dilluns, 7 de novembre de 2011

"El Cor dels tres Emperadors" de Joan Bassegoda i Nonell

El divendres 8 d’abril a les 8 del vespre a la sala d’actes de l’Agrupació Folklòrica Molins de Rei es va inaugurar el II Cicle de Conferències: “Molendino Regio 1519”. Va intervenir en representació de l’Ajuntament de Molins de Rei el regidor de Cultura Jordi Romeu i Nicolau.



Conferència: "El Cor dels tres Emperadors" a càrrec d’En Joan Bassegoda i Nonell, expresident de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Sant Jordi, President d’Honor de la Reial Càtedra Gaudí i arquitecte emèrit de la catedral de Barcelona. Text de la conferència:

Escut de l'emperador Carles I

EL COR DELS TRES EMPERADORS
     El cor de la catedral de Barcelona, brillant com mai des que es va il.luminar amb fibra òptica, mostra un conjunt d’ obres d’art d’estils gòtic i renaixentista, que van des de la càtedra episcopal, la trona i el cadirat superior del segle XIV, el cadirat inferior i els doserets del XV i els màrmols del trascor, els baixrelleus de talla de fusta i els escuts dels cavallers de l’ orde del Tusó d’Or del XVI. Obres mestres dels tallistes gòtics Sanglada, Lochner y Bonafé, del mestre del Renaixement Bartomeu Ordóñez a les talles de fusta i els relleus de marbre i les pintures dels escuts en els respatllers del cadirat superior obra de Jean Gentilhomme el 1520.
         El XIX Capítol de l’orde del Tusó d’Or, el sol celebrat a Espanya,  el març de 1519, convocat pel  Gran Mestre que aleshores era el rei Carles I de España, l’escut del qual es va representar en un dels respatllers  dels  setiales del mur del fons del cor. A l’altra cantó es figurà el de l’anterior Gran Mestre, l’emperador Maximilià I traspassat el febrer de 1519 i succeït precisament pel seu nét Carles I d’Espanya, el qual esdevingué Carles V d’Alemanya i Rei de Romans. Per  tant en el cor de la seu de Barcelona hi figuren els escuts de dos emperadors, que foren ambdos Grans Mestres de l’Orde cavalleresca de Velló d’ Or.

         A més es pintaren en les demés setials del cor 52 escuts de cavallers convocats a Capítol al que tenien d’assistir, a més de Maximilià I i Carles V,  els reis Enric VIII d’Anglaterra, Francesc I de França, Luis II de Bohemia i Hongria i Manuel I de Portugal, tot i que solamente el darrer estigué en persona a Barcelona.


Escut de l'emperador Maximilià, avi de Carles I


         Passa doncs que entre els sis escuts reiales, dos corresponen a Emperadors d’Alemanya i Reis de Romans, Maximilià I, elegit en el Capítol de Bruges de 1478, 80º membre de l’Orde, mort el 12 de febrer de 1519, i Carles V, 111 membre de l’orde elegit al Capítol de Brussel.les de 1501. Ambdos, avi  i nèt, foren Grans Mestres succesius de l’Orde del Tusó d’Or per ser ducs de Borgonya, per bé que Maximilià ho fou en qualitat de consort a l’estar casat amb Maria de Borgonya. A l’enviduar el ducat passà a Felip el Bell i d’aquest  a Carles I .
         Hi ha però un tercer personatge en discòrdia. Entre els cavallers que no eran testes coronades, figurava l’Infant de Castella Ferran, segon  fill de Felip el Bell i Joana la Folla, nascut a Alcalá de Henares el 10 de març de 1503. S’educà a Flandes i va ser  deixeble d’Erasme de Rotterdam. Ingresà a l’ orde del Tusó en el Capítol de Brussel.les de 1516. Quan acudí al XIX Capítol celebrat a la catedral de Barcelona, era a més landgrave d’Alsàcia, archiduc d’Àustria per herència de Maximilià I i després de la mort de Lluís II d’Hongria  i Bohemia a la batalla de Moharz contra els turcs, heretà els dos reialmes del seu cunyat. Quan  el seu germà el 1558 Carles V, decidí abdicar, va ser elegit Emperador d’Alemanya amb el nom  de Ferran  I.

Escut de l'emperador Ferran, germà de Carles I


         Així doncs son tres els escuts imperials representats en el cadirat superior de la catedral de Barcelona, els de Maximilià I, Carleos V i Ferran I, per bé quan tingué lloc, en el cor catedralic la celebració del XIX Capítol de l’Orde del Tusó d’Or, el primer había mort i el tercer tingué d’esperar fins 1558 pera cenyir la corona imperial. En quan a Carles I d’Espanya el qui convocà el Capítol, a  Saragossa, a tall de Gran Mestre de l’Orde, no va ser emperador fins la mort del seu avi Maximilià I.
         El cor de la catedral de Barcelona es l’únic conservat gaire bé íntegrament de las vuit diòcesis catalanes malgrat  els reiterats intents de remoció que bisbes dels seglos XVI al XX han promogut amb intenció de facilitar als fidels la visió de  l’ altar major.                                 
           Actualmente la instalació de monitors de televisió per circuit tancst ha solucionat el problema i el cor pot restar en el seu lloc com peça esencial de la catedral, lloc de pregaria dels canonges presidits pel  bisbe o el degà, i com receptàcle de joies artístiques d’escultura en piedra sorrenca, marbre, talla de fusta i pintura, obrades per mans mestras de l’art gótic i renaixentista, complint la triple missión litúrgica, artística y turística, digna dels tres emperadors i quatre reis, els escuts dels quals, juntament als de la resta dels cavallers de l’Orde del Auri Velló, llueixen  llur esplendor coronats por altius elms, rodejats de floreajats llambrequins cenyits pels briquets del collar del que penja la pell del corder, símbol mitológic de l’ orde cavalleresca que rememora el viatge d’Hércules, Jasó i els Argonautas a la Còlquide en busca de l’alsina damunt d`’una de les branque penjava la pell del borre que convertía en oro tot el que tocava.
         Escuts que apareixen pintats por Ramón Casas com fons del retrat a l’oli del rei Alfons XIII duent la vestidura de Gran Mestre de l’Orde el 1919 quan el quart centenari del XIX Capitol, celebrats en el solemne espai que tanca el cor de la  seu barcelonesa.
                                              
                                                          Joan Bassegoda Nonell
                                      Arquitecte Emèrit de la Catedral de Barcelona




Imatges de la conferència cedides i realitzades per Yas Martínez.

Cartell





Text íntegre del llibre "L'escut de Carles I a la Seu de la catedral de Barcelona".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada