"El pare Bartomeu Cases. Una revisió biogràfica". Resum de l'autor Jordi Indiano de la seva intervenció en la conferència celebrada a l'Agrupació Folklòrica de Molins de Rei
A l’hora d’aprofundir sobre la persona d’en Bartomeu Cases, la primera cosa que sobta d’aquest personatge és el poc que es coneix de la seva vida malgrat ser un dels personatges sobre qui més s’ha escrit en relació a la conquesta d’Amèrica.
Així ho reflexen nombrosos autors (Agustín Millares, Isacio Pérez Fernández, Juan Friede, Antonio Linares Maza, per posar només uns quants). A tall d’exemple l’únic retrat que es coneix d’ell és posterior a la seva mort, no existeix una descripció de com era físicament, sobre la seva família es desconeix pràcticament tot, durant molts segles s’havia afirmat que l’any del seu naixement era 1474 i que Sevilla fou la ciutat que el va veure néixer, sense tenir cap prova documental, etc...
Més recentment, s’ha donat per certa la data de 1484 com a any del seu naixement. Tal com ens diuen nombosos autors com en Pedro Mexía, fra Joan de la Creu, Argote de Molina, Antonio de Remesal, o l’Antoni Maria Fabié, en Cases provenia d’un il·lustre llinatge i el seu cognom fou el de Casaus com ell mateix deixà escrit en la portada de les seves dues obres més famoses Història de les Índies i Brevíssima relació de la destrucció de les Índies, i en la seva signatura com a bisbe de Xiapes.
Pel què fa al seu lloc de naixement passa el mateix que amb la data. Durant segles s’ha afirmat que Sevilla era la seva ciutat natal, perquè així mateix ho havia dit el mateix Cases, però l’historiador andalús del segle XVII Diego Ortiz de Zúñiga (1636-80) a la seva obra Anales eclesiásticos y seculares de la muy noble y muy leal ciudad de Sevilla publicada l’any 1867, no esmenta cap personatge Cases o Casaus. Així doncs, continua sent un misteri el seu lloc de naixement.El mateix Cases contribueix al dubte o la especulació perquè quan toca parlar del seu pare, a la seva Història de les Índies dóna dos noms: Pere i Francesc. Però encara hi ha algun autor que proposa un tercer nom: Antoni.
Per l’estudi fet en el seu moment per la investigadora Teresa Baqué i per les meves pròpies recerques resulta que a Catalunya trobem membres de la nissaga Cases al llarg del segle XV i XVI. Així, per aquesta autora, els pares d’en Cases foren en Mateu (membre del Consell de Cent i assessor del portaveu del Governador) i la Paula, membres del bàndol de la Generalitat en la guerra civil de 1464-1474.
Altres Cases documentats aquí foren l’Antoni de Cases, frare del monestir de Sta. Anna de Barcelona, Antoni Cases, mercader amb una important llibreria (1448), Bartomeu Cases, canonge de la Seu de Barcelona (1432), Miquel i Pere Cases -que lluitaren en el bàndol reial durant la guerra civil-. El 1571 trobem un Bartomeu Cases opositant a una càtedra a la universitat de Barcelona.
Per l’Isacio Pérez Fernández sabem que probablement el pare Cases fou el gran de quatre germans, Isabel de Sosa, Caterina Casaus i Marina Casaus. Totes aquestes dades són molt importants perquè demostren la presència continuada al llarg del temps d’una nissaga de Cases vinculats a les màximes instàncies del Principat, , i a més a més, personatges il·lustrats, experts en lleis, etc...
La presència del pare Cases a Catalunya el 1519 serà intensa. Veiem com negocia amb la Corona una concessió de terres a Cumaná (Veneçuela), mantindrà una acalorada discussió amb fra Joan de Quevedo, primer bisbe de Terra Ferma. A més a més, mantingué converses amb els predicadors del rei Carles per tal de redactar un Memorial en contra de la encomienda. Però pel fet que és més conegut és pel discurs que adreçà el 12 de desembre a Molins de Rei davant el mateix rei en favor dels indis.
De nou, el 20 de novembre de 1542 trobem en Cases a Barcelona donant les gràcies al rei per haver aprovat les Noves Lleis d’Índies, que prohibien l’esclavitud i limitaven les encomiendas.
Una dada de vital importància que vincula en Cases amb Catalunya és el tractament de micer que se li fa en la documentació reial. Era un títol honorífic exclusiu de la Corona d’Aragó que es donava a persones enteses en lleis. Així, en la sessió de Corts de 1519 es diu : “i aixencant-se mosior de Xevres i el gran canceller i van al Rei amb l’ordre i ceremònies dites i tornant-se a seure, va dir el canceller [Gattinara] al clergue: Micer Bartomeu, sa Majestat mana que parleu”.
Aquesta formació jurídica explicaria el perquè a vegades en Cases signava fent-se dir procurador dels indis, i el fet que una part relativament important de les obres d’en Cases és de tipus jurídic.
Pel què fa a la relació amb en Colom, un biògraf d’en Cases del segle XIX, l’Antoni Maria Fabié afirma categòricament que “no només el va conèixer personalment, sinó que va viure en la intimitat de la seva família”. De fet, la relació entre ambdues famílies venia de lluny perquè el pare d’en Cases ja havia acompanyat en Colom en el primer viatge –i també ho faria en el segon acompanyat dels seus germans, Francesc, Jaume i Gabriel de Peñalosa.
També hi ha algun autor com fra Agustín Saluchí que va més enllà i arriba a afirmar que el nostre personatge ja acompanyà Colom en el seu primer viatge. En tot cas, segons la història oficial, la primera vegada que en Cases veuria en Colom seria a la tornada del primer viatge. En Cases també es relacionà amb el germà del descobridor, el Bartolomé de les cròniques oficials.
Un darrer aspecte a comentar fa referència a l’anticastellanisme de moltes de les seves obres. Com exemple, a les Rèpliques podem llegir “l’única manera de reparar el mal fet al Nou Món era que “es calés foc a Castella”.
En resum, algunes idees ens queden clares. No existeix prova documental que fos Sevilla la seva ciutat de naixement. Trobem personatges Cases vinculats a Catalunya tot al llarg del segle XV i XVI vinculats a la Cort, experts en lleis, d’aquí el títol de micer, que com s’ha dit anteriorment era exclusiu dels territoris de la Corona d’Aragó. Serà aquí al Principat on el pare Cases farà el que es pot considerar el primer discurs en favor dels drets humans. La seva relació amb la família Colom queda demostrada, entre altres coses per la informació que aporta ell mateix en les seves obres. I per últim, resulta que molts dels seus escrits deixen entreveure un clar anticastellanisme.
Tot plegat aquest ha de ser un primer pas en la tasca de desemmascarar el Bartolomé de las Casas de les cròniques oficials que res té a veure amb el veritable pare Cases, català, d’una il·lustre família, personatge il·lustrat i amic íntim d’en Colom.
Jordi Indiano
