En aquest llibre escrit en anglès, John M. Headley utilitza l'expressió catalana "capital de l'imperi" per definir la ciutat de Barcelona com capital de la unificació de l'imperi de l'est i l'oest de la Monarquia Universal de Carles I. L'autor la copia de Joan Reglà Campistol, "Introducció a la història de la Corona d'Aragó. Dels origens a la Nova Planta" (Palma de Mallorca 1969) pag.102-04.
Aproximació al català del text de John M. Headley:
"A Molins de Rei el Gran Canceller Gattinara en el seu discurs la resposta ...
En una línia similar als magistrats de Barcelona, hereus espirituals de Ramon Llull, l'escrit a Carles per tal de felicitar-lo per la seva coronació a Aquisgrà, l'honoren com el successor directe de Carlemany, l'original fundador de l'Imperi d'Occident, i proclama que ell, Carles, serà el unificador de l'imperi de l'est i l'oest i de Barcelona com capital de l'imperi sortirà l'armada per recuperar la Terra Santa."
No es va tornar a recuperar Terra Santa, però si que va sortir de Barcelona l'armada l'any 1535 per fer la Guerra Santa contra l'infidel a Tunísia. Tal i com es pot comprovar en la col·lecció de tapissos més important del renaixement, Barcelona era la capital de l'Imperi, i Molins de Rei el centre del poder terrenal, on s'originava la força, que a través del centre religiós de Montserrat, dominaria el món. Des de el centre de Molins de Rei, l'Imperi Universal Cristià de Carles I, enllaçava directament amb el poder sagrat celestial de Deu totpoderós, sense passar pel Papa de Roma, ciutat que havia saquejat.
Enllaç a “Barcelona capital de l’Imperi Universal Català”
Enllaç a "Barcelona ciutat primera i principal del món".
Fragment de:
Enllaç a “Barcelona capital de l’Imperi Universal Català”
Enllaç a "Barcelona ciutat primera i principal del món".
Fragment de:
John M. Headley
Germany, the Empire and Monarchia in the Thought and Policy of Gattinara
At Molins de Rey the Grand Chancellor had in his responding oration placed before his audience the image of the double-headed eagle with orient and tenebrous aspect and had later emphasized the division of the Roman Empire caused by Charlemagne's coronation. He apparently sought thereby to free the idea of empire from papal dependence and instead of the conventional notion of translatio resort to an earlier notion of parity between eastern and western emperors which had in fact had considerable relevance from the time of Charlemagne down to the conquest of Constantinople in 1204.
In the halcyon years of Charles' coming to power Gattinara breathed the charged, intoxicating atmosphere of prophetie, providential mythology associated with the Emperor of the Last Days and its post-Byzantine reference.The currency of such thinking is strikingly evident in high places at this time. Indeed Charles' apparently calculating grandfather Ferdinand the Catholic had I1lgerly obtained the rightful claims to the Byzantine empire from the last of the Paleologi, and even on his deathbed the king had been led to believe that he would still be spared in order to fulfill the prophecy and conque r Jerusalem.
In a similar vein the magistrates of Barcelona, spiritual heirs of Ramon Lull, writing to Charles in order to congratulate him on his coronation at Aachen, hail him as the direct successor of Charlemagne, the original founder of the western empire, and proclaim that he, Charles, will be the uniter of the western and eastern empire, of western and eastern Christianity and from Barcelona as "capital de l'imperi" will go forth the armada to recover the Holy Land.
In addition at his coronation at Aachen Charles would be exhorted to expel the infidel from Christian lands and assume the Empire of the East together with Byzantium, the Holy Sepulchre, Egypt and Araby9. Gattinara partook of this expectant mood, this charmed mentality but with a differenc.
Schriften des Historischen Kollegs
Herausgegeben von derm Stiftung Historisches Kolleg
Kolloquien 1
R.Oldenbourg Verlag München Wi en 1982
Accés al text de Headley en format pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada