary" href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Biblioteca+%22Reyes+Cat%C3%B3licos.%22+Estudios%22&source=gbs_metadata_r&cad=6" style="color: #6611cc; text-decoration: none;"><i><span dir="ltr">Edició 15 de Biblioteca "Reyes Católicos." Estudios</span></i></a>, <a class="primary" href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Consejo+Superior+de+Investigaciones+Cient%C3%ADficas+(Spain).%22&source=gbs_metadata_r&cad=6" style="color: #6611cc; text-decoration: none;"><span dir="ltr">Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Spain).</span></a></td></tr>
<tr class="metadata_row" style="padding: 0px;"><td class="metadata_label" style="color: black; vertical-align: top;"><span dir="ltr">Autor</span></td><td class="metadata_value" style="color: black; padding: 0px 0px 0px 1em;"><a class="primary" href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Antonio+Rumeu+de+Armas%22&source=gbs_metadata_r&cad=6" style="color: #6611cc; text-decoration: none;"><span dir="ltr">Antonio Rumeu de Armas</span></a></td></tr>
<tr class="metadata_row" style="padding: 0px;"><td class="metadata_label" style="color: black; vertical-align: top;"><span dir="ltr">Editor</span></td><td class="metadata_value" style="color: black; padding: 0px 0px 0px 1em;"><span dir="ltr">Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1974</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Sembla ser que van haver-hi moltes més estades dels Reis Catòlics a Molins de Rei, fins i tot amb Cristòfol Colom. <span style="text-align: start;">Enllaç a els</span><a href="http://books.google.es/books?id=iankTHt8nJMC&lpg=PA48&dq=molins%20de%20rei%20reis%20catolics%201493&hl=ca&pg=PA48#v=onepage&q=molins%20de%20rei%20reis%20catolics%201493&f=false" style="text-align: start;"> reis Catòlics a Molins de Rei amb Cristòfol Colom </a><span style="text-align: start;">l'any 1493.</span><br />
<a name='more'></a><br />
<table id="metadata_content_table" style="background-color: white; border-style: none; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px;"><tbody>
<tr class="metadata_row" style="padding: 0px;"><td class="metadata_label" style="color: black; vertical-align: top;">Títol</td><td class="metadata_value" style="color: black; padding: 0px 0px 0px 1em;"><span dir="ltr">I Jornades de Didāctica de les Cičncies Naturals i Socials al Baix Llobregat: celebrades a Sant Feliu de Llobregat els dies 28, 29 i 30 de setembre de 1992</span><br />
<a class="primary" href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Lloren%C4%AF+Sans+d%27Estudis+del+Baix+Llobregat%22&source=gbs_metadata_r&cad=7" style="color: #6611cc; text-decoration-line: none;"><i><span dir="ltr">Volum 5 de Llorenį Sans d'Estudis del Baix Llobregat</span></i></a></td></tr>
<tr class="metadata_row" style="padding: 0px;"><td class="metadata_label" style="color: black; vertical-align: top;"><span dir="ltr">Editor</span></td><td class="metadata_value" style="color: black; padding: 0px 0px 0px 1em;"><a class="primary" href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Anna+Argil%C3%A9s%22&source=gbs_metadata_r&cad=7" style="color: #6611cc; text-decoration-line: none;"><span dir="ltr">Anna Argilés</span></a></td></tr>
<tr class="metadata_row" style="padding: 0px;"><td class="metadata_label" style="color: black; vertical-align: top;"><span dir="ltr">Editor</span></td><td class="metadata_value" style="color: black; padding: 0px 0px 0px 1em;"><span dir="ltr">L'Abadia de Montserrat, 1994</span></td></tr>
<tr class="metadata_row" style="padding: 0px;"><td class="metadata_label" style="color: black; vertical-align: top;"><span dir="ltr">ISBN</span></td><td class="metadata_value" style="color: black; padding: 0px 0px 0px 1em;"><span dir="ltr">8478265805, 9788478265800</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Segons Tarsicio de Azcona la reina Isabel la Catòlica va escriure una carta des de Molins de Rei el 31 de maig de 1491.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-QqMSAHIuh60/UTUxVC0tTjI/AAAAAAAAEcY/J4aKoEL-V-8/s1600/books.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="102" src="https://1.bp.blogspot.com/-QqMSAHIuh60/UTUxVC0tTjI/AAAAAAAAEcY/J4aKoEL-V-8/s640/books.png" width="640" /></a></div>
Títol Isabel la Católica: estudio crítico de su vida y su reinado<br />
<a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Biblioteca+de+Autores+Cristianos%22&source=gbs_metadata_r&cad=7">Biblioteca de Autores Cristianos</a> <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Biblioteca+de+autores+cristianos,+237.+Secci%C3%B3n+5,+Historia+y+hagiografia%22&source=gbs_metadata_r&cad=7">Volum 237</a><br />
Autors <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Tarsicio+de+Azcona%22&source=gbs_metadata_r&cad=7">Tarsicio de Azcona</a>, <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22de+Azcona+Tarsicio+(padre)%22&source=gbs_metadata_r&cad=7">de Azcona Tarsicio (padre)</a><br />
Editor Editorial Católica, 1964<br />
<br />
També segons Fray Francisco Mendez, Ferran el Catòlic va estar a Molins de Rei des d'on va emetre una ordre dirigida als oficials de la Santa Creu el 29 de juliol de 1496.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://books.google.es/books?id=hpNMAAAAcAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PA169&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U1ouJ3p0l8RACaS-1qvMJbreSEzOw&ci=101%2C962%2C739%2C148&edge=0" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="128" src="https://books.google.es/books?id=hpNMAAAAcAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PA169&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U1ouJ3p0l8RACaS-1qvMJbreSEzOw&ci=101,962,739,148&edge=0" width="640" /></a></div>
<br />
Títol Tipografia española, ó historia de la introduccion, propagacion y progresos del arte de la imprenta en España: Á la que antecede una noticia general sobre la imprenta de la Europa y de la China: adornado todo con notas instructivas y curiosas.<br />
Autor <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Fray+Francisco+Mendez%22&source=gbs_metadata_r&cad=6">Fray Francisco Mendez</a><br />
Edició 2<br />
Editor imprenta de las escuelas pias, 1861<br />
Original de Biblioteca Nacional de Baviera<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
Recerca de Josep Barba Raventós</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-11136564212167867912019-09-03T08:05:00.000+02:002019-09-03T12:29:09.015+02:00Privilegi a favor del vescomte d'Illa signat a Molins de Rei per l'Emperador l'any 1519Privilegio de teniente de governador del Rossellón, hecho a favor de D[o]n Pedro de Castro, vi[z]conde de Illa, por el Emperador D[o]n Carlos [V], dado en Molin de Rey, a 20 de d[iciem]bre [de] 1519.<br />
<br />
Emblemata, 13 (2007), pp. 387-402 ISSN 1137-1056<br />
RELACIÓN DE DOCUMENTOS DE LOS VIZCONDADOS DE EVOL, CANET E ILLA, SEGÚN UN INVENTARIO DEL SIGLO XVII, DEL ARCHIVO DUCAL DE HÍJAR*<br />
M.ª JOSÉ CASAUS BALLESTER<br />
<a name='more'></a><br />
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/27/25/12.Casaus.pdf" target="_blank">Enllaç al document en format pdf</a></div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-44497437315805968732019-09-02T12:00:00.000+02:002019-09-02T12:12:47.088+02:00Petició del Pare Bartomeu Casaus o de las Casas presentada a Molins de Rei a l'Emperador de la que els historiadors han confós Cebú de Filipines amb Cenú de Colombia.<br />
Petició del Pare Bartomeu Casaus o de las Casas presentada a Molins de Rei a l'Emperador de la que els historiadors han confós erroneament Cebú de Filipines amb Cenú de Colombia.<br />
En el següent text es diu que Zebú es l'illa de Cebú de Filipines<br />
<a href="http://books.google.es/books?id=HalPaU9uhjEC&dq=%22bartolome%20de%20las%20casas%22%20%22molins%22&hl=ca&pg=PA93&ci=91%2C244%2C799%2C1171&source=bookclip"><img src="https://books.google.es/books?id=HalPaU9uhjEC&hl=ca&hl=ca&pg=PA93&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U3a6xpf5zjqGRCxnSjlX9VP2gALHg&ci=91,244,799,1171&edge=0" /></a><br />
Clicant la imatge pots accedir al llibre.<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
Volum 7 de Colección de Documentos Inéditos relativos al Descubrimiento, conquista y organización de las antiguas posesiones españolas de América y Oceanía, sacados de los Archivos del Reino, y muy especialmente del de Indias<br />
Editor <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Luis+Torres+de+Mendoza%22&source=gbs_metadata_r&cad=7">Luis Torres de Mendoza</a><br />
Publicat 1867<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Si la petició del Pare Bartomeu va ser presentada a Molins de Rei, tindria que ser l'any 1519 i l'any 1519 no es sabia res de Filipines. No es pot entendre com en aquest text es pot fer referència a "Zebu" (Cebú, Filipinas) l'any 1519, si no va ser fins l'any 1521 la descoberta de Magallanes.<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sembla ser més probable que en la carta del pare Casaus al referir-se a Zebú ens estigués indicant l'actual Zenú, Colombia. En el següent text s'escriu clarament que el gran Conceller Gattinara l'octubre de 1519 a Molins de Rei va denegar la petició de Casaus o de las Casas la provincia de Cenú a Colombia </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-C9MUtofDtd4/UgU2X449aAI/AAAAAAAAFFI/LoXN7iFyWvA/s1600/zebucases.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="99" src="https://2.bp.blogspot.com/-C9MUtofDtd4/UgU2X449aAI/AAAAAAAAFFI/LoXN7iFyWvA/s640/zebucases.png" width="640" /></a></div>
<br />
Títol Estudios sobre Bartolomé de las Casas<br />
<a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Historia,+ciencia+y+sociedad%22&source=gbs_metadata_r&cad=7">Volum 127 de Historia, ciencia y sociedad</a><br />
<a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Serie+universitaria.+Historia,+ciencia,+sociedad%22&source=gbs_metadata_r&cad=7">Volum 1 de Serie universitaria. Historia, ciencia, sociedad</a><br />
<a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=bibliogroup:%22Collection+sp%C3%A9ciale:+CER%22&source=gbs_metadata_r&cad=7">Collection spéciale: CER</a><br />
Autor <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Marcel+Bataillon%22&source=gbs_metadata_r&cad=7">Marcel Bataillon</a><br />
Edició il·lustrada<br />
Editor Península, 1976<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
Recerca de Josep Barba Raventós</div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-28632712718785939012019-09-01T23:17:00.000+02:002019-09-02T12:18:29.150+02:00Catorze diputats i ambaixadors d'Austria en la proclamació de l'emperador Carles I<div style="text-align: justify;">
Pagament de la roba de vellut negre i domassos negres, distribuïts a 14 ambaixadors i diputats de la Baixa Austria, vinguts per presentar la obediència al Rei amb altres diputats del comte Palatí quan portà el decret de l'Elecció.</div>
<div style="text-align: justify;">
Altres regals i dispenses especials a Sir Reynach Newnach, cavaller, en consideració dels serveis que ha prestat al Rei en la seva elecció com a rei dels romans i que el 3 de Gener de 1520, el rei havia nomenat cavaller.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-xMz7lFdyQrI/TVRfXL-V16I/AAAAAAAABVo/fd89c6Ru00s/s533/14%20diputats%20austria%20proclamacio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="https://4.bp.blogspot.com/-xMz7lFdyQrI/TVRfXL-V16I/AAAAAAAABVo/fd89c6Ru00s/s320/14%20diputats%20austria%20proclamacio.jpg" width="320" /></a></div>
<a name='more'></a><br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<span style="color: #333333; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">B. 3336. (Registre.) — In-folio, 160 feuillets, parchemin.1er janvier 1518-1519 (n. st.) - 31 août 1520. — « Compte troisiesme de Nicolas Rifflart, conseiller, argentier et commis à tenir le compte de la despence extraordinaire de l'ostel du roy des Romains, des Espaignes, etc., des recepte et despence par lui faictes à cause de sa dicte entremise ; et ce pour vingt mois entiers, commenceant le premier jour de janvier l'an mil cinq cens et dix huit et finissans le derrenier jour d'aoust l'an mil cinq cens et vingt. Et se fait ce présent compte à livres de 40 groz, monnoye de Flandres la livre » (folio 2, recto).</span></div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-57873180170916404562019-08-31T14:19:00.000+02:002019-09-02T12:19:44.316+02:00Cartes del rei Carles sobre Hug de Montcada des de Molins de Rei, novembre 1519Carta del rei Carles sobre Hug de Montcada des de Molins de Rei<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://books.google.es/books?id=9ZJCAAAAYAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PA269&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U2tz5_7EEVmgNt8n5oLursTWgxiMg&ci=45%2C359%2C893%2C413&edge=0" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://books.google.es/books?id=9ZJCAAAAYAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PA269&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U2tz5_7EEVmgNt8n5oLursTWgxiMg&ci=45,359,893,413&edge=0" height="183" width="400"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Carta de Carlos V al Virey de Sicilia en que se muestra muy servido por la diligencia que puso en abastecer la armada que envió á Africa y le recuerda que pague pronto a D Hugo de Moncada. Molins de Rey 2 de noviembre de 1519 Registro original Salazar CV 1519 .</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
Títol Colección de documentos inéditos para la historia de España, Volum 24<br />
Col·laborador Real Academia de la Historia (Spain)<br />
Editor Academia de la Historia, 1854Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-74648113725653234452019-08-30T11:01:00.001+02:002019-08-30T11:01:40.805+02:00Bibliografia de llibres de viatges on es troben descripcions de Molins de Rei<br />
BIBLIOGRAPHIE DES VOYAGES EN ESPAGNE ET EN PORTUGAL<br />
<div>
PAR R. FOULCHE-DELBOSC </div>
PARIS <br />
H . WELTER , ÉDITEUR 1896<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
13. 1484-1485. Nicolas de Popielovo (Nicolaus von Popplau). </div>
<div>
A. — Copie du manuscrit original allemand, appartenant â la Bibliothèque </div>
<div>
Sainte-Isabelle de Breslau et publiée en 1806 par le journal Schlesien ehedem und jetzt. </div>
<div>
TRADUCTION ESPAGNOLE : </div>
<div>
B. — Viage de Nicolas de Popielovo por España y Portugal. Traducción </div>
<div>
del alemán de fines del siglo xv. </div>
<div>
5e trouve aux pp. de : Viajes de extranjeros por España y Portugal en </div>
<div>
los siglos xv, xvi y xvii. Colección de Javier Liske... (Año de 1878). Traducidos del original y anotados por F. R. Madrid : Medina (1880), in-8, 269 pp<br />
<a name='more'></a></div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
4. 1501-1503. Philippe d'Autriche (Philippe I le Beau, 1478-1506). </div>
<div>
<div>
Voyage de Philippe le Beau en Espagne, en 1501, par Antoine de Lalaing, </div>
<div>
Sr de Montigny. </div>
<div>
Se trouve aux pp. 121-385 du tome I de : Collection des voyages des souverains </div>
<div>
des Pays-Bas publiée par M. Gachard... Bruxelles : F. Haye\, imprimeur... 1876, </div>
<div>
in-4.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Viajes por Espana de Jorge de Einghen, del Baron Leon de Rosmithal de Blatna, de Francisco Guicciardini y de Andrés Navajero. Traducidos, anotados y con una introducción por D. Antonio María Fabié, de la Academia </div>
<div>
de la Historia. Madrid : Fernando Fé 1879, per. in-8, CLlH-vi-583 pp. et ff. </div>
<div>
posti. (Libros de antaño, VJII.) </div>
<div>
Contient de la p. 231 à la p. 352 : Viaje por España del magnífico Micer </div>
<div>
Andrés Navajero embajador de Venecia al emperador Carlos V ;</div>
<div>
<div>
<br /></div>
<div>
Quelques fragments de cette relation ont été traduits en espagnol : </div>
<div>
Fragmentos de la relación hecha por Tetzel del viaje del barón Rosmital </div>
<div>
por España. </div>
<div>
Se trouve aux pp. 155-190 de : Viajes por España de Jorge de Einghen, del </div>
<div>
baron Leon de Rosmithal de Blatna, de Francisco Guicciardini y de Andrés </div>
<div>
Navajero. Traducidos, anotados y con una introducción por D. Antonio Maria </div>
<div>
Fabié, de la Academia de la Historia. Madrid : Fernando Fé 1879, pet. in-8, </div>
<div>
CLiii-vi-585 pp. et ff. posti. (Libros de antaño, VIII.) </div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
1548. Philippe d'Autriche (plus tard Philippe II roi d'Espagne, </div>
<div>
1527-1598). </div>
<div>
A. — El felicissimo viaje d'el muy alto y muy Poderoso Principe Don Phelippe, Hijo d'el Emperador Don Carlos Quinto Maximo, desde España à sus </div>
<div>
tierras de la Baja Alemana : con la descripción de todos los Estados de Brabante y Flandes. Escrito en quatro libros, por Juán Christoval Caluete d </div>
<div>
Estrella. Anuers, en casa de Martin Nució, Año de M. D. LU, pet. in-fol., 8 ff. </div>
<div>
n. ch.-355 ff. et 19 ff. n. ch.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
1585. Philippe d'Autriche (Philippe II roi d'Espagne, 1527-1598). </div>
<div>
<div>
A. — Relación del viage hecho por Felipe II, en 1585, á Zaragoza, Barcelona y Valencia, escrita por Enrique Cock, notario apostólico y archero de la </div>
<div>
guardia del Cuerpo Real, y publicada de real orden por Alfredo Morel-Fatio y </div>
<div>
Antonio Rodríguez Villa. Madrid : Aribauy O», 1876, in-8, xvn-314 pp. </div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
Viaggio da Londra a Genova, passando per l'Inghilterra occidentale, </div>
<div>
il Portogallo, la Spagna e la Francia, Di Giuseppe Baretti, autore della famosa </div>
<div>
Frusta letteraria. Secondo la intera e perfetta forma da lui medesimo datagli </div>
<div>
in una edizione di Londra in quattro volumi, poco nota fino ad ora in Italia. </div>
<div>
Prima edizione con rami colorati. Milano : Lorenzo Sonzogno, 1830-1831, </div>
<div>
4 voi. in-8.</div>
</div>
<div>
<div>
Joseph Baretti. Voyage de Londres à Gènes par l'Angleterre, le </div>
<div>
Portugal, l'Espagne et la France. Amsterdam : Marc-Michel Rey, 1776 (ou </div>
<div>
1777 °u 1778), 4 vol. in-8 (ou in-12).</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
1802. Anonyme. </div>
<div>
Bruchstücke einer Reise durch das südliche Frankreich, Spanien und Portugal. Leiprig : Johann Friedrich Gleditsch, 1810, in-8, 268 pp.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
1842. Anonyme. </div>
<div>
<div>
Voyage en Espagne, 1842. Paris : imprimerie de H. Fournier et Ce</div>
<div>
, 1843, in-8,52 pp</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
1842 (?). J. Lacroix de Mariés. </div>
<div>
<div>
A. — Gustave ou le jeune voyageur en Espagne, par M. de Mariés. Tours: </div>
<div>
A d Marne et é>, 1843, in-12. </div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
1850. Friedrich Heinzelmann. </div>
<div>
<div>
Reisebilder und Skizzen aus der pyrenäischen Halbinsel, nebst Blicken auf </div>
<div>
die Länder des mejicanischen Golfes und Californien. Herausgegeben von </div>
<div>
Friedrich Heinzelmann. Mit einem Stahlstich und einer Karte. Leipzig • </div>
</div>
<div>
<div>
Friedrich Fleischer, 1851, in-8, Vin-47 5 PP- (Die Welthundein einer planmâssig </div>
<div>
geordneten Rundschau der wichtigsten neueren Land- und Seereisen ... von Dr. </div>
<div>
Wilhelm Harnisch dargestellt und herausgegeben von Friedrich Heinrelmann. </div>
<div>
fomeVII).</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
</div>
<div>
<a href="http://www.bibliotecavirtualdeandalucia.es/catalogo/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=1002888&posicion=1" target="_blank">Accés a la Bibliografia completa en format pdf</a></div>
<div>
<br /></div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-35066050032889021832019-08-28T18:48:00.001+02:002019-08-28T18:48:40.863+02:00La capella dels Requesens a l'església de Sant Just i Pastor de Barcelona obra del renaixement catalàA l'església de Sant Just i Pastor de Barcelona la capella de Sant Feliu guarda el retaule de la Santa Creu, obra magnífica de Pere Nunyes, pintat entre 1525 i 1530, i sufragada per Jaume Joan de Requesens, protector de la capella. La capella, fundada inicialment sota l’advocació de sant Iu, també va prendre les advocacions de sant Feliu i de la Santa Creu i s’hi venera, a partir de 1803, un Sant Sepulcre.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://basilicasantjust.cat/wp-content/uploads/2014/09/santfeliu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="412" height="320" src="https://basilicasantjust.cat/wp-content/uploads/2014/09/santfeliu.jpg" width="164" /></a></div>
<div>
<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
<b>ORIGEN I HISTORIA DE LA CAPELLA DE SANT FELIU</b></div>
<div>
<b><br /></b>Aquesta capella és la primera del costat de l’Evangeli. En iniciar-se la construcció del temple gòtic, l’any 1345, aquesta capella no va ser pas de les primeres que es va construir. Sabem però, que estava ja conclosa l’any 1371 i que el seu promotor va ser Berenguer Vives, que per disposició del testament de la seva cosina Agnès, fundà un benefici en aquesta capella sota l’advocació de Sant Iu.<br />
Vers el 1370, en ser enderrocada la petita capella romànica forana, que hi havia prop del cementiri i que tenia les advocacions de Sant Feliu i de la Santa Creu, aquests cultes i el benefici de Sant Feliu, fundat per Guillem Codina l’any 1333, van passar a la nova capella a l’interior de l’església.<br />
La capella té a la clau de volta l’escut de Barcelona pels drets que tenia la Ciutat sobre la capella i sobre el seu altar. També hi trobem les armes de la família Requesens, que foren protectors de la Capella i promotors del seu famós retaule.<br />
En el segle XVI a més de les advocacions de Sant Feliu i de la Santa Creu, s’hi venerava també la de Sant Pere.<br />
<br />
<b>EL RETAULE DE LA SANTA CREU</b><br />
<div>
<b><br /></b>
<br />
<div>
El cavaller Jaume Joan de Requesens pretenia erigir un retaule a la capella de Sant Feliu que ostentés les seves armes i també obtenir-hi el dret de sepultura; precisament pels drets senyorials que hi tenia la Ciutat, va caldre que sol•licités autorització als Consellers. Aquests la hi van concedir el 29 de novembre de 1525, imposant-li dues condicions: que en el retaule s’hi pintés la imatge de Sant Feliu i que l’altar servís perpètuament per a prendre jurament als testimonis del testament sagramental.</div>
<div style="text-align: justify;">
En Jaume Joan de Requesens va encarregar l’obra de fusta al mestre entallador de retaules Joan de Brussel•les, que tallà pinacles, dossers i delicats calats, seguint una perfecta tradició gòtica autòctona. El 29 d’agost de 1528 Jaume Joan de Requesens firmà una concòrdia amb el pintor portuguès Pere Nunyes, veí de Barcelona, en la qual s’establien les condicions pels treballs de pintura i el daurat de totes les parts arquitectòniques.</div>
<div style="text-align: justify;">
Periòdicament Jaume Joan de Requesens va anar pagant l’obra en els terminis establerts, fins al mes de març de 1530 quan Pere Nunyes reconeix haver rebut íntegrament la quantitat pactada.</div>
<div style="text-align: justify;">
De tots els retaules que hi hagué a la basílica durant els segles XVI i XVII, el retaule de la Santa Creu és l’únic que ha perdurat fins els nostres dies. Emmarcat per una arquitectura de talla daurada , encara gòtica, apareixen les taules d’un estil pictòric ja renaixentista, amb el treball de la perspectiva en cada una de les escenes, amb introducció de paisatge i d’arquitectura clàssica i amb figures d’un dramatisme teatral i tenebrós.</div>
<div style="text-align: justify;">
En el centre hi és representada la Pietat, al damunt el Calvari i als laterals l’Anunciació, la Nativitat, l’Epifania, el Davallament de la Creu, l’Enterrament de Jesús i la Resurrecció. En les portes laterals es representen les figures de Sant Pere i Sant Pau i a la predel•la central hi ha les imatges de tres sants, que poden ser Sant Feliu, Santa Caterina i Sant Zacaries.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://basilicasantjust.cat/wp-content/uploads/2014/09/stfeliu2-240x300.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="240" src="https://basilicasantjust.cat/wp-content/uploads/2014/09/stfeliu2-240x300.jpg" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>ELS TRES PRIVILEGIS DE L’ALTAR DE SANT FELIU </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La batalla jurada</b></div>
<div style="text-align: justify;">
A l’època medieval les disputes entre cavallers es solucionaven amb la celebració del judici de Déu. Els cavallers s’enfrontaven en una contesa i creien que Déu donava la victòria a l’innocent. Abans de celebrar-se l’encontre armat, els combatents havien de jurar davant l’altar de Sant Feliu que no utilitzarien cap talismà ni recorrerien a cap bruixa per encantar al seu contrincant i així guanyar el desafiament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El jurament dels jueus</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan a Barcelona hi havia un plet entre un cristià i un jueu, i la causa s’havia de resoldre per declaració d’aquest darrer, calia que primer el jueu jurés solemnement que diria la veritat. El formulari era ple de terrorífics anatemes: Si no dius la veritat, malvat seràs en camp i ciutat, pobre i miserable moriràs, ningú et darà sepultura i la teva ànima anirà allà on els gossos deixen les seves immundícies etc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El testament sagramental</b></div>
<div style="text-align: justify;">
El privilegi d’aquest testament establia que, si un ciutadà de Barcelona, en perill de mort, expressava la seva darrera voluntat o testament, davant de testimonis, a terra o a mar, encara que no hi assistís cap notari, aquest testament tenia valor si els testimonis que hi eren presents, en arribar a Barcelona i abans de sis mesos, declaraven en jurament davant l’altar de Sant Feliu màrtir, en presència d’un notari i del rector de Sant Just, quina va ser la darrera voluntat del testador.</div>
<div style="text-align: justify;">
El primer testament sagramental celebrat va ser el de Berenguer Sendret, l’any 1082. L’últim testament es va celebrar el 1989. Un dels juraments més famosos fou el de la reina Peronella d’Aragó, muller de Ramon Berenguer IV.</div>
<div style="text-align: justify;">
El Parlament de Catalunya va derogar el Testament Sagramental, per obsolet, per Llei 40/1991 de 30 de desembre.</div>
</div>
</div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-55549079171683697372019-08-27T18:37:00.001+02:002019-08-27T18:37:20.070+02:00Pere de Cardona casat amb Joana de Requesens filla de Galcerà comte de PalamósPere de Cardona casat amb Joana de Requesens filla de Galcerà duc de Palamós<br />
Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt<br />
Nom de persona: Galcerà de Requesens, comte de Palamós<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
Signatura: 1-87-12 (A-9)<br />
Tipologia: INSOLUTUMDACIÓ<br />
Data literal: die decimo octavo mensis marcii anno a n.d. millesimo quingentesimo decimo<br />
Data: 18/03/1510<br />
Lloc: Barcelona<br />
Notari: Francesc Sunyer, notari públic de Barcelona<br />
Fons de procedència: <br />
Regest en català: Bernat Dufay, com a procurador de Beatriu, vídua de Galcerà de Requesens, comte de Palamós, fa insolutumdació d'un censal mort de 7.843 s. 1 d. de pensió anual i 10.000 ll. de preu, que pesa sobre la Generalitat de Catalunya i els drets d'aquesta pertanyents al mar i la terra ferma, a Pere de Cardona, fill del duc de Cardona i a la seva esposa Joana de Requesens, filla del duc de Palamós, censal que formava part dels capítols matrimonials de dits Pere de Cardona i Joana de Requesens.<br />
Suport material: Pergamí<br />
Llengua del document: Llatí<br />
Estat de conservació: Regular<br />
Mides: 665 x 343 mm<br />
Altres: Taques d'humitat i un rosec a la cantonada superior dreta. Notes dorsals.<br />
És trasllat<br />
Data literal: vicesima septima mensis februarii anno a n.d. millesimo quingentesimo quinquagesimo quarto<br />
Data (dd/mm/aaaa): 27/02/1554<br />
Lloc: Barcelona<br />
Notari: Francesc Martí, notari públic de Barcelona<br />
Antropònims nobiliaris Galcerà de Requesens, comte de Palamós<br />
Pere de CardonaJosep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-2162068377140909762019-08-25T20:30:00.000+02:002019-08-27T00:05:32.556+02:00La dot entre Maria de Requesens i Antoni de Cardona el setembre de 1519Barcelona 2 de setembre de l'any 1519<br />
<div>
Maria de Requesens per tal de constituir la dot amb Antoni de Cardona</div>
<div>
<br />
Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt<br />
Nom de persona: Beatriu Enríquez de Requesens<br />
<br />
Signatura: 1-41-07 (B-10)<br />
Tipología: REPARTIMENT HERÈNCIA<br />
Data literal: die secundo mensis septembris anno a n.d. millesimo quingentesimo decimo nono<br />
Data: 02/09/1519<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
Lloc: Barcelona<br />
Notari: Francesc Sunyer, notari públic de Barcelona<br />
Fons de procedència: <br />
Regest en català: Beatriu Enríquez de Requesens, vídua d'en Galceran de Requesens, comte de Palamós, al principat de Catalunya, i de Trinento i Avellino, al regne de Sicília, procuradora de la seva filla Joana de Requesens, comtessa de Claramunt, d'una banda, i la seva altra filla Maria de Requesens, de l'altra, per tal de constituir la dot de la dita Maria en el seu enllaç amb Antoni de Cardona, estableixen la divisió dels censals morts que havien rebut del seu pare.<br />
Suport material: Pergami<br />
Llengua del document: Llatí<br />
Estat de conservació: Regular<br />
Mides: 477 x 521 mm<br />
Altres: Té tot el lateral dret tacat i forats al cantó inferior esquerre del document, que afecten a la darrera línia del text.<br />
És trasllat<br />
Data literal: sexta mensis marcii anno a n.d. millesimo quingentesimo quinquagesimo quarto<br />
Data (dd/mm/aaaa): 06/03/1554<br />
Lloc: Barcelona<br />
Notari: Francesc Martí, notari públic de Barcelona<br />
Antropònims nobiliaris Beatriu Enríquez de Requesens<br />
Galceran de Requesens, comte de Palamós, al principat de Catalunya, i de Trivento i Avellino, al regne de Sicília<br />
Joanna de Requesens, comtessa de Claramunt<br />
Maria de Requesens<br />
Antoni de Cardona<br />
TopònimsTrivento<br />
Avellino, Sicília<br />
--------------------------------------------------------</div>
Signatura: 1-11-66 (B-9)<br />
Tipología: CAPÍTOLS MATRIMONIALS<br />
Tipología: DOT<br />
Data literal: tercia die mensis septembris anno a n.d. millesimo quingentesimo decimonono<br />
Data: 03/09/1519<br />
Lloc: Barcelona<br />
Notari: Joan Vilana, notari públic de Barcelona<br />
Fons de procedència: <br />
Regest en català: Clàusules dels capítols matrimonials signats entre Antoni de Cardona, cavaller de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa, fill del difunt Joan Ramon Falcó, comte de Cardona, i d'Aldonça Enríquez, i Maria de Requesens, filla del difunt Galceran de Requesens, comte de Palamós, i de la seva muller Beatriu Enríquez, en les que s'estableix el dot de la dita Maria de Requesens consistent en diferents censals morts, les pensions dels quals ascendeixen a 7.869 s. i 8 dn.m.b. anuals.<br />
Suport material: Pergami<br />
Llengua del document: Català<br />
Estat de conservació: Bo<br />
Mides: 465 x 312 mm<br />
Altres: Té un foradet de la mateixa pell del pergami que no afecta al text. Notes dorsals.<br />
<br />
És trasllat<br />
Data literal: tredécimo mensis novembris anno a n.d. millesimo quingentesimo quincuagesimo primo<br />
Data (dd/mm/aaaa): 13/11/1551<br />
Lloc: Barcelona<br />
Notari: Francesc Sunyer, notari públic de Barcelona<br />
Antropònims nobiliaris Joan Ramon Falcó, comte de Cardona<br />
Maria de Requesens<br />
Antoni de Cardona, cavaller de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa<br />
Galceran de Requesens, comte de Palamós<br />
-------------------------------------<br />
Signatura: 1-41-07 (B-10)<br />
Tipologia: REPARTIMENT HERÈNCIA<br />
Data literal: die secundo mensis septembris anno a n.d. millesimo quingentesimo decimo nono<br />
Data: 02/09/1519<br />
Lloc: Barcelona<br />
Notari: Francesc Sunyer, notari públic de Barcelona<br />
Fons de procedència: <br />
Regest en català: Beatriu Enríquez de Requesens, vídua d'en Galceran de Requesens, comte de Palamós, al principat de Catalunya, i de Trinento i Avellino, al regne de Sicília, procuradora de la seva filla Joana de Requesens, comtesa de Claramunt, d'una banda, i la seva altra filla Maria de Requesens, de l'altra, per tal de constituir la dot de la dita Maria en el seu enllaç amb Antoni de Cardona, estableixen la divisió dels censals morts que havien rebut del seu pare.<br />
Suport material: Pergamí<br />
Llengua del document: Llatí<br />
Estat de conservació: Regular<br />
Mides: 477 x 521 mm<br />
Altres: Té tot el lateral dret tacat i forats al cantó inferior esquerre del document, que afecten a la darrera línia del text.<br />
És trasllat<br />
Data literal: sexta mensis marcii anno a n.d. millesimo quingentesimo quincuagesimo cuarto<br />
Data (dd/mm/aaaa): 06/03/1554<br />
Lloc: Barcelona<br />
Notari: Francesc Martí, notari públic de Barcelona<br />
Antropònims nobiliaris Beatriu Enríquez de Requesens<br />
Galceran de Requesens, comte de Palamós, al principat de Catalunya, i de Trivento i Avellino, al regne de Sicília<br />
Joanna de Requesens, comtessa de Claramunt<br />
Maria de Requesens<br />
Antoni de Cardona<br />
TopònimsTrivento<br />
Avellino, Sicília<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
Recerca de Josep Barba Raventós</div>
<br />Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-68459915624076448362018-09-07T10:00:00.000+02:002019-09-07T10:03:37.683+02:00El secretari reial Maximilià de Transilvània autor del primer relat de la volta al món<div style="text-align: justify;">
El secretari de l'emperador Carles I, Maximilià de Transilvània, va escriure el primer relat sobre la volta al món "<i>De Moluccis Insulis</i>".En aquest llibre editat l'any 1536 en italià, Maximilià escriu que Carles I va manar l'expedició quan estava a Saragossa i no a Valladolid com diuen alguns historiadors.<br />
En aquest llibre de Francisco Leite de Faria, també s'esmenta que Maximilià de Transilvània va publicar el mes de març de l'any 1520, un opuscle en llatí en el que descriu la recepció, el 30 de novembre de 1519 a Molins de Rei, de l'emperador Carles a l'ambaixada Alemanya del Prínceps Electors de l'Imperi per promulgar-lo oficialment emperador de Sacre Imperi Romà.<br />
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-JL9q3vjVjy8/TrWl9aKMlQI/AAAAAAAACHQ/ov26kAV5DFo/s1600/Moluccis+mando+Saragossa.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://3.bp.blogspot.com/-JL9q3vjVjy8/TrWl9aKMlQI/AAAAAAAACHQ/ov26kAV5DFo/s400/Moluccis+mando+Saragossa.bmp" width="400" /></a></div>
<br />
<a name='more'></a><br />
<a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k58784q.r=transylvanus.langES" target="_blank">enllaç al llibre</a><br />
<div>
<br /></div>
Título : Il viaggio fatto da gli spagniuoli atorno al mondo ([Reprod.]) / [Massimiliano Transylvano]<br />
Autor : Maximilianus Transylvanus (14..-15..) <br />
Fecha de publicación : 1536<br />
Idioma : Italiano<br />
Identificador : <a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k58784q">ark:/12148/bpt6k58784q</a><br />
Fuente : Bibliothèque nationale de France<br />
Relación : <a href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb372832029">http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb372832029</a><br />
<div>
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
El comerciant Cristóbal de Haro va proporcionar suport financer a Fernando de Magallanes l'any 1519 per la primera circumnavegació del món. El seu germà Diego de Haro va dirigir una empresa comercial amb seu a Anvers (Flandes). Maximilià de Transilvània (Maximilianus Transylvanus) es va casar amb Frances, filla de Diego de Haro. Així va estar ben posicionat per escriure el primer relat del viatge de Magallanes, que es va publicar l'any 1523.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-3QU4Z6Okdao/UTTiSxE_RUI/AAAAAAAAEcI/7Grelac2w7E/s1600/books.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="102" src="https://4.bp.blogspot.com/-3QU4Z6Okdao/UTTiSxE_RUI/AAAAAAAAEcI/7Grelac2w7E/s640/books.png" width="640" /></a></div>
<br />
Títol As primeiras relações impressas sobre a viagem de Fernão de Magalhães<br />
Autor <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Francisco+Leite+de+Faria%22&source=gbs_metadata_r&cad=6">Francisco Leite de Faria</a><br />
Edició reimpresa<br />
Editor s.n., 1975<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" height="320" src="https://books.google.es/books?id=r1k8AAAAcAAJ&hl=ca&hl=ca&pg=PT1&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U35DHJuGQF8WGL9Yfs6rmk4GN23OQ&ci=95,107,809,926&edge=0" width="278" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Enllaç a l'article <a href="http://molendinoregio.blogspot.com.es/2011/12/illustracio-de-lemperador-carles-i.html" target="_blank">Il·lustració de l'emperador Carles I a Molins de Rei el 1519</a><br />
<div>
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
El cert és que el primer opuscle de Maximilià de Transilvania <i>"Legatio ad sacratissimum Caesarem Carolum (v) semper augustum & regem Hispaniarum catholicum, ab rev. & ill. principus sacri romani imperii electoribus in<b> Molendino Regio </b>Die ultimo Novembris Anno MDXIX (1519)</i>" va ser imprès a Montserrat (montis Serratri) amb el mandat de Joannis Lalemand, el desembre de l'any 1519</div>
<div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-7Z_50YyWIQw/Tsp-nJHB_EI/AAAAAAAACTw/b0MM_W3ZrQA/s640/Diapositiva7.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-7Z_50YyWIQw/Tsp-nJHB_EI/AAAAAAAACTw/b0MM_W3ZrQA/s400/Diapositiva7.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="font-size: medium; text-align: justify;">"Legatio ad sacratissimum Caesarem Carolum... in Molendino Regio" </i><span style="font-size: small; text-align: justify;">de Maximilianus Transilvanus</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-2qTnHsz92pk/Tsp-n8tZASI/AAAAAAAACT0/9FoRMqH4E3g/s640/Diapositiva8.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-2qTnHsz92pk/Tsp-n8tZASI/AAAAAAAACT0/9FoRMqH4E3g/s400/Diapositiva8.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imprès a Montserrat (Montis Serrati) per Joannis Lalemand</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div>
Extret de GILBERT TOURNOY. IL PRIMO VIAGGIO INTORNO AL MONDO DI MAGELLANO <br />
NELLA RELAZIONE DI MASSIMILIANO TRANSILVANO*<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Matteo Lang, bisbe de Gurk a Caríntia des de 1505, va ser alguns anys assessor de confiança de l'emperador Maximilià, ennoblit el 1508, Cardenal (1511-1512) i després Arquebisbe (1519) a Salzburg. Maximilià de Transilvania estava al servei directe de Mateu Lang, en la seva qualitat de Secretari.</div>
<div style="text-align: justify;">
Matteo Lang en la cort del rei de les Espanyes, va ser cordialment acollit per Pietro Màrtir d'Angleria. Encara era a Espanya quan la delegació austríaca va arribar a Molins de Rei, a principis de novembre de 1519, per sol·licitar, a l'emperador recentment elegit Carles V d'Alemanya, la confirmació dels seus privilegis. Va ser testimoni de primera mà de l'esdeveniment. Un parell de setmanes després, el 30 de novembre, el comte palatí Frederic felicitar oficialment l'emperador en nom dels electors per l'elecció. En aquesta ocasió Maximilià de Transilvania va compondre una petita publicació, que va dedicar al seu col·lega, secretari de l'emperador Carles, <a href="http://molendinoregio.blogspot.com.es/2011/02/jean-lallemand-o-joan-alemany.html">Jean Lalemand</a> (Iohannes Alemannus). El fullet contenia cinc textos: l'oració del comte palatino Federico, el text del decret pel qual Charles va ser triat emperador i Transilvà havia traduït fidelment l'alemany en llatí, la pregària pronunciada pel Senyor Canceller Mercurino Gattinara amb la qual l'emperador va expressar la seva gratitud, una carta de Carles que expressa el seu agraïment als electors, i finalment la carta en què el Papa Lleó X va felicitar amb l'emperador per la seva elecció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Maximilià va estudiar juntament amb Johann von Hoffmann Grünbüchel, Delegat d'Estíria, que va ser rebut per l'emperador a Molins de Rei el 5 de novembre de 1519.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Fragments del text original italià:<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Matteo Lang, vescovo di Gurk in Carinzia dal 1505. Quest’ultimo era da alcuni anni consigliere di fiducia dell’imperatore Massimiliano I, nobilitato nel 1508, cardinale (1511/12) e poi arcivescovo (1519) di Salisburgo. Almeno da questo momento, ma forse già alcuni anni prima, Transilvano si trovava al servizio diretto di Matteo Lang. Nella veste di segretario di Lang lo troviamo poco tempo dopo alla corte del re di Spagna, dove fu cordialmente accolto e ospitato da Pietro Martire. Era ancora in Spagna quando la delegazione austriaca arrivò a Molins del Rey all’inizio del novembre 1519 per chiedere all’imperatore recentemente eletto, Carlo V, la conferma dei loro privilegi, e assistette in prima persona all’evento. Un paio di settimane più tardi, il 30 novembre, il conte palatino Federico si congratulava ufficialmente con l’imperatore a nome dei principi elettori per la sua elezione. In questa occasione Transilvano compose una piccola pubblicazione, che dedicò al suo collega segretario di Carlo V, Jean Lalemand (Iohannes Alemannus). Il volumetto conteneva cinque testi: l’orazione del conte palatino Federico, il testo del decreto con cui Carlo era stato eletto imperatore e che Transilvano aveva fedelmente tradotto dal tedesco in latino, l’orazione pronunciata dal gran cancelliere Mercurino Gattinara con la quale l’imperatore esprimeva la sua riconoscenza, una lettera di Carlo V esprimendo la sua gratitudine ai principi elettori, e infine la lettera con cui il papa Leone X si congratulava coll’imperatore per la sua elezione. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Da un passo dell’autobiografia di Sigismondo di Herberstein (1486–1566) si può dedurre che Massimiliano abbia studiato insieme con un certo Johann Hoffmann von Grünbüchel, delegato per la Stiria, che fu ricevuto dall’Imperatore a Molins del Rey in Spagna, presso Barcellona, il 5 novembre 1519.</div>
<br />
Camoenae Hungaricae 2(2005)<br />
GILBERT TOURNOY <br />
IL PRIMO VIAGGIO INTORNO AL MONDO DI MAGELLANO <br />
NELLA RELAZIONE DI MASSIMILIANO TRANSILVANO</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://itk.iti.mta.hu/camhun/2005/tournoy.pdf" target="_blank">Accés a l'article complet de G Tournoy en format pdf</a></div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-90956772844556706502014-05-09T15:33:00.001+02:002014-05-09T15:33:46.753+02:00Molins de Rei, una vila del renaixement<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 12.0pt; mso-outline-level: 1;">
<b><span style="color: #444444; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 17.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 18.0pt;">Taula rodona:
"La importància del renaixement a Catalunya"<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -.6pt; mso-outline-level: 5;">
<b><span style="color: #444444; font-family: "Lucida Sans","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Molins de Rei, una vila del renaixement</span></b><b><span style="color: #444444; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 9.5pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15.6pt; margin-bottom: 4.8pt;">
<span style="color: #444444; font-family: "Lucida Sans","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Hi intervenen:<br />
Jaume Sobrequés, president de la Societat Catalana d'Estudis Històrics; Ernest
Belenguer, membre de l'IEC; Josep Fernández Trabal, cap de l'Àrea dels Fons
Històrics de l'ANC; Joan Ramon Triadó, professor de la UB; Àngels Casals,
professor de la UB, i M. Eugènia Ripoll, directora del MMMR.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15.6pt;">
<span style="color: #444444; font-family: "Lucida Sans","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Presentació
de la Comissió d'Assessorament Històric i de la Comissió Cívica Molins de Rei i
el Renaixement, en el marc del Dia Internacional dels Museus 2014.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Divendres 16 de maig a de 20:00 a 22:00 a la Sala La Gòtica
del Palau Imperial o Palau Requesens de Molins de Rei<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-npDo1ixJ6no/U2zY1DSwE5I/AAAAAAAAFNc/uGU3m8EnyD4/s1600/louis+de+requesens.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-npDo1ixJ6no/U2zY1DSwE5I/AAAAAAAAFNc/uGU3m8EnyD4/s1600/louis+de+requesens.jpg" height="640" width="393" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-3185640910562237952014-04-09T18:54:00.000+02:002019-09-10T12:05:00.611+02:00“L’Imperi i el Toisó a Molins de Rei” a càrrec del Dr. Pere Molas<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">II Congrés d'Història "Molendino Regio 1519"</span><br />
Molins Reials del Llobregat 2011</div>
Commemoració de la promulgació oficial de l'emperador Carles I al Palau Imperial de Molins de Rei en la diada de Sant Andreu amb els Cavallers de l'Orde del Toisó d'Or. <br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-lpv7X7UtCWY/Ts2hG-EGBsI/AAAAAAAACXA/tWFomfldmcY/s1600/cartell+diada+de+sant+andreu+2011.jpg"><img border="0" src="https://1.bp.blogspot.com/-lpv7X7UtCWY/Ts2hG-EGBsI/AAAAAAAACXA/tWFomfldmcY/s640/cartell+diada+de+sant+andreu+2011.jpg" /></a></div>
<br />
Noticia Molins TV<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="https://www.youtube.com/embed/HUnd-5x3tN4?rel=0" width="480"></iframe>
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El dissabte 19 de novembre del 2011 es va celebrar el II Congrés d'Història Molendino Regio 1519 en el Palau Imperial de Molins de Rei, organitzat per l’Agrupació Folklòrica Molins de Rei. El Doctor Pere Molas i Ribalta, President de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres i 25 anys catedràtic D'Història Moderna de la UB, va impartír la conferència: L’Imperi i el Toisó a Molins de Rei. Pere Molas va presentar la traducció i la lectura de 4 documents inédits testimoni del que va succeir a Molins de Rei el 30 de novembre de 1519, diada de Sant Andreu. Documents fins ara desconeguts trobats gràcies a les recerques de Josep Barba Raventós. Amb la cançó de L’Emperador del cantant Pier i el poema de Diana Curto es va festejar el Fi de curs d’una jornada històrica que ha comptat amb el suport del regidor de Cultura i l’alcalde de la Vila.</div>
<a name='more'></a>Va donar la benvinguda als assistents el regidor de Cultura, Joan Ramon Casals: “<i>aquest acte és un goig i un aprenentatge de la nostra història. La història de la nostra Vila és més rica del que a vegades som capaços d’imaginar. Aquest acte és la rememoració del fet històric més important que es va produir al món en aquella època, en aquest mateix Palau, davant de la persona més poderosa del món. Molins de Rei era el centre del món. Ho hem de saber aprofitar, explicar i donar-li importància. Hem de ser capaços entre tots de revaloritzar-nos i donar-li valor</i>”.<br />
<o:p></o:p>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Seguidament va intervenir Salvador Ayala, President de
l’Agrupació Folklòrica Molins de Rei, entitat organitzadora de l'acte per donar la benvinguda i seguidament presentar al Doctor Pere Molas, President
de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i catedràtic emèrit de
la Universitat de Barcelona: ”<i>és una persona amb molts anys d’estudi i hem
d’agrair que s’hagi brindat, com en ocasions anteriors, a ajudar-nos a esbrinar
com van anar tots aquest fets a Molins de Rei</i>”.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: -webkit-auto;">
<div style="text-align: center;">
<b style="text-align: justify;"><br /></b>
<br />
<div style="text-align: left;">
<b style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">L’Imperi i el Toisó a Molins de Rei</span></b></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
A continuació el Doctor Pere
Molas i Ribalta va iniciar la conferència <span style="text-align: justify;"><b style="font-style: italic;">L’Imperi
i el Toisó a Molins de Rei </b>tot dient</span>: “L’important és que en aquest mateix edifici es
tornin a pronunciar les paraules que reflecteixin els actes que van passar el
dia de Sant Andreu el 30 de novembre de 1519. Una selecció de texts que devem a
l’habilitat i intel·ligència del senyor Barba que els ha anat trobant, gràcies
també a internet, i els ha sabut seleccionar i posar-los a la nostra
disposició.<br />
<br />
Aquell dia van passar dos tipus de celebracions en aquest Palau,
una era la celebració anual de la festa dels cavallers del Toisó d’Or que es
feia el dia de Sant Andreu. Carles I quan és proclamat major d’edat l’any 1515
celebra el seu primer capítol com a Gran Mestre del Toisó d’Or. El seu segon
capítol del Toisó d’Or el celebra en el Cor de la Catedral de Barcelona, a la
primavera de 1519. Per el que sabem dels textos que ara llegirem a Molins de
Rei, en la cerimònia que es va celebrar, hi ha una part religiosa, una part
gastronòmica i cerimonial i una gran descripció dels vestits, dels menjars i
del luxe.</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A la festa de Sant Andreu celebrada a Molins de rei, hi havia 12
cavallers del Toisó i d’aquests 7 eren flamencs, 2 eren alemanys, 2 espanyols i
1 italià, i dels dos espanyols no hi havia el Duc de Cardona, que és el que en
principi tenia la seva residència més a prop, ni l’Almirall de Castella que per
matrimoni posseïa gran dominis per la comarca de la Selva. De cara a si alguna
vegada això es pot representar i s’ha de fer un càsting dels cavallers que hi
intervenen, és curiós veure les edats dels cavallers que hi van assistir. El
que encapçala totes les relacions era el Cap de la Cort i Primer Ministre de Carles
I, Guillem de Croy, Senyor de Chievres que tenia al voltant d’uns 60 anys i la
major part d’aristòcrates espanyols eren d’aquesta generació 50-60, en canvi la
major part dels alemanys i flamencs eren gent relativament jove, gairebé de la
mateixa generació que Carles, es movien entre 20 i 30 anys. <br />
<br />
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El dia de Sant Andreu era una festa que es celebrava cada any, l’altre
és un fet únic perquè només passa una vegada cada generació, l’arribada de
l’ambaixada oficial de l’Imperi. El Sacre Imperi Romà fundat en primer lloc per
Carlemany l’any 800, després recreat sota la forma de Sacre Imperi Romà
Germànic o el Sacre Imperi Romà de la nació Alemanya. Al front de l’Imperi es
van succeir diferents dinasties, que normalment succeïen els pares, però la
dignitat imperial era electa per un col·legi electoral molt reduït de 7
prínceps electors, dels quals 3 eren eclesiàstics arquebisbes i els altres 4
eren prínceps laics. En teoria el Rei de Romans no es convertia en emperador
fins que no era coronat pel Papa a Roma, però Maximilià, emperador precedent i
avi de Carles I, mai va tenir la força de poder-se traslladar amb un seguici o
un exèrcit a Itàlia, i es va declarar que era Emperador Electe. A partir de
llavors tots els emperadors successors es van denominar Emperador Electe de
Romans o Kàiser. En els textos que es llegiran surt que Carles és Emperador de
Romans. Al cap de 10 anys va ser coronat emperador pel Papa però no a la Roma que
havia saquejat, sinó a la ciutat de Bolonya. No per la força de l’Imperi
Germànic sinó per la força de la monarquia hispànica i el seu domini sobre la
península italiana.<br />
<br />
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En el moment de l’elecció Carles tenia 19 anys. Un cop elegit
l’emperador se li ha de lliurar la comunicació oficial i per això es fa una
ambaixada amb criteris estamentals formada per 3 persones, un d’ells pertany a
una família Electoral de les famílies dels Prínceps Electors, el segon
ambaixador és un cavaller que pertany a la noblesa i el tercer és un jurista,
el Doctor Wurmser que és qui diu el discurs.<br />
<br />
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aquí es llegiran dos texts sobre el Toisó d’Or que si mai s’arriba a
representar, la persona que faci de Carles I no haurà d’obrir la boca perquè
ell no va contestar, no va dir res. Qui va fer el seu discurs va ser el seu
principal ministre Mercurino Gattinara que tenia el títol de Gran Canceller.
Tant el discurs dels prínceps electors com el de resposta estan en llatí i
segueixen uns tòpics com la grandesa del monarca, és el més valent, el més
guapo, el més capacitat, etc. Però el discurs de Gattinara aprofita per
posar-hi una part de programa polític. Gattinara és una persona que està
influïda per les línies d’Erasme de Rotterdam i considera que l’església ha de
ser reformada, no amb les línies que diu Luter, i diu que una de les
obligacions de l’emperador és restablir l’església i assegurar la nau de Pere
que està fluctuant. Per tant a més de ser un discurs de circumstàncies és també
un discurs polític i aquesta és la importància que tenen aquest texts que aquí
es llegiran al mateix lloc que van ser pronunciats fa molts anys”.<br />
<br />
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<h3>
<b>Crònica de Sant Andreu de Herberstein</b></h3>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Seguidament el Doctor Pere Molas va presentar el text de l'historiador alemany Siegmund de Herberstein (1486 – 1566) que va ser Conseller Imperial. Herberstein ha estat especialment reconegut per la seva extensa obra escrita sobre la geografia, història i costums de Rússia, i va contribuir generosament a expandir el coneixement de Rússia a Europa Occidental. Herberstein és també l’autor de la crònica breu sobre la festa del Toisó a Molins de Rei, on escriu quins eren els cavallers del Toisó que hi van assistir. El text que es va trobar en primer lloc a les Fontes Rerum Austriacarum, ha estat traduït i adaptat de l’alemany per Salvador Ayala, i va se l'encarregat de la seva lectura.</div>
<div style="text-align: justify;">
Enllaç a la <a href="http://molendinoregio.blogspot.com/2010/12/proclamacio-de-lemperador-carles-i.html" target="_blank">crònica de Siegmund Herberstein </a>sobre la Promulgació de l’Emperador Carles I a Molins de Rei en la Diada de Sant Andreu amb els cavallers del Toisó d’Or.</div>
<br />
<h3>
<b>La carta de Nicola Maffei ambaixador de Màntua, Itàlía.</b></h3>
<div style="text-align: justify;">
A continuació el Doctor Pere Molas va dir: ”En aquella cerimònia Nicola Maffei era l’ambaixador del Marquès de Màntua, aquest va enviar al seu senyor una relació molt detallada de la festa, una relació que està publicada en una revista actual Quaderno di Palazzo Te que és un palau renaixentista de Màntua. Ara sentirem la traducció a l’italià llegida per Maribel Rodríguez".<br />
Enllaç al text de la "<a href="http://molendinoregio.blogspot.com/2011/11/carta-de-nicola-maffei-al-marques-de.html" target="_blank">carta de Nicola Maffei</a> al Marqués de Màntua".</div>
<br />
<h3>
<b>Discurs de l’ambaixada Imperial.</b></h3>
<div style="text-align: justify;">
El primer llibret publicat en llatí per difondre la promulgació de l’emperador va ser obra del Secretari Reial, <a href="https://molendinoregio.blogspot.com/2018/09/el-secretari-reial-maximilia-de.html" target="_blank">Maximilià de Transylvania</a> i va ser editat a Montserrat. En ell trobem els discursos de la cerimònia. El Doctor Pere Molas va explicar que: ”Després del menjar i les vespres va arribar l'hora dels discursos i ara és el moment que sentim les paraules del Doctor Wurmser un dels membres de l’ambaixada alemanya llegida pel senyor Oriol Romeu directur de Radio Molins de Rei.</div>
Enllaç al <a href="http://molendinoregio.blogspot.com/2011/11/discurs-de-bernardo-wurmserio.html" target="_blank">discurs de Bernardo Wurmserio</a> ambaixador dels prínceps alemanys.</div>
<div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-p6VF5WE-kAk/Tr-1fQ-ZXjI/AAAAAAAACK4/o3MQKAjavUg/s1600/sinopsis+sant+andreu+2011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-p6VF5WE-kAk/Tr-1fQ-ZXjI/AAAAAAAACK4/o3MQKAjavUg/s400/sinopsis+sant+andreu+2011.jpg" width="282" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Sinopsis gràfica de l'acte</span></td></tr>
</tbody></table>
</div>
</div>
<h3>
<b>Discurs de resposta de Mercuri de Gattinara.</b></h3>
<div style="text-align: justify;">
El Dr. Pere Molas va presentar seguidament el darrer discurs traduït del llatí per ell mateix: “Ara sentirem les paraules de resposta del conseller Mercuri de Gattinara en la veu del senyor Joan Sàbat, membre de l'Agrupació Folklórica de Molins de Rei”.</div>
Enllaç al <a href="http://molendinoregio.blogspot.com/2011/10/mercurini-arborei-de-gattinara-in.html" target="_blank">discurs de Mercurini Arborei de Gattinara</a> in Molino Regis<br />
<br />
<b>Fi de festa amb la poetessa Diana Curto.</b><br />
Finalment va intervenir, igual que l'any anterior, la poetessa Diana Curto.<br />
<a href="http://molendinoregio.blogspot.com/2011/11/poema-de-diana-curto-celebracions-de-la.html" style="text-align: justify;" target="_blank">Poema de Diana Curto " Celebracions de la Diada de Sant Andreu de 1519 a Molins de Rei"</a><br />
<div style="text-align: justify;">
A continuació es van lliurar tres obsequis als participants, el CD "Sentiments" amb la cançó de l'Emperador gentilesa del cantant Pier, el llibre "Una Vila per un riu" obsequi de l'Arxiu Municipal i el quadret del Toisó commemoratiu del II Cicle de Conferències Molendino Regio 1519.</div>
<div style="text-align: justify;">
Salvador Ayala destacar la presència del senyor Josep Maria Jordà historiador local i fill predilecte de la Vila: "que ens ha volgut acompanyar i també la del Doctor Àngel Casals que va ser el ponent en la darrera conferència".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Cloenda final de l'Alcalde.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
En el discurs de cloenda de la celebració de la festa de Sant Andreu
2011 va intervenir l’alcalde Xavi Paz, tancant així el Fi de curs del II Cicle
de conferències Molendino Regio 1519:<br />
<div class="MsoNormal">
“Les societats, les viles són vives i poden evolucionar de moltes
maneres, i això depèn de nosaltres, dels que ara tenim la capacitat d’escriure
la història o d’interpretar-la. Davant d’això podem tenir l’actitud de
quedar-nos en el passat, i dir lo macos que érem, l’importants que havíem
estat, però això només portaria a la nostra Vila a la decadència i el descrèdit.
Podria haver-hi una altra actitud, seria que sense tenir memòria del passat,
només projectar-se en el futur. Ja sabem que qui perd les arrels, qui no sap
interpretar el passat, qui se’n oblida de qui és, tampoc té la capacitat
d’interpretar el futur. Una tercera actitud és fer el conjunt, saber d’on venim
perquè el que busquem és com ens podem continuar singularitzant per poder-nos
situar portes en fora, més enllà de Molins de Rei. Cal investigar, saber i
difondre la nostra història. Un dels reptes que tenim en aquest mandat és
rehabilitar la plaça del Palau. La reforma que es pugui fer d’aquesta plaça es
veu de manera diferent, sent coneixedor del que havia passat en aquest Palau.
Aquelles famílies que tenen futur són aquelles que treballen el seu arbre
genealògic que tenen respecte dels avis i cuiden els fills i els néts. Aquest
episodi que forma part per dret propi de la història universal, l’hem de
continuar explicant i estudiant, fent-lo servir per posicionar-nos en el futur.
Cal recuperar el nostre patrimoni històric del que en formen part esdeveniments
com els que avui rememorem en aquets lloc simbòlic de Molins de Rei que ha
estat un protagonista excepcional del passat. Quant més sabem del nostre
passat, més podem entendre el present i podrem enfrontar millor el nostre
futur. Quant més coneguem la gran història de la nostra Vila, més ens l’estimarem
i més cura en tindrem. Segurament més i millor Vila farem".<o:p></o:p><br />
<b><br /></b>
<b>Cançó de l’Emperador Carles</b><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Finalitzada la conferència l’artista local Pier que ens va obsequiar amb una cançó que va composar expressament per aquest esdeveniment: “Per mi va ser un repte quan em van demanar que fes aquesta cançó sobre l’Emperador però vaig perdre la por quan vaig veure la il·lusió que hi posaven, ara estic content de poder-vos-la dedicar”. La cançó va ser premiada amb forts aplaudiments dels assistents.</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
Video Clip de la celebració</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="480" src="https://www.youtube.com/embed/IjEoLNCx4Kk?rel=0" width="640"></iframe><br />
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://molendinoregio.blogspot.com/2011/11/lemperador-del-cantant-pier.html" style="text-align: justify;" target="_blank">Lletra de la cançó "L'Emperador" del cantant Pier</a><br />
<br style="text-align: start;" /></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: right;">
Crònica de Josep Barba Raventós</div>
<br />
<a href="https://docs.google.com/file/d/0BwQjFu1QDXr7WGpwZURrN1R5bkE/edit?usp=sharing" target="_blank">Enllaç a la crònica en la revista "el llaç" en format pdf</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: -webkit-auto;">
<a href="https://docs.google.com/open?id=0BwQjFu1QDXr7NjIwMGU0MDAtMTUwYS00ZmM0LWFkODUtMjg5MjJmMjBhMzNi" style="text-align: left;" target="_blank">Sinopsis gràfica del programa de la Festa de Sant Andreu 2011 en format pdf</a></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://docs.google.com/open?id=0BwQjFu1QDXr7MDk2YmZiN2EtZDFjZS00YzgwLWFmMjAtYmQwYTY1ZDdmZDA1" style="text-align: justify;" target="_blank">Enllaç al cartell programa en format pdf</a></div>
</div>
<script type="text/javascript">
var _gaq = _gaq || [];
_gaq.push(['_setAccount', 'UA-3042906-3']);
_gaq.push(['_setDomainName', 'molendinoregio.blogspot.com']);
_gaq.push(['_setAllowLinker', true]);
_gaq.push(['_trackPageview']);
(function() {
var ga = document.createElement('script'); ga.type = 'text/javascript'; ga.async = true;
ga.src = ('https:' == document.location.protocol ? 'https://' : 'http://') + 'stats.g.doubleclick.net/dc.js';
var s = document.getElementsByTagName('script')[0]; s.parentNode.insertBefore(ga, s);
})();
</script>Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-87936597057429237232014-04-01T22:03:00.000+02:002014-05-07T09:13:47.034+02:00Celebració de la Diada de Sant Andreu 2010 a Molins de Rei<div style="text-align: justify;">
El President de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Pere Molas i Ribalta, entrevistat el 3 de desembre del 2010 per Oriol Romeu de Ràdio Molins de Rei en motiu de la seva conferència "Estefanía de Requesens i Don Juan de Zúñiga i Avellaneda senyors de Molins de Rei" en el Fi de curs del I Cicle de conferències "Molendino Regio 1519" celebrada a l'Agrupació Folklòrica de Molins de Rei.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<object height="505" width="640"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/i-m7L8sEeE8?fs=1&hl=es_ES&rel=0&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999">
</param>
<param name="allowFullScreen" value="true">
</param>
<param name="allowscriptaccess" value="always">
</param>
<embed src="http://www.youtube.com/v/i-m7L8sEeE8?fs=1&hl=es_ES&rel=0&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="505"></embed></object></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El passat 3 de desembre en el sala de l’Agrupació Folklòrica es va celebrar la Diada de Sant Andreu amb el Fi de Curs del I Cicle de Conferències “Molendino Regio 1519”. El President de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, senyor Pere Molas i Ribalta, va tancar els curs en un acte plaent que comptà amb la participació de Maribel Rodríguez i la poetessa Diana Curto.<br />
<a name='more'></a></div>
<br />
Imatges de la Diada</div>
<div style="text-align: center;">
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=ca&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Frubricatus%2Falbumid%2F5547282178890931825%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" height="267" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="http://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="400"></embed></div>
<br />
La jornada es va iniciar amb una visita guiada per la directora del Museu Municipal Mª Eugènia Ripoll a les obres del Palau Requesens. El President de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, el senyor Pere Molas i Ribalta agrair especialment aquesta visita donat que l’Acadèmia es troba situada en el “Palau Requesens” de Barcelona. Seguidament mossèn Xavier Aymerich mostrava al il·lustre visitant l’església de Sant Miquel Arcàngel, en especial la imatge de Carles I que es troba a la cúpula. La festa de Sant Andreu és el 30 de novembre i donat que queia en dimarts es va traslladar al divendres 3 de desembre.<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ja en la sala de l’Agrupa s’inicià la sessió amb la projecció del tràiler oficial de la “Ommegang de Brussel·les”. Emocionant muntatge de la gran representació que es fa cada any a la Gran Platz de Brussel·les (Bèlgica) en la que participen 1400 persones per commemorar la visita de l’emperador Carles i el príncep Felip. Al fer la introducció, Josep Barba va proposar que Molins de Rei potenciés el turisme històric, tot dient que aquest espectacle era noticia per la CNN. En el video surten les vestimentes dels participants, el escuts d’armes dels cavallers, els membres del Toisó d’Or, la desfilada dels escuts d’armes dels regnes de l’emperador, música, danses, abanderats, gegants, xanques, torxes, bestia de foc, dimonis... Tot seguit presentà una narració basada en la traducció que va fer el President de l’Agrupa, Salvador Ayala, d’un text antic del historiador alemany Siegmund F. Von Herbertein, on es documenta el que va succeir a Molins de Rei en la Diada de Sant Andreu del 30 de Novembre de 1519. Pel que fa a la descripció de les cerimònies i desfilades es va partir de la informació que tenim sobre les celebracions que van fer els cavallers del Toisó d’Or uns mesos abans a la catedral de Barcelona. Aquest relat representa el primer guió/esborrany per poder fer una representació popular.</div>
<div style="text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12px;">Tràiler oficial de la sèrie històrica Ommegang a la Grand Platz de Brussel·les<br />
</span></div>
<div style="text-align: center;">
<object height="340" width="560"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/8abZeZsjJ_M?fs=1&hl=es_ES&rel=0&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999">
</param>
<param name="allowFullScreen" value="true">
</param>
<param name="allowscriptaccess" value="always">
</param>
<embed src="http://www.youtube.com/v/8abZeZsjJ_M?fs=1&hl=es_ES&rel=0&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Maribel Rodríguez va posar la primera pedra, ella sola va iniciar el que seria la primera representació teatral de la Diada de Sant Andreu, interpretant el paper d ’Hipòlita Roís de Liori, la senyora de Molins de Rei l’any 1519, vídua de Lluis de Requesens i Soler. Amb una veu càlida, Maribel Rodríguez, ens narrà el que succeí a Molins de Rei aquell dia. En el relat es fa referència als discursos que van pronunciar els Ambaixadors dels Prínceps Alemanys per proclamar-lo oficialment Rei de Romans i Emperador Electe del Sacre Imperi Romà Germànic, i la resposta, en representació de l’emperador, del seu Conseller Mercuri de Gattinara. Donat que s’han trobat les dues intervencions escrites en llatí antic, en les actes de la proclamació de l’emperador del secretari reial Maximilià de Transilvania, Josep Barba aprofità l’ocasió, per demanar ajuda al President de l’Acadèmia per la seva traducció, i així poder-los incorporar en el guió de la propera representació. També es va sol·licitar la seva col·laboració per poder accedir a la tomba d’Estefania de Requesens i la del seu fill Lluis de Requesens i Stunyga, enterrats en la Capella del Palau Menor de Barcelona.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El senyor Pere Molas i Ribalta, President de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres i Catedràtic emèrit d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, pronunciar la conferència de tancament de curs: “Estefanía de Requesens i Don Juan de Zúñiga, els senyors de Molins de Rei”. L’any 1519 don Juan de Zúñiga i Avellaneda acompanyava al rei Carles. Durant la seva estada pactà amb Hipólita Roís de Liori el seu matrimoni amb Estefanía de Requesens que es celebraria l’any 1526 en la Capella del Palau Menor, restaurada per Estefanía de Requesens i que es conserva intacta. El pare d’Estefania de Requesens, Lluis Requesens i Soler havia mort i la seva mare Hipòlita Roís (la trista Comtessa de Palamós) era l’encarregada d’administrar els seus bens. El senyor de Molins de Rei, Don Juan de Zúñiga, germà del Comte de Miranda, seria el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Comendador </i>de Castella i l’home a qui l’emperador va confiar l’educació del príncep Felip. Per aquesta circumstància el fill d’Estefanía, Lluís de Requesens i Zúñiga seria educat amb el futur rei de les Espanyes, el príncep Felip, que tractaria de ”<i style="mso-bidi-font-style: normal;">agüela”</i> a Hipòlita Roís de Liori, avia del Lluis de Requesens heroi de la batalla de Lepant.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Finalitzar brillantment la celebració la poetessa Diana Curto recitant el seu poema sobre la Diada de Sant Andreu que fou rebut amb molt de goig i forts aplaudiments dels assistents.</div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
Josep Barba Raventós</div>
<br />
<br />
Notícia de la celebració a Molins TV<br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/IckglymRiXw?version=3">
<param name="allowFullScreen" value="true">
<param name="allowScriptAccess" value="always">
<embed src="http://www.youtube.com/v/IckglymRiXw?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object><br />
<br />
<div style="text-align: left;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Fragment final del poema de Diana Curto:</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Es poden cremar papers</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
per reescriure la Història!</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sempre hi resten els clixés</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
que no esborra la memòria.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
De l’Imperi Català</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
s’ha fet bocins a escampada,</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
però hi resta sempre un pla</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
on hi brilla l’estelada.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sempre hi queden documents</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
que llegeix qui ama la terra.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Rescatats entre els orcs vents,</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
mai no se’n va fer desferra.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
També parlen els escuts,</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
i les cartes marineres,</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
i les pedres, atributs</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
que no esborren les fogueres.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I aquest nostre i dolç parlar</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
que es conserva al Rosselló,</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
i en el país valencià</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
i a les illes d’horitzó.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Tothom podrà recordar</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
que un dia, a Molins de Rei,</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
va rebre el Toisó, a acimar,</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Carles el Primer, un gran Rei!</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
Diana Curto Daufí</div>
<br />
<div style="text-align: left;">
<a href="http://molendinoregio.blogspot.com/2011/11/estefania-de-requesens-i-don-joan-de.html" target="_blank">Enllaç al text de la conferència del Doctor Pere Molas</a></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: -webkit-auto;">
<br />
Cartell de la Celebració de la Diada de Sant Andreu a Molins de Rei.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/_Bm1WDabskt4/TOqjlNPA41I/AAAAAAAABIc/gq9J1E4qf9M/s1600/diada+de+sant+andreu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_Bm1WDabskt4/TOqjlNPA41I/AAAAAAAABIc/gq9J1E4qf9M/s640/diada+de+sant+andreu.jpg" height="640" width="451" /></a></div>
</div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-44849423187573005492013-12-31T15:31:00.000+01:002014-01-08T15:45:03.473+01:00L’Imperi Universal Català de Carles I<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
El 25 de maig del 2010 a la seu de l'Agrupació Folklòrica de Molins de Rei, Josep Barba Raventós presentà la conferència "L’Imperi Universal Català de Carles I".<br />
<br />
En primer lloc es va projectar la vídeo/ponència que Josep Barba Raventós presentà al 9é Simposi de "La Descoberta Catalana d’Amèrica", el novembre del 2009 a Arenys de Munt: “<b>Barcelona capital de l’Imperi Universal Català</b>”.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/15qd45opMcM" width="420"></iframe>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/6Hj4WZysMxA" width="420"></iframe>
</div>
<br />
Posteriorment Eugènia Carrasco, directora de la revista Ddona, llegí l’article <b>“L’Imperi Universal Català de Carles I” </b>de Josep Barba Raventós, publicat a l'edició de la revista del mes de juny del 2010.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Q44qLWh4xHw/TB8ZRudcn7I/AAAAAAAACZE/4mxUpofWdvQ/w712-h571-no/DSC02176.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-Q44qLWh4xHw/TB8ZRudcn7I/AAAAAAAACZE/4mxUpofWdvQ/w712-h571-no/DSC02176.JPG" height="256" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a name='more'></a><div>
A l'article publicat es mostra la imatge de Carles I a la cúpula de l’església de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei.</div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-x0nRiWZcGAk/TCIrBiP9euI/AAAAAAAAAf4/yrfXBKQ-FPI/w735-h489-no/Esglesia+MdR_Absis_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-x0nRiWZcGAk/TCIrBiP9euI/AAAAAAAAAf4/yrfXBKQ-FPI/w735-h489-no/Esglesia+MdR_Absis_1.jpg" height="212" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Aquest retrat està realitzat en vitrall per l'artista Padrós, autor dels vitralls del Valle de los Caidos.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-w6-EEthMQGQ/TCHo3lIQFmI/AAAAAAAAAds/ePHdb987Q9M/w328-h571-no/Carlos+I+la+bona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-w6-EEthMQGQ/TCHo3lIQFmI/AAAAAAAAAds/ePHdb987Q9M/w328-h571-no/Carlos+I+la+bona.jpg" height="320" width="183" /></a></div>
<br /></div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Vídeo de la presentació<br />
<object height="505" width="640"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/VrlmkyA5FEg?fs=1&hl=es_ES&rel=0&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999">
</param>
<param name="allowFullScreen" value="true">
</param>
<param name="allowscriptaccess" value="always">
</param>
<embed src="http://www.youtube.com/v/VrlmkyA5FEg?fs=1&hl=es_ES&rel=0&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="505"></embed></object><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Article</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<h1 align="center" style="text-align: center;">
L’IMPERI UNIVERSAL CATALÀ DE CARLES
I</h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En el segle XII el Comte de
Barcelona i Príncep de Catalunya, Ramón Berenguer IV, es casà amb Peronella</div>
<div style="text-align: justify;">
reina d’Aragó, el seu fill, Alfons I d’Aragó el Trobador, iniciarà la Corona
d’Aragó o Imperi Català amb la herència dels dos territoris. No hi ha que confondre el Regne d’Aragó, que
vindria a ser el territori de l’Autonomia d’Aragó, amb la Corona d’Aragó que defineix
al conjunt de tots els regnes que posseeix el Comte de Barcelona. Per definir
la Corona d’Aragó i el seu territori també s’utilitza sols la paraula Aragó, i
a tots els que vivim en el territori d’aquesta Corona històricament sens coneix
per aragonesos, igual que se’ns considera espanyols per viure a la península
Hispànica. Per tant històricament som definits com catalans, aragonesos i
espanyols. Els catalans vam conquerir el Regne d’Aragó i Espanya. Quan es diu
Regne d’Aragó es fa una referència exclusiva al territori de l’actual Autonomia
d’Aragó i el seu escut d’armes no son els 4 pals. Les 4 barres identifiquen a
la Corona d’Aragó o Imperi Català, mentre que l’escut del Principat de
Catalunya son els 4 pals i la Creu de Sant Jordi, el mateix escut que el del
Comtat de Barcelona.<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Els Comtes de Barcelona (Prínceps
de Catalunya) que succeiran a Alfons I
d’Aragó el Trobador en el segle següent, ampliaran la Corona d’Aragó amb els
regnes de Mallorca, València, Sicília, Còrsega, Sardenya, Jerusalem, etc. Per
aquest motiu també es coneix la Corona d’Aragó amb el nom d’Imperi del
Mediterrani. Segons el diccionari un emperador és un rei que posseeix varis
regnes. La definició d’Imperi Català és més reconeguda pels historiadors de
l’estranger que no pas per nosaltres. Consultant al Google Books trobem 73 llibres
amb la definició d’Imperi Català, un centenar de llibres amb l’expressió
castellana <i>Imperio Catalán</i> i més de 500
llibres amb el nom de “Catalan Empire”. <br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
A finals del segle XV el Rei català i Comte de Barcelona,
Ferran II d’Aragó el Catòlic, es va casar a Cervera amb Isabel la Catòlica,
tieta de la Reina de Castella, <i>Juana la Beltraneja. </i>Ferran envaí
Castella i derrotar les tropes de la reina <i>Juana la Beltraneja</i>,
coronant a la seva dona Isabel la Catòlica com a reina de Castella. Malgrat que
molts historiadors incloguin falsament el Regne de Granada dintre del Regne de
Castella, va ser Ferran II el Catòlic qui va conquerir el Regne de Granada amb
l’exèrcit comandat pels Requesens de Molins de Rei, governadors de Catalunya. No
és cert el lema“<i>Tanto monta, monta tanto,
Isabel como Fernando</i>”inventat pel franquisme i utilitzat com eslògan de la <i>Falange Española</i>. Tampoc s’ajusta a la
veritat dir que amb els Reis Catòlics s’assolís l’unitat d’Espanya, dons
Navarra encara era del Rei de França. Un cop morta Isabel la Catòlica, Ferran
II d’Aragó el Catòlic es va casar amb Germana de Foix del regne de França i
conquerir el Regne de Navarra. També és fals que el Regne de Navarra sigui dels
Regnes de Castella, com asseguren la majoria d’historiadors, ja que en els
escuts d’armes de l’època sempre trobem les Cadenes, símbol del Regne de Navarra,
dintre de les armes de la Corona d’Aragó o Imperi Català. <br />
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Quan és descobreix América, amb
el rei Ferran II d’Aragó el Catòlic, el historiadors oficials deixen de parlar
de la Corona d’Aragó i comencen a definir la nova etapa de la història amb el
nom d’Imperi Espanyol o Monarquia Universal Hispànica. Segons la versió oficial
el Regne de Castella és el centre de l’Imperi Espanyol i Catalunya està en
plena decadència. Milers de llibres i erudits autors de totes les llengües
afirmen, equivocadament i sense embuts, que Castella és el centre de l’Imperi
Universal i que la llengua castellana era la llengua dels espanyols, una de les
mentides de la història universal més ben escampades. Si consulteu en la
Wikimedia l’expressió “<i>escudo Imperio
Español</i>”, comprovareu que l’escut enlloc dels 4 pals de la Corona d’Aragó, només
conté les armes dels Regnes de Castella i Lleó, atribuint-se també falsament el
Regne de Granada, un veritable historicidi.<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Mort Ferran II d’Aragó el Catòlic
el seu successor serà el seu net Carles I, conegut també amb el nom de <i>Carlos V de Alemania</i>. Catalunya no sols
no estava en decadència, sinó que gaudia del seu màxim esplendor en el poder
econòmic, científic, artístic, militar, religiós, polític i geogràfic, dons per
poder consultar el seu territori en un mapa, era imprescindible emprar un
mapamundi o un globus terraqui, donat que en els seus dominis no es ponia mai
el sol. Segons el propi rei Carles I, Barcelona era la ciutat Primera del món,
capital del nou Imperi Universal que abastava el Nou Món, conegut i per
conèixer, simbolitzat amb les dues columnes d’Hèrcules amb el lema de Plus
Ultra. Un nou i gran Imperi que sumaria
el vell Sacre Imperi Romà Germànic, simbolitzat per l’àguila imperial de dos
caps. Al cadirat del cor de la Catedral de Barcelona es conserven aquests
escuts del Capítol de l’Orde del Toisó d’Or, l’Orde de Cavalleria més important
del món, celebrat amb el rei Carles I a Barcelona el mes de març de l’any 1519.<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Carles I va ser proclamat
emperador de l’Imperi Romà el 30 de novembre de l’any 1519 a Molins de Rei. Ho
va celebrar amb els 15 cavallers de l‘Orde del Toisó d’Or durant la Diada de
Sant Andreu, patró de l’Orde del Toisó. Segons
les “Fontes Rerum Austriacarum”, Sa Majestat cità tots els Germans de l’Orde al
matí, després van anar de la Cambra Reial del Palau Imperial dels Requesens a
l’església de Sant Miquel Arcàngel on van celebrar diverses cerimònies durant
el dia. A la nit: <b>Va tornar al Saló, on
va donar audiència als Prínceps Cortesans de l’Ambaixada de l’Imperi Romà... El
més important va ser que va lliurar al Rei el decret, així s’anomena l’elecció
votada d’un Rei de Roma, vertader Emperador”</b>. En les Actes de l’Elecció de
Carles I, que no trobem escrites ni en català ni en castellà i en canvi existeixen
en les fonts suïsses i austríaques, hi han els discursos que van fer, davant de
Carles I, els Prínceps Electors Alemanys al proclamar-lo Emperador del Sacre
Imperi Romà Germànic, i la contestació del Conseller de l’Emperador, Mercuri de
Gattinara. Tots dos documents en llatí, són datats a Molins de Rei (Molendino
Regio) el 30 de Novembre de l’any 1519. <br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El Màxim, Dominus Mundi, Emperador del Món o Imperi
Universal són algunes de les definicions que proclamaven els Consellers de
l’Emperador. Per diferenciar l’etapa de la Corona d’Aragó o <b>Imperi Català </b>que va del segle 13 al 15,
de la nova etapa del gran Imperi Universal, sembla que el més correcta seria
definir-lo com <b>Imperi Universal Català</b>.
També seria possible utilitzar l’expressió Monarquia Universal Hispànica o
Imperi Espanyol, sempre que s’entengués que la capital de l’Imperi era a
Barcelona. Però això, donada la total expansió de la mentida oficial que confon
Espanya amb Castella i que atorga falsament la capitalitat del Imperi Espanyol al
Regne de Castella, sembla una tasca més difícil, ara per ara, inabordable.
L’Onze de Setembre commemorem la derrota dels catalans al 1714 sota el rei
francès, i la gent no es prou conscient que es van cremar els nostres llibres,
van anul·lar els nostres drets i van reescriure la nostra història a gust del
vencedor francès. <br />
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Josep Barba Raventós</span></div>
</div>
<script type="text/javascript">
var _gaq = _gaq || [];
_gaq.push(['_setAccount', 'UA-3042906-3']);
_gaq.push(['_setDomainName', 'molendinoregio.blogspot.com']);
_gaq.push(['_setAllowLinker', true]);
_gaq.push(['_trackPageview']);
(function() {
var ga = document.createElement('script'); ga.type = 'text/javascript'; ga.async = true;
ga.src = ('https:' == document.location.protocol ? 'https://' : 'http://') + 'stats.g.doubleclick.net/dc.js';
var s = document.getElementsByTagName('script')[0]; s.parentNode.insertBefore(ga, s);
})();
</script>Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-83694981034898125012013-12-31T12:25:00.000+01:002014-01-08T15:41:41.061+01:00L’escut de l’Imperi Universal Català de Carles I<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
El 25 de maig del 2010 es va celebrar la cinquena de les conferències "Molendino Regio 1519" a l’Agrupació Folklòrica de Molins de Rei que de nou va omplir la sala de la seva seu. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Josep Barba Raventós es mostrà preocupat perquè a la Wikipédia, l’enciclopèdia més utilitzada per internet, a la secció de gràfics al cercar “Imperio Español” surt un escut erroni amb els símbols dels regnes de Castella i Lleó. El regne de Castella no solament no era la capital de l’Imperi sinó que es posicionava en contra de Carles I, provocant “<i>la revuelta de los Comuneros de Castilla</i>”, queixosos també dels molts diners castellans que es van gastar a Catalunya en festes imperials.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-c--Yq2k2N3I/TB8v5F2HplI/AAAAAAAAAKw/AKDFbWhgU-E/s1600/DSC02233.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-c--Yq2k2N3I/TB8v5F2HplI/AAAAAAAAAKw/AKDFbWhgU-E/s640/DSC02233.JPG" height="266" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<a name='more'></a>Josep Barba va ensenyar mapes cartografiats coetanis a la vida de Carles I, on es pot comprovar que per simbolitzar els imperis de Carles I només utilitzen dues imatges en les banderes, l’àliga imperial de dos caps i les quatre barres catalanes, com es pot veure es aquest mapa de Mèxic fet per Girolamo Verrazzano l'any 1529.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-a7vJwYHf2mM/TCIrDsWLvMI/AAAAAAAAAf8/fUI9LKQXT4Y/w734-h549-no/93+1529_girolamo_da_verrazano_mexic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-a7vJwYHf2mM/TCIrDsWLvMI/AAAAAAAAAf8/fUI9LKQXT4Y/w734-h549-no/93+1529_girolamo_da_verrazano_mexic.jpg" height="239" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
També va exhibir la imatge de un vitrall de la catedral de Santa Gúdula a Brussel·les, realitzat en temps de Carles I, on es comprova de nou que quan es vol reduir a dos símbols les possessions de Carles I, fan servir l’àliga de dos caps i les quatre barres catalanes, i no el castell i el lleó.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-k9detgnvvB8/TCIy8ZUbnmI/AAAAAAAAAnM/XiZHLJvFyVo/w429-h571-no/94Bruselles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-k9detgnvvB8/TCIy8ZUbnmI/AAAAAAAAAnM/XiZHLJvFyVo/w429-h571-no/94Bruselles.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<br />
Per rectificar l'escut d'armes del fals escut de l'Imperi Espanyol a la Wikimédia, calia fer-ne un de nou amb els quatre pals catalans, encàrrec que va acceptar generosament l’arquitecte tècnic Agustí Fernandez Bonilla qui va presentar la seva obra “L’escut de l’Imperi Universal Català de Carles I” rebut amb forts aplaudiments dels assistents.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-TgvmScwVSv4/TB8vmBWFqhI/AAAAAAAAAKE/yNeoFXNNrWk/w735-h492-no/DSC02228.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-TgvmScwVSv4/TB8vmBWFqhI/AAAAAAAAAKE/yNeoFXNNrWk/w735-h492-no/DSC02228.JPG" height="214" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Article:<a href="http://molendinoregio.blogspot.com.es/2010/12/limperi-universal-catala-de-carles-i.html" target="_blank"> "L’Imperi Universal Català de Carles I"</a> publicat en la revista "Ddona"<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
Vídeo de la conferència</div>
<div>
<div style="text-align: center;">
<object height="325" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/AjxqUpXTVeI?fs=1&hl=es_ES&rel=0&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01">
</param>
<param name="allowFullScreen" value="true">
</param>
<param name="allowscriptaccess" value="always">
</param>
<embed src="http://www.youtube.com/v/AjxqUpXTVeI?fs=1&hl=es_ES&rel=0&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="325"></embed></object></div>
<br />
<div>
<br /></div>
Vídeo/ponència de Josep Barba Raventós en el 9é Simposi de "La Descoberta Catalana d’Amèrica" celebrat el novembre del 2009 a Arenys de Munt: “Barcelona capital de l’Imperi Universal Català”.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/15qd45opMcM" width="420"></iframe></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/6Hj4WZysMxA" width="420"></iframe><br />
<div>
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
<br /></div>
<script type="text/javascript">
var _gaq = _gaq || [];
_gaq.push(['_setAccount', 'UA-3042906-3']);
_gaq.push(['_setDomainName', 'molendinoregio.blogspot.com']);
_gaq.push(['_setAllowLinker', true]);
_gaq.push(['_trackPageview']);
(function() {
var ga = document.createElement('script'); ga.type = 'text/javascript'; ga.async = true;
ga.src = ('https:' == document.location.protocol ? 'https://' : 'http://') + 'stats.g.doubleclick.net/dc.js';
var s = document.getElementsByTagName('script')[0]; s.parentNode.insertBefore(ga, s);
})();
</script>Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-9071417287769017632013-12-27T11:24:00.002+01:002014-01-08T07:34:58.334+01:00Els jardins del Palau Imperial de Molins de Rei (2)<h1 align="center" style="text-align: center;">
<span style="font-size: 16pt; line-height: 115%;">El Palau Imperial de Carles I</span></h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Continuació de la conferència sobre els jardins del Palau Imperial de Molins de Rei de l’investigador local Josep Barba Raventós ponent del III Congrés d’Història Molendino Regio 1519, celebrat al palau i organitzat per l’Agrupació Folklòrica i l’Ajuntament de la vila:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-sroRhjphl_k/UNIiePoXtfI/AAAAAAAAEAw/FDN1cimenGM/w735-h490-no/Desembre%252712-2327.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-sroRhjphl_k/UNIiePoXtfI/AAAAAAAAEAw/FDN1cimenGM/w735-h490-no/Desembre%252712-2327.JPG" height="266" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Actualment l’edifici principal del palau de Molins de Rei resta malmès i en pitjor estat es troba el conjunt del recinte del palau que comença a la plaça de la Creu, sense oblidar els antigament admirats jardins amb estany i boniques fonts empedrades, avui dia totalment desapareguts. El territori reial de Molins de Rei fou la llar dels Requesens governadors de Catalunya al segle XV i XVI, quan la nació Catalana assolia el màxim esplendor mundial en plena explosió de la cultura del Renaixement. La llarga residencia a Molins de Rei dels poderosos Requesens justifica que el palau de la vila es conegui també amb el nom de Palau Requesens. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de fa temps coneixem que el personatge més important que es va allotjar al palau de Molins de Rei és l’emperador Carles I dels regnes d’Espanya i V d’Alemanya, però no érem conscients de la transcendència dels fets succeïts durant les estades del rei Carles a la vila que formen part de capítols importants que pertanyen a la història universal. L’any 1519 el palau de Molins de Rei era el palau de l’emperador del món i de la seva cort imperial itinerant. El Palau Requesens de Molins de Rei suma i augmenta la seva categoria amb el nom de Palau Imperial de Carles I o Palau de l’Emperador Carles de projecció universal. Si el Palau de Molins de Rei amb el nom de Requesens posa en valor la importància de la història de la vila per conèixer i interpretar la història de Catalunya, amb l’emperador Carles el Màxim, Molins de Rei es converteix en l’ull de la força del remolí que escampà el pensament cristià per tot el planeta.<br />
<br />
<a name='more'></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Barcelona era la capital del nou Imperi Espanyol l'any 1519, quan Carles I es va instal·lar amb la Cort Imperial a Molins de Rei. El dia 30 de novembre Carles I va ser promulgat oficialment Emperador del Sagrat Imperi Romà Germànic en el Palau Imperial de Molins de Rei, on va rebre el Decret de l’Elecció dels Prínceps Electors de mans de Frederic, comte Palatí del Rhin, cap de l’ambaixada alemanya. Perquè l’acte tingués més rellevància i presència internacional es va fer coincidir la data de la promulgació oficial de l’emperador amb la de la celebració del Consell de l’Orde dels Cavallers del Toisó d’Or el dia de Sant Andreu, patró de l’Orde del Toisó d’Or de la que Carles n’era el Gran Mestre de l’Orde.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al cap de 10 anys, l’any 1529, Carles tornava al Principat de Catalunya camí de Bolonya per ser coronat pel Papa. En aquesta nova estada al Palau Imperial de Molins de Rei, Carles pronuncià la cèlebre frase que ha passat a la història afirmant que estimava més ser Comte de Barcelona que Emperador dels Romans. Amb el titular <i>"<a href="http://books.google.es/books?id=65FtM9RrZW4C&pg=PA448&dq=Honor+hecho+por+el+emperador+a+la+ciudad+de+Molin&hl=ca&sa=X&ei=W2G9UryADsyh7AbS4oAQ&ved=0CEYQ6AEwAQ#v=onepage&q=Honor%20hecho%20por%20el%20emperador%20a%20la%20ciudad%20de%20Molin&f=false" target="_blank">Honor hecho por el emperador a la ciudad de Molin</a>",</i> Joan de Ferreras escrivia en el llibre <i>"Synopsis histórica"</i> editat l’any 1775: <b>"Haviendo llegado a Molin, los Diputados de aquella ciudad (Barcelona) fueron a besarle la mano y a saber de su Magestad si queria que le recibiesen en ella como a su Conde o como a Emperador (para instruirse en las ceremonias que havian de usar si gustase entrar en ella como Emperador) porque no tenian exemplar de esto. El Emperador respondió que le recibiesen como a su Conde, porque lo estimaba más que la corona del Imperio”</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-ukO1AqOYGFw/Ur1kOOsPSiI/AAAAAAAAFL0/hocsCbXPUL8/s1600/Synopsis+historica+farreras.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-ukO1AqOYGFw/Ur1kOOsPSiI/AAAAAAAAFL0/hocsCbXPUL8/s400/Synopsis+historica+farreras.bmp" height="400" width="325" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Els jardins del palau també han estat l’escenari d’anècdotes protagonitzades per un emperador que reia i es divertia jugant a pilota. En una carta datada el 21 d’abril de 1535, Francesc Salines escriu a Hipòlita Rois de Liori (mare d’Estefania de Requesens):</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>“Com dijous, primer d’abril, arribà Sa Majestat aquí en lo palau de Molins de Rey i estigué lo divendres jugant a pilota i a ballesta en l’hort. Tirava a un terrer una llança moresca que tenia piqueta i tirant va trencar-la. En la sala, en un llancer, estaven dotze piques que monsenyor don Juan havia comprat. Sa Majestat, d’aquelles dotze, ne prengué dos que li agradaren. Lo dissabte dematí, estant Sa Majestat passejant-se per l’hort i volent eixir de l’hort jo li obrí la porta. Present mossèn Capeller i mossèn Viladamor, em demanà l’emperador si jo era “<i>el casero del palacio</i>”.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Responguí: Sí, Sacra Majestat. </b></div>
<div style="text-align: justify;">
El rei Carles digué:<b> ≪Escribiréis a don Juan </b>(d'Estuniga)<b> que pues que su casa me ha quebrado una lanza, yo le he tomado dos picas≫.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I prengués a riure”.</b><br />
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Don Juan d’Estuniga era l’espòs d’Estefania de Requesens que també recorda aquest succés en una carta: <b>“Mossèn Capeller m’ha escrit l’acolliment que han fet a Sa Majestat en Molín de Rey i lo que ha folgat en aquella casa”</b>. Per la família Requesens la vila significava més que un palau amb preciosos jardins, els Requesens sentien que a Molins de Rei eren a casa seva, i es veu que l’emperador s’ho passava d’allò més bé envoltat de terrenys per practicar la seva afició a la cacera. Probablement el rei Carles guardaria bons i agradables records de Molins de Rei, com el de l’arribada del tresor de Moctezuma amb la noticia de la conquesta de Mèxic d’Hernan Cortès. Alguns records serien de caràcter més íntim o familiar, no en va els senyors del palau de la vila eren els responsables de la educació i cuidado del seu fill, el príncep Felip.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que en una cort itinerant el palau de l’emperador és també inestable i itinerant, sembla ser que al Palau Imperial de Molins de Rei la cambra de l’estança de l’emperador Carles era fixa. A l’inventari que es va fer del palau l’any 1544 consta la distribució de les dependències del palau, on s’esmenta específicament com una instal·lació fixa “<b>la Cambra del Rei</b>”, situada a la torre. Dita cambra serveix de referència a una altra estança coneguda com la <b>“cambreta sobre la cambra del rei</b>”. Gràcies a aquest inventari sabem fins hi tot que la Cambra del Rei estava equipada amb un llit de “posts” i bancs, quatre matalassos, una sillola de tela blanca de llana fina, l’àguila del sortidor i una tauleta petita on tenien les dones el canelobre quan brodaven. Com succeeix en altres llocs, la reproducció de nou de la Cambra del Rei al palau bé podria suposar un ingrés econòmic, pagat amb les entrades dels turistes visitants.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El pare del rei Carles, el príncep flamenc Felip el Bell, arribà per primera vegada a Molins de Rei el 16 de gener de 1503 i com era l’habitual rebé als representats de Barcelona que venien a donar-li la benvinguda i a preparar la seva entrada a la ciutat. En els “<i>Anales de Cataluña“</i> editat l’any 1709, Narcís Feliu de la Peña escriu:</div>
<div style="text-align: justify;">
"<b>Llegó el Principe Archiduque Don Phelipe a Molin de Rey, embiole Barcelona el bien venido por sus Embaxadores elegidos para esta función Juan Llull y N. Boxols. Despacharon Extraordinario al Rey para entender como le avian de recibir, respondió su Majestad que como a su hijo. Entró en Barcelona como acostumbran los hijos del Rey, porque no le avia jurado sucessor"</b> </div>
<div style="text-align: justify;">
El rei dels catalans Ferran II d’Aragó el Catòlic havia casat la seva filla Joana amb el fill de l’emperador Maximilià, conegut com Felip el Bell.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-TbOoZ8xotTE/Ur1oqdGHNYI/AAAAAAAAFMA/2Uhq-OXMSyI/s1600/voyages.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-TbOoZ8xotTE/Ur1oqdGHNYI/AAAAAAAAFMA/2Uhq-OXMSyI/s400/voyages.bmp" height="271" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
També d’aquesta estada del pare de Carles I conservem un record dels bonics jardins del palau. En el primer volum dels<i> “Voyages des Souverains des Pays Bas”</i> de M. Gachard, publicat l’any 1876, trobem la crònica d’aquest viatge de Felip el Bell per Catalunya on l’autor descriu la seva visió dels jardins del palau de Molins de Rei amb admiració: “<b>Hi ha la casa del Governador de Catalunya </b>(Lluís de Requesens i Joan de Soler, pare d’Estefania)<b> amb un jardí molt maco, guarnit de diversos arbres fruiters, tarongers, magraners, llimoners... Estan ben distribuïts els uns entre els altres, formant galeries i altres fantasies amb boniques fonts ben empedrades”</b>. El cronista i testimoni conclou que “<b>ningú pot veure rés més bonic</b>”.</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;">Josep Barba
Raventós</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;">Article per publicar en la revista "el llaç".</span></div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-70435717920283786442013-11-20T06:50:00.000+01:002013-11-22T13:36:14.780+01:00El tresor mexicà de Moctezuma entregat a Molins de Rei<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
L'any 1519 Hernan Cortes inicià la conquesta de Mèxic, des de on va enviar les primeres cartes de relació per informar a l'emperador Carles I quan residia a Molins de Rei. Hernan Cortes també va enviar el tresor mexicà de Moctezuma que tant va impressionar a l'emperador Carles, segons escriu l'historiador Jose Antonio Vaca de Osma.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-kvpZXzuQ-ek/UgW9gtxDj6I/AAAAAAAAFFY/QLwqyQfNUl4/s1600/tresor+cortes+vaca+osma.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="102" src="http://1.bp.blogspot.com/-kvpZXzuQ-ek/UgW9gtxDj6I/AAAAAAAAFFY/QLwqyQfNUl4/s640/tresor+cortes+vaca+osma.png" width="640" /></a></div>
Títol Hernán Cortés<br />
Biografías Espasa<br />
Autor José Antonio Vaca de Osma<br />
Editor Espasa, 2000<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<a name='more'></a><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Salvador de Madariaga escriu que l'emperador va emetre des de Molins de Rei la cèdula reial, datada el 5 de desembre de 1519, en la que manava registrar el regal al guardajoies Lluis Veret. "<i>Fue precisamente en Molín de Rey donde firmó Carlos V la orden fechada el 5 de diciembre de 1519 haciendo registrar el regalo que Cortés le enviaba por su guardajoyas Luis Veret"</i>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://lh4.googleusercontent.com/-cCQSGAN4cLg/TYjvGWmyr8I/AAAAAAAABdg/jTw1KN3Z5zA/s1600/madariaga+5+desembre.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="166" src="https://lh4.googleusercontent.com/-cCQSGAN4cLg/TYjvGWmyr8I/AAAAAAAABdg/jTw1KN3Z5zA/s640/madariaga+5+desembre.bmp" width="640" /></a></div>
Títol Hernán Cortés<br />
Colección Austral Serie anaranjada<br />
Autor Salvador de Madariaga <br />
Editor Espasa-Calpe, 1986 <br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
També en aquest llibre dedicat al secretari imperial Francisco de los Cobos es fa referència al tresor mexicà de Moctezuma enviat per Hernan Cortes va ser entregat a l'emperador Carles a Molins de Rei el 5 de desembre de 1519.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://lh4.googleusercontent.com/-oqwh8AaQb1E/TYLxw6ReVCI/AAAAAAAABdQ/upNcmjt4yfE/s1600/tresor+cobos+molins+desembre+1519.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://lh4.googleusercontent.com/-oqwh8AaQb1E/TYLxw6ReVCI/AAAAAAAABdQ/upNcmjt4yfE/s640/tresor+cobos+molins+desembre+1519.bmp" width="640" /></a></div>
Títol Francisco de Los Cobos, Secretary of the Emperor Charles V<br />
Autor <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Hayward+Keniston%22&source=gbs_metadata_r&cad=9">Hayward Keniston</a><br />
Editor University of Pittsburgh Press, 1960<br />
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; mso-yfti-tbllook: 1184;"><tbody>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Todas las cuales dichas cosas así como vinieron enviamos á SM con Domingo de Ochandiano por virtud de una carta que sobre ello SM nos mandó escribir fecha en Molin del Rey á cinco de deciembre de mill y quinientos é diez y nueve y el dicho Domingo trajo cédula de SM por la cual le mandó entregar las cosas susodichas á Luis Veret Guarda joyas de sus Majestades y carta de pago del dicho Luis Veret de como las reci bió que está en poder del dicho tesorero".</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://books.google.es/books?id=W-lfqDbFxCkC&dq=molin%20ochandiano&hl=ca&pg=PA472&ci=158%2C119%2C721%2C240&source=bookclip"><img src="http://books.google.es/books?id=W-lfqDbFxCkC&hl=ca&hl=ca&pg=PA472&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U0uwGA6zKS07FB4y07N0H3pINAeTA&ci=158%2C119%2C721%2C240&edge=0" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Títol Coleccion de documentos ineditos para la historia de Espana<br />
Autor <a href="http://www.google.es/search?hl=ca&tbo=p&tbm=bks&q=inauthor:%22Mart%C3%ADn+Fern%C3%A1ndez+de+Navarrete%22&source=gbs_metadata_r&cad=6">Martín Fernández de Navarrete</a><br />
Editor Viuda de Carelo, 1842<br />
Original de Biblioteca pública de Lió (Bibliothèque jésuite des Fontaines<br />
<br />
Enllaç a: <a href="http://molendinoregio.blogspot.com.es/2011/02/el-5-de-desembre-de-1519-arribada-de.html" target="_blank">Entrega a l'emperador Carles I de barres d'or per valor de 5.502.000 el 5 de desembre de l'any 1519.</a><br />
Relació de les joies.<br />
<br />
<iframe height="480" src="https://docs.google.com/viewer?authuser=0&srcid=0BwQjFu1QDXr7Zlp6OEpKMXlUdWlULTgyd0RISWNqQQ&pid=explorer&a=v&chrome=false&embedded=true" width="640"></iframe>Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-12713248164087045132013-10-31T20:30:00.001+01:002013-12-28T09:02:20.476+01:00Els jardins del Palau Imperial de Molins de Rei (1)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<h2 style="text-align: center;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: large; line-height: 115%;">Els orígens del Palau</span></h2>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;">Contingut de la conferència
sobre els jardins del Palau Imperial de Molins de Rei de l’investigador local
Josep Barba Raventós, llegida per Maribel Rodríguez i Fiter en la seva intervenció
en el III Congrés d’Història Molendino Regio 1519, celebrat al Palau de Molins
de Rei i organitzat per l’Agrupació Folklòrica Molins de Rei i l’Ajuntament de
la vila.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-t6a6V3c6z1w/UNIZL6pHzcI/AAAAAAAAD1w/9lZSDYFg1TE/s1600/Desembre%252712-2195.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://3.bp.blogspot.com/-t6a6V3c6z1w/UNIZL6pHzcI/AAAAAAAAD1w/9lZSDYFg1TE/s320/Desembre%252712-2195.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;">Molins de Rei, les
seves muralles, els seus molins, el seu
castell, la seva església i el seu palau, són prova i testimoni de la
destrucció que pateix la nostra història. Potser per haver estat centre de
poder, costa trobar un palau més castigat i derruït tantes vegades. Tant és
així que sembla que el primer que cal demostrar és que a Molins de Rei hi havia
un palau.</span></div>
<a name='more'></a><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;">Es desconeix exactament
l’origen del palau de Molins de Rei. Fruit de la conquesta catalana de Sardenya
de l’any 1323, el Jutge d’Arborea de l’illa de Sardenya comprà Molins de Rei. El
jutge d’Arborea, aliat del rei català, envià els seus fills a viure i educar a
Molins de Rei per emparentar amb la noblesa catalana. A la casa palau de Molins
de Rei es van casar, amb una gran festa, el fills del jutge d’Arborea, Marià IV
d’Arborea i el seu germà Giovanni. Marià IV d’Arborea maridà amb Timbors de
Rocabertí, amb qui va tenir tres fills nascuts a Molins de Rei, entre ells a
Eleonora. La molinenca Eleonora d’Arborea, reina regent a Sardenya i
vescomtessa de Bas, publicà les avançades lleis de la Carta de Logu, és l’heroïna
de la història d’Itàlia i ha donat nom al falcó Elionor o marí. El cap de
recerca de la història d’Itàlia, el profesor Francesco Césare Casula, en el seu
llibre “</span><i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;">Eleonora Regina del Regno di
Arborea”</i><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;"> escriu sobre el naixement d’Eleonora: “</span><b style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;">Molins de Rey, un paesello fresco e lindo, d’un centenaio d’anime, arroccato
in mezzo ai frutteti fra i monti di Collserola e la riva sinistra del basso
Llobregat</b><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;">”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">Abans dels Arborea consta
que l’anterior propietària de la vila, la comtessa de Pallars, residia a Molins
de Rei perquè el castell de Cervelló estava en runes. És lògic pensar que tant
il·lustres ostes no viurien en una casa normal, sinó més aviat amb una casa
palau o fins i tot en un palau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-mC1njAOz064/UNIYgG0hxKI/AAAAAAAAD04/bBCPlSnzrcc/s1600/Desembre%252712-2165.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://4.bp.blogspot.com/-mC1njAOz064/UNIYgG0hxKI/AAAAAAAAD04/bBCPlSnzrcc/s320/Desembre%252712-2165.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">El jutge d’Arborea,
vescomte de Bas, era descendent de les famílies catalanes que van conquerir
l’illa de Sardenya al segle XII, encapçalades per Agalbursa, filla de vescomte
de Bas i cosina del primer rei català Alfons I d’Aragó. Alfons I és el primer
rei de la Corona d’Aragó, conegut com el Trobador o el Cast, i és qui dóna el
nom definitiu a la vila de Molins de Rei al manar construir de nou la fàbrica
dels Molins Reials del Llobregat. És probable que en aquell temps s’iniciessin
les primeres construccions del que acabaria sent el Palau Imperial de Molins de
Rei.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">Anant més lluny, la
primera construcció es podria haver iniciat al segle X, quan el comte Mir manà
construir “<b>davant dels molins de
Cervelló</b>” el rec d’en Miró o Regomir del Llobregat. Segons el professor
universitari Mariano Barriendos, expert en història de la meteorologia, la fisonomia
de l’actual façana del palau indica que està construïda sobre l’antiga muralla
que els protegia de les riuades del riu Llobregat que destrossaven habitualment
el rec, els molins i els conreus.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/--Ve8lh6FFfo/UNIYsf-b6hI/AAAAAAAAD1I/NTltMcBAOtA/s1600/Desembre%252712-2177.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://2.bp.blogspot.com/--Ve8lh6FFfo/UNIYsf-b6hI/AAAAAAAAD1I/NTltMcBAOtA/s320/Desembre%252712-2177.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">Afortunadament disposem
de molts documents de temps dels Requesens que testimonien que a Molins de Rei
hi havia un palau. La possessió de la família Requesens del Palau de Molins de
Rei es remunta a l’any 1430, quan el rei Alfons el Magnànim premià amb la
Baronia de Molins de Rei a Galcerà de Requesens i de Queralt o Santacoloma, primer
baró de la vila, Conseller Reial, Governador General de Catalunya i primer Comte
de Trivento i d’Avellino a Itàlia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-style: italic;">Els tarongers dels jardins del palau han estat protagonistes de la
història per un fet succeït a Galcerà de Requesens. Amb la mort del rei Alfons
el Magnànim, el succeí el seu germà Joan II que manà empresonar el príncep
hereu, Carles de Viana. A canvi del seu alliberament segrestaren a Galcerà de
Requesens. Segons el Dietari o Llibre de Jornades de Jaume Safont, el batlle de
Barcelona acompanyat de 400 ballesters, “<b>anà
a la vila de Molin de Reig per pendre mossèn Galceran de Requesens, lo qual
trobaren que era amagat dejús un taronger de casa sua, e pres lo manaren e
materen en Barchinona</b>”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-style: italic;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-style: italic;">Lluís de Requesens i Joan de Soler, Conseller reial de Ferran II
d’Aragó, Governador general de Catalunya, segon baró de Molins de Rei, baró de
Castellvell i segon Comte de Palamós, morí l’any 1509, deixant viuda a Hipòlita
Rois de Liori i una única filla hereva, Estefanía de Requesens. En els “<i>Epistolaris
d’Estefania de Requesens”</i> trobem cartes de correspondència que fan
referència a la seva estima per Molins de Rei. Des de Montsó, on se celebraven
les Corts de l’any 1533, Estefania tenia ganes de tornar a casa i va enviar una
carta a la seva mare Hipòlita on deixà escrit: “<b>Que no tinc ninguna gana d’anar a Barcelona sinó de poder estar a Molín
de Rey</b>”.</span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-style: italic;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://books.google.es/books?id=mI0Q205ApdoC&hl=ca&hl=ca&pg=PP9&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U2GZnf0A02ZokJSBGc_L9ttiE79LQ&ci=11%2C11%2C969%2C1349&edge=0" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://books.google.es/books?id=mI0Q205ApdoC&hl=ca&hl=ca&pg=PP9&img=1&zoom=3&sig=ACfU3U2GZnf0A02ZokJSBGc_L9ttiE79LQ&ci=11%2C11%2C969%2C1349&edge=0" width="229" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-style: italic;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">Els jardins del palau també
van acollir les discussions filosòfiques del prior del monestir de Sant Agustí
a Barcelona, Marco Antonio de Camos, a
<a href="http://molendinoregio.blogspot.com.es/2012/05/descripcio-del-jardi-del-palau-imperial.html" target="_blank">“</a><i><a href="http://molendinoregio.blogspot.com.es/2012/05/descripcio-del-jardi-del-palau-imperial.html" target="_blank">Microcosmia y govierno universal del hombre christiano”</a>, </i>editat l’any
1592 i dirigit a Antoni de Cardona. En el llibre trobem la descripció dels
jardins del palau on situa una de les converses dels tertulians. El diàleg
és contemporani a la senyora de Molins de Rei, Mència de Requesens, comtessa de
Benavente. En el text s’escriu que Mència és la filla de l’heroi de la batalla
de Lepant, Lluis de Requesens i Estuniga, i neta d’Estefania de Requesens i de Don
Juan d’Estuniga, capità de la guàrdia de l’Emperador Carles, “ayo” (institutor)
del príncep Felip, Comanador Major de Castella i membre del Consell d’Estat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">Els
protagonistes dels diàlegs conversen passejant pels jardins de palau:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">-
O que verdes y quan bien texidas torres con sus Almenas de Naranjos, y que
cerraduras de Arrayanes, con esta fuente en medio de estas cuatro calles en la
encrucijada...<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">-
Aquí tiene su estanque y alla dentro cedros, parrales y diversidad de árboles
de frutas diferentes...<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">-
Que bueno y que concertado esta todo esto que fructuoso y que ameno. Bien
dijera Marco Varron si lo viera, que de este lugar tiene cuidado Venus, segun
dijo que estan todas las huertas a su cargo por razón de su facundia...<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">-
Si viera esto San Jerónimo le diera ocasión de interpretar aquel lugar de los
cantares donde, regalando el esposo a la esposa, la llama huerto cerrado y
fuente sellada.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">Els molinencs que han estat
capaços de reconstruir l’església varies vegades, també podrien reconstruir el
recinte del palau recuperant les fonts d’aigua, l’estany i els jardins, per poder
tornar a gaudir d’una antiga atracció aquàtica i ecològica, agradable per els vilatans
i visitants.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">Josep Barba
Raventós<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">Article publicat en la revista "el llaç" num. 493 el novembre del 2013 en <a href="https://drive.google.com/file/d/0BwQjFu1QDXr7MlJkbDBPcTdFSW8/edit?usp=sharing" target="_blank">format pdf</a></span></div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1864051127758707063.post-84720978306181553252013-10-23T11:35:00.000+02:002013-11-07T19:22:52.338+01:00La música a les cerimònies del Toisó d’Or de Molins de Rei<div class="b2">
Amb l’objectiu de conèixer quina era la música que sonava en les festes que els cavallers del Toisó d’Or van celebrar a Molins de Rei, el musicòleg del CSIC Emili Ros Fàbregas ens va il·lustrar amb la seva intervenció en el III Congrés d’Història Molendino Regio 1519.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-g7_qsNFtK-I/UNIZx9SHg3I/AAAAAAAAD2g/ZV4v5C15-d8/s1600/Desembre%252712-2212.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-g7_qsNFtK-I/UNIZx9SHg3I/AAAAAAAAD2g/ZV4v5C15-d8/s320/Desembre%252712-2212.JPG" width="213" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Si volem reproduir
la música que sonava en aquell moment per tal de rememorar el millor possible
el que va succeir aquells dies, abans haurem de saber quina música sonava.
Aquesta reflexió del director del Cor de Cambra de la catedral de Barcelona,
David Malet, i mestre de la Capella de Música de Santa Maria del Pi, seria
lògicament compartida i per aquest motiu mancava trobar a persones que ens
poguessin donar llum sobre la matèria. Semblava difícil trobar una persona
especialista en la música que es feia justa i precisament l’any 1519 fins que
varem trobar la noticia de que l’any 1519, en el trasllat dels orgues de
Barcelona a Molins de Rei, es van espatllar uns orgues petits que portaven i es
van haver de reparar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<o:p></o:p><a href="http://2.bp.blogspot.com/--yAGA-IsbuM/UghuPmLppoI/AAAAAAAAFGI/anYPdcdxX0Q/s1600/orgues+ros+fabregas.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="102" src="http://2.bp.blogspot.com/--yAGA-IsbuM/UghuPmLppoI/AAAAAAAAFGI/anYPdcdxX0Q/s640/orgues+ros+fabregas.png" width="640" /></a></div>
<a name='more'></a><br />
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El treball
en anglès on trobem la noticia porta el títol "<i>The manuscript Barcelona, Biblioteca de Catalunya, M.454</i>" i
l’autor és el doctor Emili Ros-Fàbregas musicòleg del Consell Superior
d’Investigacions Científiques de la Institució Milà i Fontanals. No seria la
primera sorpresa doncs el mateix musicòleg és també l’autor de “<i>Music and ceremony during Charles V's 1519
visit to Barcelona</i>” publicat a la revista Early Music l’agost de 1995. Els
texts són en anglès perquè el professor ha estat uns 20 anys treballant als
Estats Units, i per estar als Estats Units no va poder venir quan el vam
convidar la primera vegada a participar en les conferències de Molins de Rei.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Mzj-P3QsUTc/Uf_pTWP9pbI/AAAAAAAAFA4/4pEgXMcKcWU/s1600/Ros-F%25C3%25A1bregas+Early+Music+1995-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-Mzj-P3QsUTc/Uf_pTWP9pbI/AAAAAAAAFA4/4pEgXMcKcWU/s400/Ros-F%25C3%25A1bregas+Early+Music+1995-1.jpg" width="282" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Afortunadament
el musicòleg Emili Ros Fàbregas si que va poder participar el 27 de maig del
2011 en el II Cicle de Conferències Molendino Regio 1519 celebrat a l’Agrupa
amb la conferència “Música i cerimònia a les festes de l’Ordre del Toisó d’Or a
Barcelona i Molins de Rei el 1519”, i de nou va intervenir en el darrer i III
Congrés d’Història Molendino Regio 1519 celebrat en el Palau Imperial de Molins
de Rei el 30 de novembre del 2012 amb la conferència “La música a les
cerimònies del Toisó d’Or”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-1qv76MGevPk/Tm-fe1obEBI/AAAAAAAABt8/EJla8vLBDa0/s1600/emili+ros+fabregas+27-05-11+%252832%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-1qv76MGevPk/Tm-fe1obEBI/AAAAAAAABt8/EJla8vLBDa0/s320/emili+ros+fabregas+27-05-11+%252832%2529.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Segons Emili
Ros Fàbregas quant Carles I va estar a Barcelona i Molins de Rei, van haver-hi
varis moments musicals importants a més dels funerals de l’emperador Maximilià
i els capítols del Toisó d’Or. A la rebuda es feien petites cerimònies amb
cantants o nens i nenes cantant alguna peça de benvinguda, es desfilava per carrer
fins arribar a l’església on normalment es feia un TE Deum. Segurament per
Molins de Rei van passar els manuscrits musicals de l’emperador Carles que
venien amb la seva capella i que ara les copies estan a Brussel·les o a la Biblioteca
Nacional de Viena. Són uns manuscrits amb unes il·lustracions i unes il·luminacions fantàstiques fetes pels
millors copistes de l’època. Segons la tesi doctoral d’Emili Ros Fàbregas "<i>The manuscript Barcelona, Biblioteca de
Catalunya, M.454</i>", el manuscrit que es conserva a Barcelona és l’única
font espanyola. Hi ha manuscrits molt variats i és el que te més repertori
internacional, tant d’autors catalans i castellans com de franco flamencs. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La música
jugava un paper molt important en les cerimònies de l’Ordre del Toisó d’Or.
Tant en els capítols més formals de varis dies com en les diades de Sant Andreu
es feien cerimònies on sempre hi havia molts serveis religiosos a les catedrals
i a les ciutats on es feia. Concretament de l’1 de desembre de 1519, quan
Carles I va estar a Molins de Rei, hi ha una <a href="http://molendinoregio.blogspot.com.es/2011/11/carta-de-nicola-maffei-al-marques-de.html" target="_blank">carta de l’ambaixador italià elcomte Nicola Maffei </a>descrivint una mica les qüestions musicals. Sabem que es
van celebrar les vespres i la missa, en les que es combinava tant els cants
gregorians com la polifonia religiosa dels musics de la capella de l’emperador
que coneixien segurament els llibres de polifonia que hi havia aquí.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-HM3Q-jXGtG4/Ts2dMqvPXZI/AAAAAAAACW0/UVSm8dhQGZ8/s640/Diapositiva6.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-HM3Q-jXGtG4/Ts2dMqvPXZI/AAAAAAAACW0/UVSm8dhQGZ8/s320/Diapositiva6.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La Gran
Capella de Música dels sacerdots que acompanyaven a l’emperador cantaven el
cant gregorià, després hi havia els millors solistes que cantaven la part mes
complicada de la polifonia. La capella de Carles I estava composada per musics
molt importants flamencs. Els cantants més bons se’ls disputaven les millor
capelles per prestigi i eren tant valorats com avui dia ho són els futbolistes,
eren els Messi de l’època.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Hi ha una
tradició molt important de quan l’any 1430 Felip el Bo en la cort de Borgonya
va fundar l’Ordre del Toisó d’Or, i una melodia en particular que es diu de “<i>l’homme armé</i>”, de l’home armat amb les
diferents peces de l’armadura, que va ser molt popular, era quasi ve el hit
parade del segle XV. Aquesta melodia va servir com a base de moltes
composicions del segle XV i del XVI. De fet una de les peces que s’associa amb
les cerimònies del Toisó d’Or son les misses de “<i>l’Homme armé</i>”. Sobre aquesta missa es van fer moltes misses polifòniques
que es tocaven en les cerimònies del Toisó d’Or, i una d’aquestes misses es
troba en el Manuscrit de Barcelona M.454.<i><o:p></o:p></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Desprès de
la missa i el servei religiós i havia un sopar. La carta del Comte Nicola Maffei
també ens descriu les trompetes que presentaven els diferents plats quan els
servien a taula. Maffei escriu que mentre menjaven: “Se sentien sons de
cornamuses, de flautes i de tambors, acompanyats d’arpes, que enviaven dolces
harmonies”.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-MZvCJHVtOrI/UfdR1vbs7tI/AAAAAAAAE-Q/m0XVBmVnXEg/s1600/banquet+toiso+rei.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="252" src="http://4.bp.blogspot.com/-MZvCJHVtOrI/UfdR1vbs7tI/AAAAAAAAE-Q/m0XVBmVnXEg/s320/banquet+toiso+rei.bmp" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Reunint la
informació de les fonts històriques situant-les en el temps en el manuscrits
musicals, podem reconstruir o al menys fer-nos una idea aproximada de com es
van celebrar aquests esdeveniments en aquella època. El musicòleg Emili Ros
Fàbregas pensa que: “</span><b style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">És bo intentar
recuperar aquests moments històrics en pobles com Molins de Rei, i veure que
una de les capelles més importants europees estarien cantant diàriament a
Molins de Rei polifonia de la millor qualitat. És curiós pensar que a Molins de
Rei s’hagués cantat la polifonia de George de la Rue, Josquin o dels grans
compositors d’aquell moment</b><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">”.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "Times-Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: CA;">Josep Barba Raventós</span></div>
<br />
Article publicat en la revista "el llaç"<a href="https://docs.google.com/file/d/0BwQjFu1QDXr7RU5EX3dRMnpIcVE/" target="_blank"> en format pdf</a><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-pm7okkaakEI/UnvaWUyKqBI/AAAAAAAAFKM/r0LSyF_20do/s1600/la+musica+a+les+cerimonies+del+toiso+dor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-pm7okkaakEI/UnvaWUyKqBI/AAAAAAAAFKM/r0LSyF_20do/s320/la+musica+a+les+cerimonies+del+toiso+dor.jpg" width="209" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
Enllaç a la pàgina: <a href="http://molendinoregio.blogspot.com.es/2013/07/lhomme-arme.html" target="_blank">L'homme armé, la missa dels cavallers del Toisó d'Or</a></div>
<div class="b2">
<br /></div>
<div class="b2">
<br />
<div style="text-align: justify;">
Emili Ros-Fàbregas també és l'autor de "The Cardona and Fernández de Córdoba Coats of Arms in the Chigi Codex" editat per Cambridge University Press, 2002.</div>
<div style="text-align: justify;">
Accés a l'article "<a href="http://hera.ugr.es/doi/14980289.pdf">The Cardona and Fernández de Córdoba Coats of Arms in the Chigi Codex</a>" en format pdf. </div>
<table id="metadata_content_table" style="background-color: white; border-style: none; color: #333333; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin: 0px;"><tbody>
<tr class="metadata_row" style="padding: 0px;"><td class="metadata_label" style="vertical-align: top;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<span style="text-align: justify;">El 30 de novembre del 2012, en motiu de la conferència “</span><b style="text-align: justify;">La música a les cerimònies del Toisó d’Or</b><span style="text-align: justify;">”, Oriol Romeu i Arús de Ràdio Molins de Rei entrevista a d’Emili Ros-Fàbregas. A partir del minut 35 pots escoltar l'entrevista.</span><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="220" src="http://enacast.com/iframe/3130" width="600"></iframe><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Entrevista d'Oriol Romeu de Ràdio Molins de Rei al Dr. Emili Ros Fàbregas, sobre la conferència celebrada a Molins de Rei el 27 de maig del 2011 “Música i cerimònia a les festes de l’Orde del Toisó d’Or a Barcelona i Molins de Rei el 1519 ”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="b2">
</div>
<object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=1c5020a" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br />
<br />
<br />
Cartell programa conferència del 2011<br />
<br />
<iframe frameborder="0" height="560" src="https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=false&embedded=true&srcid=0BwQjFu1QDXr7MWQwN2IzMTEtZWQ5MS00YTUzLTg0MzYtYjgyYjkzZDY4MGI3&hl=ca" width="100%"></iframe><br />
<br />
<span style="text-align: justify;">__________________________________________________________________________</span><br />
<div>
<br />
Joies musicals de la Biblioteca de Catalunya. Convidat: Emili Ros-Fàbregas<br />
Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l'actualitat.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Una visió històrica i actual del nostre llegat musical. En aquest episodi es presenta el <b>manuscrit 454 de la Biblioteca de Catalunya, el "Cançoner de Barcelona".</b> Aquest manuscrit ha estat descobert en el fons musical de la Biblioteca de Catalunya gràcies a la tasca dels investigadors i músics que s'hi han compromès. L'esmentat document es considera una joia de la música del renaixement procedent de la Corona d'Aragó. Aquest cançoner conté 127 obres de polifonia religiosa i profana. En el present capítol de Vistes al Mar ens apropem a la recerca d'aquesta peça singular amb Emili Ros Fàbregues, doctor en musicologia i professor de la Universitat de Granada. La recerca i descoberta d'aquest manuscrit ha estat un repte i una aventura.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<a href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25890"><img alt="Edu3.cat" border="0" height="39" src="http://www.edu3.cat/img/logo_embed.png" title="Edu3.cat" width="37" /> </a><br />
<div id="embed">
<object classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://fpdownload.macromedia.com/get/flashplayer/current/swflash.cab" height="142" id="rvideo" width="620"> <param name="allowScriptAccess" value="always" />
<param name="allowFullScreen" value="true" />
<param name="movie" value="http://www.edu3.cat/html/swf/audio/niceAudio2.swf" />
<param name="quality" value="high" />
<param name="flashvars" value="url=http://www.edu3.cat/portal/pls/portal/edu3tv.flash.get_av_info?p_hash=91b9327618accf74210f&embed=http%3A%2F%2Fwww.edu3.cat%2Fportal%2Fpls%2Fportal%2Fedu3tv.flash.get_page%3Fp_hash%3D91b9327618accf74210f"/>
<param name="bgcolor" value="#EEEEEE" />
<embed id="rvideo" height="142" width="620" flashvars="url=http://www.edu3.cat/portal/pls/portal/edu3tv.flash.get_av_info?p_hash=91b9327618accf74210f&embed=http%3A%2F%2Fwww.edu3.cat%2Fportal%2Fpls%2Fportal%2Fedu3tv.flash.get_page%3Fp_hash%3D91b9327618accf74210f" movie="http://www.edu3.cat/html/swf/audio/niceAudio2.swf" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" quality="high" bgcolor="#EEEEEE" name="rvideo" style="" src="http://www.edu3.cat/html/swf/audio/niceAudio2.swf" type="application/x-shockwave-flash"/> </embed></object></div>
</div>
Josep Barba Raventóshttp://www.blogger.com/profile/14842624049589679980noreply@blogger.com0