dimecres, 9 d’abril de 2014

“L’Imperi i el Toisó a Molins de Rei” a càrrec del Dr. Pere Molas

II Congrés d'Història "Molendino Regio 1519"
Molins Reials del Llobregat 2011
Commemoració de la promulgació oficial de l'emperador Carles I al Palau Imperial de Molins de Rei en la diada de Sant Andreu amb els Cavallers de l'Orde del Toisó d'Or.


Noticia Molins TV

El dissabte 19 de novembre del 2011 es va celebrar el II Congrés d'Història Molendino Regio 1519 en el Palau Imperial de Molins de Rei, organitzat per l’Agrupació Folklòrica Molins de Rei. El Doctor Pere Molas i Ribalta, President de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres i 25 anys catedràtic D'Història Moderna de la UB, va impartír la conferència: L’Imperi i el Toisó a Molins de Rei. Pere Molas va presentar la traducció i la lectura de 4 documents inédits testimoni del que va succeir a Molins de Rei el 30 de novembre de 1519, diada de Sant Andreu. Documents fins ara desconeguts trobats gràcies a les recerques de Josep Barba Raventós. Amb la cançó de L’Emperador del cantant Pier i el poema de Diana Curto es va festejar el Fi de curs d’una jornada històrica que ha comptat amb el suport del regidor de Cultura i l’alcalde de la Vila.
Va donar la benvinguda als assistents el regidor de Cultura, Joan Ramon Casals: “aquest acte és un goig i un aprenentatge de la nostra història. La història de la nostra Vila és més rica del que a vegades som capaços d’imaginar. Aquest acte és la rememoració del fet històric més important que es va produir al món en aquella època, en aquest mateix Palau, davant de la persona més poderosa del món. Molins de Rei era el centre del món. Ho hem de saber aprofitar, explicar i donar-li importància. Hem de ser capaços entre tots de revaloritzar-nos i donar-li valor”.

Seguidament va intervenir Salvador Ayala, President de l’Agrupació Folklòrica Molins de Rei, entitat organitzadora de l'acte per donar la benvinguda i seguidament presentar al Doctor Pere Molas, President de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona: ”és una persona amb molts anys d’estudi i hem d’agrair que s’hagi brindat, com en ocasions anteriors, a ajudar-nos a esbrinar com van anar tots aquest fets a Molins de Rei”.


L’Imperi i el Toisó a Molins de Rei
A  continuació el Doctor Pere Molas i Ribalta va iniciar la conferència L’Imperi i el Toisó a Molins de Rei tot dient: “L’important és que en aquest mateix edifici es tornin a pronunciar les paraules que reflecteixin els actes que van passar el dia de Sant Andreu el 30 de novembre de 1519. Una selecció de texts que devem a l’habilitat i intel·ligència del senyor Barba que els ha anat trobant, gràcies també a internet, i els ha sabut seleccionar i posar-los a la nostra disposició.

Aquell dia van passar dos tipus de celebracions en aquest Palau, una era la celebració anual de la festa dels cavallers del Toisó d’Or que es feia el dia de Sant Andreu. Carles I quan és proclamat major d’edat l’any 1515 celebra el seu primer capítol com a Gran Mestre del Toisó d’Or. El seu segon capítol del Toisó d’Or el celebra en el Cor de la Catedral de Barcelona, a la primavera de 1519. Per el que sabem dels textos que ara llegirem a Molins de Rei, en la cerimònia que es va celebrar, hi ha una part religiosa, una part gastronòmica i cerimonial i una gran descripció dels vestits, dels menjars i del luxe.

A la festa de Sant Andreu celebrada a Molins de rei, hi havia 12 cavallers del Toisó i d’aquests 7 eren flamencs, 2 eren alemanys, 2 espanyols i 1 italià, i dels dos espanyols no hi havia el Duc de Cardona, que és el que en principi tenia la seva residència més a prop, ni l’Almirall de Castella que per matrimoni posseïa gran dominis per la comarca de la Selva. De cara a si alguna vegada això es pot representar i s’ha de fer un càsting dels cavallers que hi intervenen, és curiós veure les edats dels cavallers que hi van assistir. El que encapçala totes les relacions era el Cap de la Cort i Primer Ministre de Carles I, Guillem de Croy, Senyor de Chievres que tenia al voltant d’uns 60 anys i la major part d’aristòcrates espanyols eren d’aquesta generació 50-60, en canvi la major part dels alemanys i flamencs eren gent relativament jove, gairebé de la mateixa generació que Carles, es movien entre 20 i 30 anys.

El dia de Sant Andreu era una festa que es celebrava cada any, l’altre és un fet únic perquè només passa una vegada cada generació, l’arribada de l’ambaixada oficial de l’Imperi. El Sacre Imperi Romà fundat en primer lloc per Carlemany l’any 800, després recreat sota la forma de Sacre Imperi Romà Germànic o el Sacre Imperi Romà de la nació Alemanya. Al front de l’Imperi es van succeir diferents dinasties, que normalment succeïen els pares, però la dignitat imperial era electa per un col·legi electoral molt reduït de 7 prínceps electors, dels quals 3 eren eclesiàstics arquebisbes i els altres 4 eren prínceps laics. En teoria el Rei de Romans no es convertia en emperador fins que no era coronat pel Papa a Roma, però Maximilià, emperador precedent i avi de Carles I, mai va tenir la força de poder-se traslladar amb un seguici o un exèrcit a Itàlia, i es va declarar que era Emperador Electe. A partir de llavors tots els emperadors successors es van denominar Emperador Electe de Romans o Kàiser. En els textos que es llegiran surt que Carles és Emperador de Romans. Al cap de 10 anys va ser coronat emperador pel Papa però no a la Roma que havia saquejat, sinó a la ciutat de Bolonya. No per la força de l’Imperi Germànic sinó per la força de la monarquia hispànica i el seu domini sobre la península italiana.

En el moment de l’elecció Carles tenia 19 anys. Un cop elegit l’emperador se li ha de lliurar la comunicació oficial i per això es fa una ambaixada amb criteris estamentals formada per 3 persones, un d’ells pertany a una família Electoral de les famílies dels Prínceps Electors, el segon ambaixador és un cavaller que pertany a la noblesa i el tercer és un jurista, el Doctor Wurmser que és qui diu el discurs.

Aquí es llegiran dos texts sobre el Toisó d’Or que si mai s’arriba a representar, la persona que faci de Carles I no haurà d’obrir la boca perquè ell no va contestar, no va dir res. Qui va fer el seu discurs va ser el seu principal ministre Mercurino Gattinara que tenia el títol de Gran Canceller. Tant el discurs dels prínceps electors com el de resposta estan en llatí i segueixen uns tòpics com la grandesa del monarca, és el més valent, el més guapo, el més capacitat, etc. Però el discurs de Gattinara aprofita per posar-hi una part de programa polític. Gattinara és una persona que està influïda per les línies d’Erasme de Rotterdam i considera que l’església ha de ser reformada, no amb les línies que diu Luter, i diu que una de les obligacions de l’emperador és restablir l’església i assegurar la nau de Pere que està fluctuant. Per tant a més de ser un discurs de circumstàncies és també un discurs polític i aquesta és la importància que tenen aquest texts que aquí es llegiran al mateix lloc que van ser pronunciats fa molts anys”.

Crònica de Sant Andreu de Herberstein

Seguidament el Doctor Pere Molas va presentar el text de l'historiador alemany Siegmund de Herberstein (1486 – 1566) que va ser Conseller Imperial. Herberstein ha estat especialment reconegut per la seva extensa obra escrita sobre la geografia, història i costums de Rússia, i va contribuir generosament a expandir el coneixement de Rússia a Europa Occidental. Herberstein és també l’autor de la crònica breu sobre la festa del Toisó a Molins de Rei, on escriu quins eren els cavallers del Toisó que hi van assistir. El text que es va trobar en primer lloc a les Fontes Rerum Austriacarum, ha estat traduït i adaptat de l’alemany per Salvador Ayala, i va se l'encarregat de la seva lectura.
Enllaç a la crònica de Siegmund Herberstein sobre la Promulgació de l’Emperador Carles I a Molins de Rei en la Diada de Sant Andreu amb els cavallers del Toisó d’Or.

La carta de Nicola Maffei ambaixador de Màntua, Itàlía.

A continuació el Doctor Pere Molas va dir: ”En aquella cerimònia Nicola Maffei era l’ambaixador del Marquès de Màntua, aquest va enviar al seu senyor una relació molt detallada de la festa, una relació que està publicada en una revista actual Quaderno di Palazzo Te que és un palau renaixentista de Màntua. Ara sentirem la traducció a l’italià llegida per Maribel Rodríguez".
Enllaç al text de la "carta de Nicola Maffei al Marqués de Màntua".

Discurs de l’ambaixada Imperial.

El primer llibret publicat en llatí per difondre la promulgació de l’emperador va ser obra del Secretari Reial, Maximilià de Transylvania i va ser editat a Montserrat. En ell trobem els discursos de la cerimònia. El Doctor Pere Molas va explicar que: ”Després del menjar i les vespres va arribar l'hora dels discursos i ara és el moment que sentim les paraules del Doctor Wurmser un dels membres de l’ambaixada alemanya llegida pel senyor Oriol Romeu directur de Radio Molins de Rei.
Enllaç al discurs de Bernardo Wurmserio ambaixador dels prínceps alemanys.
Sinopsis gràfica de l'acte

Discurs de resposta de Mercuri de Gattinara.

El Dr. Pere Molas va presentar seguidament el darrer discurs traduït del llatí per ell mateix: “Ara sentirem les paraules de resposta del conseller Mercuri de Gattinara en la veu del senyor Joan Sàbat, membre de l'Agrupació Folklórica de Molins de Rei”.
Enllaç al discurs de Mercurini Arborei de Gattinara in Molino Regis

Fi de festa amb la poetessa Diana Curto.
Finalment va intervenir, igual que l'any anterior, la poetessa Diana Curto.
Poema de Diana Curto " Celebracions de la Diada de Sant Andreu de 1519 a Molins de Rei"
A continuació es van lliurar tres obsequis als participants, el CD "Sentiments" amb la cançó de l'Emperador gentilesa del cantant Pier, el llibre "Una Vila per un riu" obsequi de l'Arxiu Municipal i el quadret del Toisó commemoratiu del II Cicle de Conferències Molendino Regio 1519.
Salvador Ayala destacar la presència del senyor Josep Maria Jordà historiador local i fill predilecte de la Vila: "que ens ha volgut acompanyar i també la del Doctor Àngel Casals que va ser el ponent en la darrera conferència".

Cloenda final de l'Alcalde.
En el discurs de cloenda de la celebració de la festa de Sant Andreu 2011 va intervenir l’alcalde Xavi Paz, tancant així el Fi de curs del II Cicle de conferències Molendino Regio 1519:
 “Les societats, les viles són vives i poden evolucionar de moltes maneres, i això depèn de nosaltres, dels que ara tenim la capacitat d’escriure la història o d’interpretar-la. Davant d’això podem tenir l’actitud de quedar-nos en el passat, i dir lo macos que érem, l’importants que havíem estat, però això només portaria a la nostra Vila a la decadència i el descrèdit. Podria haver-hi una altra actitud, seria que sense tenir memòria del passat, només projectar-se en el futur. Ja sabem que qui perd les arrels, qui no sap interpretar el passat, qui se’n oblida de qui és, tampoc té la capacitat d’interpretar el futur. Una tercera actitud és fer el conjunt, saber d’on venim perquè el que busquem és com ens podem continuar singularitzant per poder-nos situar portes en fora, més enllà de Molins de Rei. Cal investigar, saber  i difondre la nostra història. Un dels reptes que tenim en aquest mandat és rehabilitar la plaça del Palau. La reforma que es pugui fer d’aquesta plaça es veu de manera diferent, sent coneixedor del que havia passat en aquest Palau. Aquelles famílies que tenen futur són aquelles que treballen el seu arbre genealògic que tenen respecte dels avis i cuiden els fills i els néts. Aquest episodi que forma part per dret propi de la història universal, l’hem de continuar explicant i estudiant, fent-lo servir per posicionar-nos en el futur. Cal recuperar el nostre patrimoni històric del que en formen part esdeveniments com els que avui rememorem en aquets lloc simbòlic de Molins de Rei que ha estat un protagonista excepcional del passat. Quant més sabem del nostre passat, més podem entendre el present i podrem enfrontar millor el nostre futur. Quant més coneguem la gran història de la nostra Vila, més ens l’estimarem i més cura en tindrem. Segurament més i millor Vila farem".

Cançó de l’Emperador Carles
Finalitzada la conferència l’artista local Pier que ens va obsequiar amb una cançó que va composar expressament per aquest esdeveniment: “Per mi va ser un repte quan em van demanar que fes aquesta cançó sobre l’Emperador però vaig perdre la por quan vaig veure la il·lusió que hi posaven, ara estic content de poder-vos-la dedicar”. La cançó va ser premiada amb forts aplaudiments dels assistents.
Video Clip de la celebració


Cap comentari:

Publica un comentari