És
l’any mil cinc-cents dinou.
El
jorn, el de Sant Andreu.
Molins
de Rei, niu alou
que
el Rei Carles n’ha fet Seu.
El
palau dels Requesens,
alberga
el rei nouvingut.
Que sent un afí consens
amb
Catalunya és sabut!
Per
això és a Barcelona
on
pren el Rei possesió.
I
es troba, tot seguint l’ona,
El
jove Rei ha heretat
dels Reis “Catòlics”, els regnes
de les
Espanyes. Formats
per
confederació, impregnen
un
gran respecte, cauteri
entre
Castella i Lleó,
amb
tot el Català Imperi,
estès i unit a Aragó.
Les
naus d’aquest món extens
han
conquerit un nou Món.
Dels catalans és immens
on es
troba el nom pregon.
De
l’avi Maximilià,
dels
Àustries el gran Imperi.
Emperador
i sobirà
d’un
sol a tot l’hemisferi...
.
. . . . . . . . .
És
dia molt important
de
l’Orde dels Cavallers
del
Toisó d’Or. I és brillant
com
la Vila té els carrers.
Sa
Majestat ha citat
els grans Germans al Palau.
Prínceps
de la Cristiandat!,
amb cerimònia i enclau...
Duen
mantells de vellut,
el
seu color carmesí.
I
el caputxons són ajut
amb
borles d’adamantí.
A
obertures del costat
sobre
la vora inferior
pedreria -en ras folrat-
I,
en guarnició, un brodat d’or.
.
. . . . . . . . .
Es
narra que el Molendino
per
la festa del Toisó,
era
festiu i “andantino”.
Amb
el marquès, tot servidor.
Que
hi havia desfilada
de
cavallers amb lliurea,
riques
les mules, daurada
la
vestimenta, amb gran prea.
S’hi
ajuntava l’ambaixada
dels
prínceps del romà Imperi.
El
duc de Baviera l’alava
-comte
palatí en magisteri-.
.
. . . . . . . . . . .
Al
matí es celebrà Missa
al
Palau dels Requesens.
Que
era de Imperi premissa
i
on el Rei vivia a immens.
Que
el dia de Sant Andreu,
a
empar del sacre Toisó,
es
celebrava amb relleu
amb
el nou Emperador.
.
. . . . . . . . . . .
I
es celebrà un gran dinar
de
pompa i de germanor.
Que
l’Imperi català,
i
els Regnes de les Espanyes,
units
amb el Sacre Imperi
bé
valia el resplendor.
Molendino
Regio era el centre
de l’immens i magne Imperi.
Tot es
decidia entre
Barcelona
i nostre hemisferi.
Ho
reflecteix el “tornado”
-que
s’anomena un tapís-
on
sobre la ciutat centre
i
el nostre amant Montserrat,
es
pot veure aquest fenòmen
-no
físic sinó simbòlic-
que
surt de la gran Muntanya
i
es vessa a la nostra Vila
mostrant-ne
el seu acinglat.
.
. . . . . . . . . . .
A
la tarda, a divuit hores,
sortia
el Rei de la Cambra,
per
donar Audiència, aleshores
a
la gran Sala, amb Recambra.
Hi
havia un seient reial
guarnit
d’or i de vellut.
I,
sobre un altar abismal,
molta
imatge d’aptitud.
El
Rei seia ja al Setial
amb roba d’argent teixit.
Teixit
d’or el jup reial
i amb gran majestat a ampit.
Els cavallers
l’encerclaren,
cadasc’ú
ja assenyalat.
I,
fins a l’hora de vespres,
conversaren
amb agrat...
.
. . . . . . . . . . .
Es
narra com Frederic,
que
era el comte palatí,
es
dirigeix amb so ric
al
Rei, majestuós, afí.
Alabà
la gran Noblesa
del
Rei, ja César perfet.
I
refereix com, a entesa,
els prínceps rendeixen plet.
Li
desitgen llarga vida,
li
ofereixen lleialtat
i
refereix cada envida,
cada
país abnegat...
Carles
I respongué
rera
el decret d’elecció.
El
Senyor de Gattinara,
actuant
de Canceller,
llegí
la presentació.
Parlà
de l’àliga imperial,
amb
dos caps com referent,
l’un
que mira a l’orient,
l’altre,
talment celestial,
a
terres de l’occident.
S’acordà
la gran unió
dels eminents cavallers.
amb
mostres d’aprovació,
promeses
d’unir els afers.
Més
tard s’acatà el Toisó.
Molins
de Rei, testimoni.
Va
estar com si el resplendor
del
“tornado” hi fós, idoni...
.
. . . . . . . . . . .
Es
poden cremar papers
per
reescriure la Història!
Sempre
hi resten els clixés
que
conserven la memòria.
De
l’Imperi Català
s’ha
fet bocins a escampada,
però
hi resta sempre un pla
on
hi brilla l’estelada.
Sempre
hi queden documents
que
llegeix qui ama la terra.
Rescatats entre els orcs vents,
mai no
se’n va fer desferra.
També
parlen els escuts,
i
les cartes marineres,
i
les pedres, atributs
que
no esborren les fogueres.
I aquest nostre i dolç parlar
que es
conserva al Rosselló,
i
en el país valencià
i
a les illes d’horitzó.
Tothom
en farà addicció
que
un dia, a Molins de Rei,
acimà
com a Emperador
Carles
el Primer, un gran Rei!
Diana Curto Daufí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada