dijous, 24 de novembre de 2011

Carta de Nicola Maffei al Marqués de Màntua

El historiador italià Guido Rebecchini va publicar, en la revista Quaderni di Palazzo Te, l'article: "Nicola Maffei ambasciatore presso Carlo V nel 1519-1520". És tracte de l'estudi dels manuscrits del Comte Nicola Maffei ambaixador del Marqués de Màntua, Federic II Gonzaga, davant la cort de Carles I. Entre les cartes de Maffei adreçades al Marqués de Màntua se'n troba una datada el primer de desembre de 1519 a Molins de Rei en la que fa una descripció detallada i precisa del que va succeir el dia de Sant Andreu.

Relació de la festa del Toisó el dia de Sant Andreu de 1519, feta per Nicola Maffei, ambaixador del duc de Màntua. 
Ahir vaig tornar a Molins de Rei per veure la cerimònia del Toisó, que celebra cada any aquest invictíssim rei el dia de Sant Andreu. Vingueren pel matí a la cort els cavallers de la mencionada ordre del Toisó, amb gran pompa de gentilhomes i servidors, vestits amb lliurea, sobre mules ricament guarnides, en nombre de dotze, que en aquest moment no n’hi ha més a la cort, i cap a les 18 hores italianes, sortí el rei de la cambra on está per donar audiència i vingué a una sala, amb les parets adornades, al cap de la qual es veia un seient reial tot guarnit de brocat d’or i vellut.
A má dreta hi havia un altar sobre el qual hi havia sis imatges d’apòstols de plata sobredaurada, altres tants candelers amb torxes enceses i molts vasos, que estaven repartits en tres graons. A més hi havia una imatge de Nostra Senyora i una creu tota d’or i joies preciosísimes, posades en mig de l’altar, pero en el graó més baix hi havia la creu i en el segon la imatge de Nostra Senyora. A la mà esquerra hi havia un escambell llarg, tot adornat de vellut. Aquest lloc estava reservat als cavallers per oir missa. Aquesta fou cantada per l’arquebisbe de les Indies, amb trenta músics. Les túniques que ell i els altres dos sacerdots que cantaren l’epistola i l’evangeli portaven a l’espatlla eren de brocat d’or, i els collars de moltes i variades joies de gran valor, com es podia veure.

El rei estava en el seu setial, vestit amb una roba teixida de plata, amb folre de cibellina, de la més hermosa que es pugui trobar. Portava el gipó de teixit d’or. Els cavallers es van posar cadascun al seu lloc en el seguent ordre. El primer era monsenyor de Chièvres, amb roba de vellut negre, folrada i gipó d’or tirat en negre. Seguia don Juan Manuel, que portava gipó i roba de vellut negre, folrat de cibellina. Al seu costat hi havia el comte palatí, amb vestit teixit de plata folrat de cibellina i gipó de drap d’or, amb vellut carmesí. A aquest el seguia el marqués de Brandenburg, més pompós que els altres; vestia una roba riquíssima de drap de plata amb teixit d’or, amb folre de cibellina riquísim, el gipó era meitat teixit de plata i meitat brocat d’or en negre, se li veia una mica la camisa amb el collar d’or i perles molt grosses i moltes i variades joies, ben ordenades. En el barret hi portava un joiell bellíssim, de gran valor i al costat portava una espasa guarnida d’or puríssim molt ben treballada. Després venia monsenyor de Porcean, nebot de Chièvres, amb vestit de plata folrat de cibellina, i el gipó folrat de vellut negre. Seguia el cavallerís major, Carles de Lannoy, amb vestit de teixit de plata folrat de cibellina, amb gipó de brocat d’or riquíssim. El seté era el duc d’Alba, vestit de vellut negre, amb el folre d’una pell molt negra, que és molt estimada aquí i té el pel llarg, vestia un gipó de vellut negre, amb ras del mateix color a sota. L’altre era el conestable de Castella, el qual portava el vestit de vellut fosc, folrat, amb gipó d’or. Al costat seu estava el duc de Béjar, amb roba negra de vellut, folrada de bellísimes cibellines amb gipó d’or. Tenia el desé lloc el príncep de Bissignano, amb un vestit de drap d’argent amb folre de cibellina i portava el gipó, meitat de dit drap d’argent, meitat de vellut negre. Seguia després monsenyor de Fiennes, vestit de roba de vellut lleonat, folrada de vellut negre amb gipó de brocat. L’últim era monsenyor de Beauren, fill de monsenyor de Reux, amb vestit de ras folrat de i el gipó amb llistes de tela d’or i vellut negre, l’un sobre l’altre. Portaven tots al coll el collar d’or amb el Toisó penjant.

Després de cantat l’Evangeli, un dels sacerdots que oficiava la missa es girá i va fer un sermó en llengua castellana, molt docte, tot i que només va parlar de la importància de l’ordre, el qual va lloar, atribuint-ne la fundació al duc Felip de Borgonya, que el va fundar per perseguir els cismàtics. Després va parlar de les obligacions dels cavallers, exhortant-los, amb paraules dolces i oportunes, a que aixís com el rei els havia honrat amb aquesta dignitat, ells volguessin usar-ne bé, segons n’eren deutors i ser fidels a sa majestat, a la qual va pregar, al final del sermó, estimés aquests cavallers i els fos exemple de vida santa. Es feren moltes altres cerimònies acostumades a les misses solemnes, les quals no escric a vostra excel.lència (el duc de Mantua) per que les ha vistes moltes vegades. Acabades les cerimònies i la missa, s’alçaren el rei i amb tots els cavallers, per ordre i de dos en dos, aná a la seva cambra, on hi va estar mentres es preparaven les taules a la mateixa sala, perque en el palau no hi havia un lloc més gran ni més apropiat. On hi havia el setial hi posaren la taula de sa majestat, sobre la qual hi havia moltes bellísimes copes d’or. N’hi havia tres de gran valor. Un era la el saler, fet d’or puríssim en forma de galera, de llargada com un braç i mig d’alçada, amb el peu treballat amb moltes pedres precioses. Els altres dos eren vasos per beure, un de cristall, altre de calcedònia, amb un peu d’or d’un pam d’alt, treballat com el de la galera. En el lloc de l’escambell es va preparar una altra taula per els dotze cavallers i allí hi havia dotze salers i altres tantes copes d’or puríssim. De l’altar van fer una aparença maravellosa de veure per la infinitat de vasos d’or i plata, dels quals n’hi havia sis alts molt hermosos i treballats amb gran artifici, alguns una mica més petits, molts més petits, i gran abundor de vasos, dels quals n’hi havia bastants d’or. No parlo de les tasses i confiteres, que s’en veien en munts de deu, de quinze i fins i tot de vint, unes sobre altres. Fet aixó, sa altessa, amb els cavallers, va tornar a la sala i tots s’assegueren a taula per ordre, tal com estaven a la missa. El rei tenia dos gentilshomens, ricament vestits de gipons de brocat d’or i robes de llana folrades de marta, amb collars d’or al coll, que continuament el servien a la taula, i els cavallers en tenien un cadascú, vestits de manera similar, amb els vestits folrats. Quatre voltes a’aná a la cuina i cada volta es portaven dotze viandes a sa majestat i sis a cada cavaller, totes diferents. Les viandes venien de la següent manera. De la cuina a la porta de la sala eren acompanyades per vint trompetes, deu del só que s’usa a Itàlia i les altres d’una altra manera. Fins la taula eren acompanyats per dos maçers i un herald, que portava a l’esquena un mantell amb totes les insignies dels regnes d’aquest digníssim rei. Seguien dos senescals de sa altessa amb dotze gentilshomes ricament vestits amb robes de llana ricament folrades, i la major part portaven els collars d’or al coll; aquests portaven les viandes per la boca de sa majestat. El primer d’aquests escuders cada vegada portá una imatge de gelatina, d’un braç d’alçada, molt bella i molt ben feta. La primera va ser un Sant Andreu. L’altra era una noia tota de blanc, en la sina de la qual hi havia un unicorn dormint i la última un home amb corona de llorer a cavall d’un lleó i li obria la boca amb les mans. Després de dits escuders hi havia els dotze senescals dels cavallers, cadascun per ordre, cadascú amb els seus sis escuders, amb viandes de sis menes, tal com s’ha dit. Tots feien goig perque eren tots gentilshomes de la família del rei. El menjar va ser abundantíssim i va durar més de dues hores llargues, amb gran festa. Se sentien sons de cornamuses, de flautes i de tambors, acompanyats d’arpes, que enviaven dolces harmonies. Acabat el sopar el reverendíssim cardenal de Tortosa (Adriá d’Utrecht) i el reverend bisbe de Badajoz, beneiren la taula, tal com havien fet abans de dinar. Donada la benedicció, sa altessa s’alçá amb tots els cavallers i anaren a una cambra a fer consell, tal com és costum. Hi estigueren fins l’hora de vespres, en que tornaren a la sala i s’assegueren cadascun al seu lloc. Es cantaren vespres molt solemnes,i havent acabat, el comte palatí, que només havia parlar al rei privadament, va fer públicament reverència a sa majestat i un doctor del mateix comte va fer un elegantíssim discurs en nom de tots els electors de l’Imperi, que va durar una mitja hora, al qual va respondre el gran canceller. Després el comte li besá la má i li presentá l’elecció de sa altesa a l’Imperi, amb una carta signada pet tots els electors. Fet aixó, i com que era tard, tots els gentilshomens i senyors que es trobaven a la cort anaren a llurs allotjaments.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada