Carles I a Montserrat l'any 1519

Segons molts historiadors Carles I va rebre la noticia de la mort de l'emperador a Montserrat. És un fet poc probable donat que Maximilià morí el 12 de gener a Baviera i les noticies, i més aquesta tant important no trigaven a arribar tants dies de Alemanya a Catalunya. El cert és que quan Carles I va arribar a Montserrat desplegar una gran activitat enviant cartes per tot Europa proposant-se per succeir al seu de avi com emperador del Sacre Imperi. Així es testimonia en les referències citades a continuació sobre cartes de Carles escrites des de Montserrat (Monte Serrato) del 6 de febrer de l'any 1519.

Títol Viti Ludovici a Seckendorf ... Commentarius historicus et apologeticus de lutheranismo, sive de reformatione religionis ductu D. Martini Lutheri in magna Germaniae parte, aliisque regionibus, & speciatim in Saxonia recepta & stabilita: in quo Ludovici Maimburgii jesuitae historia ..., Volum 2
Autor Veit Ludwig 1626-1692 Seckendorff
Editat per Collegio di San Bonaventura ai XII Apostoli : Biblioteca
Publicat 1688

Títol Friedrichs des Weisen: Leben und Zeitgeschichte
Volum 1 de Historischer Nachlass und Briefe
Autor Georg Spalatin
Editor Druck un Verlag von Friedrich Mauke, 1851

Títol Magyarország történelme, ujonnan átdolgozta Hatvani M.
Autor Mihály Horváth (bp. of Csanád.)
Editor Mihály Hatvani
Publicat 1860

Títol Letters and Papers, Foreign and Domestic, of the Reign of Henry VIII: Preserved in the Public Record Office, the British Museum, and Elsewhere in England Volum 4
Autor Great Britain. Public Record Office
Col·laboradors John Sherren Brewer, James Gairdner, Robert Henry Brodie
Editor Longman,, Roberts & Green, 1867

Regals de Làmpares per la Verge de Montserrat

És possible que d'aquesta primera estada de Carles I a Montserrat sigui el regal de la lampara que es va donar a la verge de Montserrat en nom del difunt emperador Maximilià datada l'any 1519, i que la datada l'any 1520 en nom de Carles correspongui en el temps a l'estada que va fer a Montserrat al marxar de Catalunya.

Títol Tres dìas en Montserrat: guía histórico-descriptiva
Autor Gaietà Cornet i Mas
Editor Plus Ultra, 1863

La tomba de Bernat de Vilamarí Capità General de l'Armada

La tomba de Bernat de Vilamarí va estar a Nàpols els anys 1517 i 1518. L'any 1519 es va traslladar a Montserrat segons escriu Joan Yeguas i Gassó a "La glòria del marbre a Montserrat: els sepulcres renaixentistes de Joan d'Aragó, Bernat de Vilamarí i Benet de Toco" Volum 178 de Textos i estudis de cultura catalana, editat per l'Abadia de Montserrat, 2012:

"la memòria de les fonts que esmenten un trasllat al santuari de les restes del difunt i l'inici de la celebració de misses per la seva ànima any 1519".

Fou nomenat formalment capità general de l'armada mediterrània per a tots els regnes de la Corona d'Aragó (1491) per Ferran II d'Aragó, qui també li donà el títol de comte de Capaccio (1504). Féu possible la conquesta de Trípoli (1510). Entre 1513 i 1515 va exercir de lloctinent a Nàpols en absències del vertader virrei Ramón de Cardona. Carles I el confirmà com a almirall i capità general (1516). Es casà amb Maria de Castre-Pinós i de Salt, i després, amb Elisabet de Cardona-Anglesola i de Requesens (germana del virrei de Sicília i de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola), de la qual tingué la filla i successora, Elisabet o Isabel. Isabel de Vilamarí va contreure noces amb el napolità Ferrante Sanseverino, futur príncep de Salern

Els Privilegis de Montserrat de l'any 1519

Les visites de Caries I a Montserrat foren frequents, i la seva generositat ha estat remarcada pel mateix P. Albareda; fruit de la primera que hi féu va ésser el privilegi del 1519 ... L'atorguen Joana la Boja i el seu fill Carles «ob ingentem et non minorem devotionem quam erga tarn venerandam religiosamque domuni gerinius», i a continuació confirma els privilegis donats pels avantpassats.

Títol Analecta Montserratensia, Volums 9-10
Autor Anselm M. Albareda
Publicat 1962 per l'Abadia de Montserrat

En el mateix llibre es diu que son més de 20 els documents que confirma Carles I a través d'altres confirmacions dels seus avantpassats.

Les confirmacions que va der Carles I a Montserrat l'any 1519 s'han perdut però hi ha una còpia autèntica de l'any 1537 que es conserva en l'arxiu de Montserrat bossa 2/15, segons els Anals de Montserrat  de Benet Ribas i Calaf, en el que es fa referència als següents privilegis:

- Exempció d'impostos o drets  de lleuda, peatge, drets de pa, vi i oli, i els impostos sobre el seu bestiar.

- Exempció del dret de segell per a tots els documents en benefici de Montserrat emanats de la Cancelleria Reial.

- Concessió de salvaguarda reial a totes les persones i béns del monestir.

- Autorització als baciners de Montserrat a recollir almoines, i a poder portar armes prohibides per a defensar-se. Concessió de franquícia dels drets de pontatge i barcatge.

Títol Annals de Montserrat: (1258-1485)
Volum 52 de Textos i estudis de cultura catalana
Autor Benet Ribas i Calaf
Editors Francesc Xavier Altés i Aguiló, Josep Galobart i Soler
Traducció de Francesc Xavier Altés i Aguiló
Edició il·lustrada
Editor L'Abadia de Montserrat, 1997

Sant Ignasi de Loiola a Montserrat l'any 1519?

L'autor del llibre "Ignacio de Loyola", Enrique García Hernán, editat per Santillana l'any 2013, creu que Sant Ignasi va estar a Montserrat l'any 1519 i el 1520 acompanyant al Duc de Nàjera. Enrique Garcia creu que Sant Ignasi va estar a Montserrat abans del 1522 doncs en la seva Autobiografia escriu que per anar de Montserrat a Barcelona no va agafar el camí més directe perquè "hallaría muchos que le conociesen y honrasen".

Gravat de Montserrat de 1519-1522

Xilografia de la Mare de Déu de Montserrat amb un monjo agenollat del taller del mestre Joan Rosembach. Aquest gravat es va imprimir com a portada a la Vita Christi del Seraphic doctor Santc Joan Bonaventura editat a Montserrat entre 1519 i 1522, i al Lectionarum Dominicale de l'any 1523.

Títol Nigra sum: iconografia de Santa Maria de Montserrat
Col·laborador Josep de C. Laplana
Edició il·lustrada
Editor L'Abadia de Montserrat, 1995