El 25 de maig del 2010 a la seu de l'Agrupació Folklòrica de Molins de Rei, Josep Barba Raventós presentà la conferència "L’Imperi Universal Català de Carles I".

En primer lloc es va projectar la vídeo/ponència que Josep Barba Raventós presentà al 9é Simposi de "La Descoberta Catalana d’Amèrica", el novembre del 2009 a Arenys de Munt: “Barcelona capital de l’Imperi Universal Català”.

Posteriorment Eugènia Carrasco, directora de la revista Ddona, llegí l’article “L’Imperi Universal Català de Carles I” de Josep Barba Raventós, publicat a l'edició de la revista del mes de juny del 2010.

A l'article publicat es mostra la imatge de Carles I a la cúpula de l’església de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei.

Aquest retrat està realitzat en vitrall per l'artista Padrós, autor dels vitralls del Valle de los Caidos.

Vídeo de la presentació

Article

L’IMPERI UNIVERSAL CATALÀ DE CARLES I

En el segle XII el Comte de Barcelona i Príncep de Catalunya, Ramón Berenguer IV, es casà amb Peronella

reina d’Aragó, el seu fill, Alfons I d’Aragó el Trobador, iniciarà la Corona d’Aragó o Imperi Català amb la herència dels dos territoris.  No hi ha que confondre el Regne d’Aragó, que vindria a ser el territori de l’Autonomia d’Aragó, amb la Corona d’Aragó que defineix al conjunt de tots els regnes que posseeix el Comte de Barcelona. Per definir la Corona d’Aragó i el seu territori també s’utilitza sols la paraula Aragó, i a tots els que vivim en el territori d’aquesta Corona històricament sens coneix per aragonesos, igual que se’ns considera espanyols per viure a la península Hispànica. Per tant històricament som definits com catalans, aragonesos i espanyols. Els catalans vam conquerir el Regne d’Aragó i Espanya. Quan es diu Regne d’Aragó es fa una referència exclusiva al territori de l’actual Autonomia d’Aragó i el seu escut d’armes no son els 4 pals. Les 4 barres identifiquen a la Corona d’Aragó o Imperi Català, mentre que l’escut del Principat de Catalunya son els 4 pals i la Creu de Sant Jordi, el mateix escut que el del Comtat de Barcelona.

Els Comtes de Barcelona (Prínceps de Catalunya) que  succeiran a Alfons I d’Aragó el Trobador en el segle següent, ampliaran la Corona d’Aragó amb els regnes de Mallorca, València, Sicília, Còrsega, Sardenya, Jerusalem, etc. Per aquest motiu també es coneix la Corona d’Aragó amb el nom d’Imperi del Mediterrani. Segons el diccionari un emperador és un rei que posseeix varis regnes. La definició d’Imperi Català és més reconeguda pels historiadors de l’estranger que no pas per nosaltres. Consultant al Google Books trobem 73 llibres amb la definició d’Imperi Català, un centenar de llibres amb l’expressió castellana Imperio Catalán i més de 500 llibres amb el nom de “Catalan Empire”.

A finals del segle XV el Rei català i Comte de Barcelona, Ferran II d’Aragó el Catòlic, es va casar a Cervera amb Isabel la Catòlica, tieta de la Reina de Castella, Juana la Beltraneja. Ferran envaí Castella i derrotar les tropes de la reina Juana la Beltraneja, coronant a la seva dona Isabel la Catòlica com a reina de Castella. Malgrat que molts historiadors incloguin falsament el Regne de Granada dintre del Regne de Castella, va ser Ferran II el Catòlic qui va conquerir el Regne de Granada amb l’exèrcit comandat pels Requesens de Molins de Rei, governadors de Catalunya. No és cert el lema“Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando”inventat pel franquisme i utilitzat com eslògan de la Falange Española. Tampoc s’ajusta a la veritat dir que amb els Reis Catòlics s’assolís l’unitat d’Espanya, dons Navarra encara era del Rei de França. Un cop morta Isabel la Catòlica, Ferran II d’Aragó el Catòlic es va casar amb Germana de Foix del regne de França i conquerir el Regne de Navarra. També és fals que el Regne de Navarra sigui dels Regnes de Castella, com asseguren la majoria d’historiadors, ja que en els escuts d’armes de l’època sempre trobem les Cadenes, símbol del Regne de Navarra, dintre de les armes de la Corona d’Aragó o Imperi Català.

Quan és descobreix América, amb el rei Ferran II d’Aragó el Catòlic, el historiadors oficials deixen de parlar de la Corona d’Aragó i comencen a definir la nova etapa de la història amb el nom d’Imperi Espanyol o Monarquia Universal Hispànica. Segons la versió oficial el Regne de Castella és el centre de l’Imperi Espanyol i Catalunya està en plena decadència. Milers de llibres i erudits autors de totes les llengües afirmen, equivocadament i sense embuts, que Castella és el centre de l’Imperi Universal i que la llengua castellana era la llengua dels espanyols, una de les mentides de la història universal més ben escampades. Si consulteu en la Wikimedia l’expressió “escudo Imperio Español”, comprovareu que l’escut enlloc dels 4 pals de la Corona d’Aragó, només conté les armes dels Regnes de Castella i Lleó, atribuint-se també falsament el Regne de Granada, un veritable historicidi.

Mort Ferran II d’Aragó el Catòlic el seu successor serà el seu net Carles I, conegut també amb el nom de Carlos V de Alemania. Catalunya no sols no estava en decadència, sinó que gaudia del seu màxim esplendor en el poder econòmic, científic, artístic, militar, religiós, polític i geogràfic, dons per poder consultar el seu territori en un mapa, era imprescindible emprar un mapamundi o un globus terraqui, donat que en els seus dominis no es ponia mai el sol. Segons el propi rei Carles I, Barcelona era la ciutat Primera del món, capital del nou Imperi Universal que abastava el Nou Món, conegut i per conèixer, simbolitzat amb les dues columnes d’Hèrcules amb el lema de Plus Ultra.  Un nou i gran Imperi que sumaria el vell Sacre Imperi Romà Germànic, simbolitzat per l’àguila imperial de dos caps. Al cadirat del cor de la Catedral de Barcelona es conserven aquests escuts del Capítol de l’Orde del Toisó d’Or, l’Orde de Cavalleria més important del món, celebrat amb el rei Carles I a Barcelona el mes de març de l’any 1519.

Carles I va ser proclamat emperador de l’Imperi Romà el 30 de novembre de l’any 1519 a Molins de Rei. Ho va celebrar amb els 15 cavallers de l‘Orde del Toisó d’Or durant la Diada de Sant Andreu, patró de l’Orde del Toisó.  Segons les “Fontes Rerum Austriacarum”, Sa Majestat cità tots els Germans de l’Orde al matí, després van anar de la Cambra Reial del Palau Imperial dels Requesens a l’església de Sant Miquel Arcàngel on van celebrar diverses cerimònies durant el dia. A la nit: Va tornar al Saló, on va donar audiència als Prínceps Cortesans de l’Ambaixada de l’Imperi Romà... El més important va ser que va lliurar al Rei el decret, així s’anomena l’elecció votada d’un Rei de Roma, vertader Emperador”. En les Actes de l’Elecció de Carles I, que no trobem escrites ni en català ni en castellà i en canvi existeixen en les fonts suïsses i austríaques, hi han els discursos que van fer, davant de Carles I, els Prínceps Electors Alemanys al proclamar-lo Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, i la contestació del Conseller de l’Emperador, Mercuri de Gattinara. Tots dos documents en llatí, són datats a Molins de Rei (Molendino Regio) el 30 de Novembre de l’any 1519.

El Màxim, Dominus Mundi, Emperador del Món o Imperi Universal són algunes de les definicions que proclamaven els Consellers de l’Emperador. Per diferenciar l’etapa de la Corona d’Aragó o Imperi Català que va del segle 13 al 15, de la nova etapa del gran Imperi Universal, sembla que el més correcta seria definir-lo com Imperi Universal Català. També seria possible utilitzar l’expressió Monarquia Universal Hispànica o Imperi Espanyol, sempre que s’entengués que la capital de l’Imperi era a Barcelona. Però això, donada la total expansió de la mentida oficial que confon Espanya amb Castella i que atorga falsament la capitalitat del Imperi Espanyol al Regne de Castella, sembla una tasca més difícil, ara per ara, inabordable. L’Onze de Setembre commemorem la derrota dels catalans al 1714 sota el rei francès, i la gent no es prou conscient que es van cremar els nostres llibres, van anul·lar els nostres drets i van reescriure la nostra història a gust del vencedor francès.

Josep Barba Raventós