dijous, 31 d’octubre de 2013

Els jardins del Palau Imperial de Molins de Rei (1)

Els orígens del Palau

Contingut de la conferència sobre els jardins del Palau Imperial de Molins de Rei de l’investigador local Josep Barba Raventós, llegida per Maribel Rodríguez i Fiter en la seva intervenció en el III Congrés d’Història Molendino Regio 1519, celebrat al Palau de Molins de Rei i organitzat per l’Agrupació Folklòrica Molins de Rei i l’Ajuntament de la vila.


Molins de Rei, les seves muralles, els seus molins,  el seu castell, la seva església i el seu palau, són prova i testimoni de la destrucció que pateix la nostra història. Potser per haver estat centre de poder, costa trobar un palau més castigat i derruït tantes vegades. Tant és així que sembla que el primer que cal demostrar és que a Molins de Rei hi havia un palau.

Es desconeix exactament l’origen del palau de Molins de Rei. Fruit de la conquesta catalana de Sardenya de l’any 1323, el Jutge d’Arborea de l’illa de Sardenya comprà Molins de Rei. El jutge d’Arborea, aliat del rei català, envià els seus fills a viure i educar a Molins de Rei per emparentar amb la noblesa catalana. A la casa palau de Molins de Rei es van casar, amb una gran festa, el fills del jutge d’Arborea, Marià IV d’Arborea i el seu germà Giovanni. Marià IV d’Arborea maridà amb Timbors de Rocabertí, amb qui va tenir tres fills nascuts a Molins de Rei, entre ells a Eleonora. La molinenca Eleonora d’Arborea, reina regent a Sardenya i vescomtessa de Bas, publicà les avançades lleis de la Carta de Logu, és l’heroïna de la història d’Itàlia i ha donat nom al falcó Elionor o marí. El cap de recerca de la història d’Itàlia, el profesor Francesco Césare Casula, en el seu llibre “Eleonora Regina del Regno di Arborea” escriu sobre el naixement d’Eleonora: “Molins de Rey, un paesello fresco e lindo, d’un centenaio d’anime, arroccato in mezzo ai frutteti fra i monti di Collserola e la riva sinistra del basso Llobregat”.

Abans dels Arborea consta que l’anterior propietària de la vila, la comtessa de Pallars, residia a Molins de Rei perquè el castell de Cervelló estava en runes. És lògic pensar que tant il·lustres ostes no viurien en una casa normal, sinó més aviat amb una casa palau o fins i tot en un palau.


El jutge d’Arborea, vescomte de Bas, era descendent de les famílies catalanes que van conquerir l’illa de Sardenya al segle XII, encapçalades per Agalbursa, filla de vescomte de Bas i cosina del primer rei català Alfons I d’Aragó. Alfons I és el primer rei de la Corona d’Aragó, conegut com el Trobador o el Cast, i és qui dóna el nom definitiu a la vila de Molins de Rei al manar construir de nou la fàbrica dels Molins Reials del Llobregat. És probable que en aquell temps s’iniciessin les primeres construccions del que acabaria sent el Palau Imperial de Molins de Rei.

Anant més lluny, la primera construcció es podria haver iniciat al segle X, quan el comte Mir manà construir “davant dels molins de Cervelló” el rec d’en Miró o Regomir del Llobregat. Segons el professor universitari Mariano Barriendos, expert en història de la meteorologia, la fisonomia de l’actual façana del palau indica que està construïda sobre l’antiga muralla que els protegia de les riuades del riu Llobregat que destrossaven habitualment el rec, els molins i els conreus.


Afortunadament disposem de molts documents de temps dels Requesens que testimonien que a Molins de Rei hi havia un palau. La possessió de la família Requesens del Palau de Molins de Rei es remunta a l’any 1430, quan el rei Alfons el Magnànim premià amb la Baronia de Molins de Rei a Galcerà de Requesens i de Queralt o Santacoloma, primer baró de la vila, Conseller Reial, Governador General de Catalunya i primer Comte de Trivento i d’Avellino a Itàlia.

Els tarongers dels jardins del palau han estat protagonistes de la història per un fet succeït a Galcerà de Requesens. Amb la mort del rei Alfons el Magnànim, el succeí el seu germà Joan II que manà empresonar el príncep hereu, Carles de Viana. A canvi del seu alliberament segrestaren a Galcerà de Requesens. Segons el Dietari o Llibre de Jornades de Jaume Safont, el batlle de Barcelona acompanyat de 400 ballesters, “anà a la vila de Molin de Reig per pendre mossèn Galceran de Requesens, lo qual trobaren que era amagat dejús un taronger de casa sua, e pres lo manaren e materen en Barchinona”.

Lluís de Requesens i Joan de Soler, Conseller reial de Ferran II d’Aragó, Governador general de Catalunya, segon baró de Molins de Rei, baró de Castellvell i segon Comte de Palamós, morí l’any 1509, deixant viuda a Hipòlita Rois de Liori i una única filla hereva, Estefanía de Requesens. En els “Epistolaris d’Estefania de Requesens” trobem cartes de correspondència que fan referència a la seva estima per Molins de Rei. Des de Montsó, on se celebraven les Corts de l’any 1533, Estefania tenia ganes de tornar a casa i va enviar una carta a la seva mare Hipòlita on deixà escrit: “Que no tinc ninguna gana d’anar a Barcelona sinó de poder estar a Molín de Rey”.


Els jardins del palau també van acollir les discussions filosòfiques del prior del monestir de Sant Agustí a Barcelona, Marco Antonio de Camos, a Microcosmia y govierno universal del hombre christiano”, editat l’any 1592 i dirigit a Antoni de Cardona. En el llibre trobem la descripció dels jardins del palau on situa una de les converses dels tertulians. El diàleg és contemporani a la senyora de Molins de Rei, Mència de Requesens, comtessa de Benavente. En el text s’escriu que Mència és la filla de l’heroi de la batalla de Lepant, Lluis de Requesens i Estuniga, i neta d’Estefania de Requesens i de Don Juan d’Estuniga, capità de la guàrdia de l’Emperador Carles, “ayo” (institutor) del príncep Felip, Comanador Major de Castella i membre del Consell d’Estat.

Els protagonistes dels diàlegs conversen passejant pels jardins de palau:
- O que verdes y quan bien texidas torres con sus Almenas de Naranjos, y que cerraduras de Arrayanes, con esta fuente en medio de estas cuatro calles en la encrucijada...
- Aquí tiene su estanque y alla dentro cedros, parrales y diversidad de árboles de frutas diferentes...
- Que bueno y que concertado esta todo esto que fructuoso y que ameno. Bien dijera Marco Varron si lo viera, que de este lugar tiene cuidado Venus, segun dijo que estan todas las huertas a su cargo por razón de su facundia...
- Si viera esto San Jerónimo le diera ocasión de interpretar aquel lugar de los cantares donde, regalando el esposo a la esposa, la llama huerto cerrado y fuente sellada.

Els molinencs que han estat capaços de reconstruir l’església varies vegades, també podrien reconstruir el recinte del palau recuperant les fonts d’aigua, l’estany i els jardins, per poder tornar a gaudir d’una antiga atracció aquàtica i ecològica, agradable per els vilatans i visitants.

Josep Barba Raventós

Article publicat en la revista "el llaç" num. 493 el novembre del 2013 en format pdf

Cap comentari:

Publica un comentari