dilluns, 29 de juliol de 2013

El dinar extraordinari dels cavallers del Toisó d’Or de Molins de Rei. Poema de Diana Curto

La poetessa Diana Curto i Daufí estrenà el seu darrer poema històric dedicat a Molins de Rei: "El dinar extraordinari dels cavallers del Toisó d’Or de Molins de Rei", durant l'acte d'obertura del III Congrés Molendino Regio 1519.


Amb aquest ja són tres els poemes històrics que Diana Curto, Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals del Rosselló, ha dedicat a la vila de Molins de Rei. La poetessa Diana havia presentat en el congrés anterior el poema de les "Celebracions de la Diada de Sant Andreu de 1519 a Molins de Rei", i fa uns anys en va dedicar un altre a Eleonora d'Arborea, la reina sarda de Molins de Rei.

En aquesta ocasió el treball de Diana Curto es bassa en la descripció que hi ha en la carta que l’ambaixador del Marquès de Mantua, el Comte Nicola Maffei, va escriure des de Molins de Rei el dia 1 de desembre de l’any 1519, l’endemà de la celebració de la gran festa.


El dinar extraordinari dels cavallers del Toisó d’Or de Molins de Rei 


                                   Acabades cerimònies i missa,
                                   s’alçaren Rei i Cavallers
                                   fins a la cambra més ampla,
                                   amb els sentiments més vers.

                                   Al sitial hi posaren la taula,
                                   la de sa Majestat,
                                   on hi havia belles copes d’or
                                   tres d’elles de gran vistositat.

                                   Una era el saler, d’or puríssim,
                                   en forma d’impressionant galera,
                                   el peu de pedres precioses,
                                   els altres dos vasos d’or per a beure.
  
                                   En el lloc de l’escambell,
                                   es preparà una altra taula
                                   per als dotze Cavallers,
                                   també amb copes d’or de faula.
                                                                 
                                   Tots s’assegueren amb ordre.
                                   El Rei amb dos gentilshomes
                                   amb brocats d’or i robes de llana.
                                   El servien contínuament.

                                   Tots els Cavallers també amb roba ufana.
                                   Quatre voltes s’anà a la cuina.
                                   Cada cop es dugueren dotze viandes
                                   a sa Majestat, sis a cada Cavaller,
                                   totes diferents, d’alta alcúrnia...
  
                                   Acompanyats per dos macers i un herald,
                                   i al so de vint trompetes.
                                   Com a postre, figures de gelatina,
                                   molt belles i molt ben fetes.

                                   La primera un Sant Andreu,
                                   l’altra una noia tota de blanc,
                                   a la sina un unicorn dormint
                                   i l’última un home amb un lleó
                                   i amb corona com relleu.
  
                                  El menjar, abundantíssim, durà dues hores.
                                  Amb gran festa i amb grans sons.
                                  Acabat el dinar, el cardenal de Tortosa,
                                  mentre anaven a fer consell, donà la benedicció.
  
                                  El comte  palatí parlà privadament amb el Rei,
                                  tots feren reverència a Sa Majestat
                                  i li oferiren el decret dels electors.
                                  Fet això, gentils-homes i senyors tornaren a llurs apartaments.

                                                                                              Diana Curto i Daufí






Poema de Diana Curto: "Celebracions de la Diada de Sant Andreu de 1519 a Molins de Rei"

Cap comentari:

Publica un comentari