dimecres, 14 de setembre del 2011

“Hipòlita Rois de Liori", conferència de Conxita Solans Roda

Hipòlita Rois de Liori, senyora de Molins de Rei.

Noticia de Molins Televisió

Entrevista de Ràdio Molins de Rei a Conxita Solans
Entrevista d'Oriol Romeu de Ràdio Molins de Rei a Conxita Solans Roda sobre la conferència "Hipòlita Rois de Liori, Senyora de Molins de Rei, una dona controvertida" celebrada el 23 de setembre del 2011 a l'Agrupació Folklòrica Molins de Rei.





Crònica
El passat 23 de setembre Conxita Solans Roda, llicenciada en Historia Moderna, va presentar la conferència “Hipòlita Rois de Liori, senyora de Molins de Rei. Una dona controvertida“ a la sala de l’Agrupació Folklòrica Molins de Rei, en el marc del II Cicle de Conferències “Molendino Regio 1519”.

Volíem conèixer qui era el senyor de Molins de Rei l’any 1519, quan Carles I va ser proclamat oficialment emperador del Sacre Imperi Romà-Germànic en el Palau Requesens de Molins de Rei. El senyor de Molins de Rei, Lluis de Requesens i Soler, havia mort feia 10 anys i la seva segona esposa, Hipòlita Rois de Liori, governava el destí de la Vila en nom de la seva filla i hereva Estefania de Requesens. Del cognom Rois ha derivat el cognom Ruiz. Amb aquesta presentació iniciava la sessió Josep Barba, a la vegada que agraïa a la conferenciat, Conxita Solans, el treball específic i singular que havia realitzat sobre la senyora de Molins de Rei. Conxita Solans Roda és llicenciada en Historia Moderna i coneguda a Molins de Rei per la seva participació en el desaparegut Espai de Recerca, autora del llibre “ Una vila per a un riu. La baronia de Molins de Rei, segles XVI-XIX”.


Hipòlita Rois de Liori pertanyia a una nissaga que procedia de l’Aragó. En temps del regnat de Jaume I, els Rois de Liori participaren en la conquesta de València. Per la seva lleialtat a la Corona obtingueren alts càrrecs i títols com el de marquesos de Laurentia, almiralls de Sicília, vescomtes de Gagliano, marquesos de Guadalest, barons d’Alcali, Mosquera i Riba-roja.

La mare d’Hipòlita Rois de Liori, Beatriu de Montcada, es va casar en primeres núpcies amb Bernat Requesens i Santa Coloma, baró d’Altafulla, del matrimoni nasqué Galceran i Joana Mateua. En quedar viuda Beatriu de Montcada quedava com a tutora de les possessions de la filla Joana Mateua. Beatriu de Montcada en segones núpcies es casaria amb Joan Rois de Liori, vescomte de Gagliano a Sicília i baró de Riba-roja, fruit del matrimoni foren Elisabet i la nostra Hipòlita Rois de Liori.

Beatriu de Montcada, va comprar al futur marit Joan Rois de Liori, la baronia de Riba-roja, i ho va fer amb els diners que la seva filla Joana Mateua havia heretat del seu pare i primer marit de Beatriu, Bernat de Requesens. Això va originar un plet entre mare i filla que es va perllongar anys, arribant el plet a Roma i a la cort de l’emperador Carles I. Hipòlita va dedicar anys de la seva vida en aquesta lluita per la baronia de Riba-roja que va assolir tant sols temporalment a canvi d’un fort desgast personal i econòmic.

Lluís de Requesens i Joan de Soler (1435 - 1509), heretà la baronia de Molins de Rei i el 1505 succeí el seu germà difunt Galceran, convertint-se en el segon comte de Palamós. Va ser el Governador General de Catalunya des de 1472 fins la seva mort. Amb la seva primera esposa, Elfa de Cardona, havia tingut un fill, Galceran. Viudo de la seva primera esposa, Lluís de Requesens es casa amb Hipòlita Rois de Liori amb qui va tenir fills que moriren infants, només va sobreviure Estefania de Requesens.

Viuda l’any 1509, usufructuaria de totes les possessions amb la mort del seu marit Lluís de Requesens, Hipòlita es converteix en una de les viudes més importants del país. Hipòlita ja no es tornarà a casar. S’intitularà de la “trista comtessa” de Palamós com signarà les cartes a partir d’aquell moment. En el testament de Lluís de Requesens es disposava que en el cas de morir ell, sense descendència masculina havia de retornar el títol a la seva neboda Isabel Enriquez. Totes dues dames són conegudes com comtesses de Palamós.

Dotada d’un fort caràcter, la farà temible i respectada. És en l’excepcional epistolari amb cartes autògrafes d’Hipòlita amb la seva filla Estefania escrites en català, i d’altres cartes escrites per Hipòlita datades a partir de 1517 i dirigides als seus administradors, el que ens dona una mesura del caràcter d’Hipòlita. A Molins de Rei nomenarà batlles i jurats, i iniciarà el capbreu general de l’any 1512. Ampliarà la propietat adquirint el castell Ciuró i el castell d’Olorde. Realitzarà importants obres i millores a l’església de Sant Miquel Arcàngel. Delerosa d’engrandir el patrimoni de la filla, va intentar introduir-se en el gremi de paraires de Barcelona per mitjà d’un nou estri, que ella tenia per millor que la perxa utilitzada pels artesans tèxtils, amb l’esperança d’obtenir grans beneficis. És ben probable que introduís a Molins de Rei, la criança de cucs de seda, una indústria que donava grans rendiments a Valencia. En l’hort de Palau es cultivaven moreres.

Durant l’estada de Carles I l’any 1519 quan va ser proclamat emperador en el Palau de Molins de Rei, Hipòlita va convenir amb el nou emperador el futur casament de la seva filla Estefania amb don Joan de Stuniga amic personal de Sa Majestat. En el moment en que l’emperador Carles va requerir que el matrimoni es desplacés a la cort per fer-se càrrec de l’educació del príncep Felip, Joan de Stuniga estava construint uns molins per cardar draps per un privilegi obtingut de l’emperadriu Isabel, empresa de la que Hipòlita va haver de fer-se càrrec. Els diners seran sempre el seu maldecap “Tingau suma diligència en haver diners lo més prest que-se puga”. Li escriu al seu administrador Bernat Capeller.

Hipòlita sap quan important és fer favors i no s’aturarà en l’objectiu d’aconseguir privilegis per a familiars i amics, farà servir la filla de mitjancera amb el marit, i aquesta amb el marit davant de l’emperador fins el punt de Carles I es mostrarà contrariat al davant de tantes peticions que li arriben per ma del seu amic i conseller Joan de Stuniga. El tracte de la família de l’emperador Carles amb Hipòlita era tant familiar que fins hi tot el príncep Felip la deia avia.

En una descripció física que la seva filla Estefania de Requesens fa per carta sabem que Hipòlita era rosa de cabell i blanca de pell, ideal de bellesa de la dona del Renaixement. Hipòlita Roís de Liori i Montcada va morir a Madrid, on residia la seva filla Estefania, l’any 1546, als 67 anys, on va ser enterrada. Una dama ambiciosa i lluitadora, enèrgica, capaç de ser considerada i obeïda com un home. Però també sensible amant de la bellesa que brindava un entorn on el paisatge servia de complement a la comoditat d’una bona casa. Finalitzada la conferència el vicepresident de l’Agrupació Folklòrica Molins de Rei, Joan Beumala, va fer entrega del quadret del Toisó d’Or a Conxita Solans.



Josep Barba Raventós
Crònica per publicar en la revista “el llaç” 



Imatges de la conferència de Conxita Solans Roda



Cartell


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada