divendres, 27 de desembre de 2013

Els jardins del Palau Imperial de Molins de Rei (2)

El Palau Imperial de Carles I

Continuació de la conferència sobre els jardins del Palau Imperial de Molins de Rei de l’investigador local Josep Barba Raventós ponent del III Congrés d’Història Molendino Regio 1519, celebrat al palau i organitzat per l’Agrupació Folklòrica i l’Ajuntament de la vila:


Actualment l’edifici principal del palau de Molins de Rei resta malmès i en pitjor estat es troba el conjunt del recinte del palau que comença a la plaça de la Creu, sense oblidar els antigament admirats jardins amb estany i boniques fonts empedrades, avui dia totalment desapareguts. El territori reial de Molins de Rei fou la llar dels Requesens governadors de Catalunya al segle XV i XVI, quan la nació Catalana assolia el màxim esplendor mundial en plena explosió de la cultura del Renaixement. La llarga residencia a Molins de Rei dels poderosos Requesens justifica que el palau de la vila es conegui també amb el nom de Palau Requesens. 

Des de fa temps coneixem que el personatge més important que es va allotjar al palau de Molins de Rei és l’emperador Carles I dels regnes d’Espanya i V d’Alemanya, però no érem conscients de la transcendència dels fets succeïts durant les estades del rei Carles a la vila que formen part de capítols importants que pertanyen a la història universal. L’any 1519 el palau de Molins de Rei era el palau de l’emperador del món i de la seva cort imperial itinerant. El Palau Requesens de Molins de Rei suma i augmenta la seva categoria amb el nom de Palau Imperial de Carles I o Palau de l’Emperador Carles de projecció universal. Si el Palau de Molins de Rei amb el nom de Requesens posa en valor la importància de la història de la vila per conèixer i interpretar la història de Catalunya, amb l’emperador Carles el Màxim, Molins de Rei es converteix en l’ull de la força del remolí que escampà el pensament cristià per tot el planeta.

Barcelona era la capital del nou Imperi Espanyol l'any 1519, quan Carles I es va instal·lar amb la Cort Imperial a Molins de Rei. El dia 30 de novembre Carles I va ser promulgat oficialment Emperador del Sagrat Imperi Romà Germànic en el Palau Imperial de Molins de Rei, on va rebre el Decret de l’Elecció dels Prínceps Electors de mans de Frederic, comte Palatí del Rhin, cap de l’ambaixada alemanya. Perquè l’acte tingués més rellevància i presència internacional es va fer coincidir la data de la promulgació oficial de l’emperador amb la de la celebració del Consell de l’Orde dels Cavallers del Toisó d’Or el dia de Sant Andreu, patró de l’Orde del Toisó d’Or de la que Carles n’era el Gran Mestre de l’Orde.

Al cap de 10 anys, l’any 1529, Carles tornava al Principat de Catalunya camí de Bolonya per ser coronat pel Papa. En aquesta nova estada al Palau Imperial de Molins de Rei, Carles pronuncià la cèlebre frase que ha passat a la història afirmant que estimava més ser Comte de Barcelona que Emperador dels Romans. Amb el titular "Honor hecho por el emperador a la ciudad de Molin", Joan de Ferreras escrivia en el llibre "Synopsis histórica" editat l’any 1775: "Haviendo llegado a Molin, los Diputados de aquella ciudad (Barcelona) fueron a besarle la mano y a saber de su Magestad si queria que le recibiesen en ella como a su Conde o como a Emperador (para instruirse en las ceremonias que havian de usar si gustase entrar en ella como Emperador) porque no tenian exemplar de esto. El Emperador respondió que le recibiesen como a su Conde, porque lo estimaba más que la corona del Imperio”.


Els jardins del palau també han estat l’escenari d’anècdotes protagonitzades per un emperador que reia i es divertia jugant a pilota. En una carta datada el 21 d’abril de 1535, Francesc Salines escriu a Hipòlita Rois de Liori (mare d’Estefania de Requesens):
“Com dijous, primer d’abril, arribà Sa Majestat aquí en lo palau de Molins de Rey i estigué lo divendres jugant a pilota i a ballesta en l’hort. Tirava a un terrer una llança moresca que tenia piqueta i tirant va trencar-la. En la sala, en un llancer, estaven dotze piques que monsenyor don Juan havia comprat. Sa Majestat, d’aquelles dotze, ne prengué dos que li agradaren. Lo dissabte dematí, estant Sa Majestat passejant-se per l’hort i volent eixir de l’hort jo li obrí la porta. Present mossèn Capeller i mossèn Viladamor, em demanà l’emperador si jo era “el casero del palacio”.
Responguí: Sí, Sacra Majestat. 
El rei Carles digué: ≪Escribiréis a don Juan (d'Estuniga) que pues que su casa me ha quebrado una lanza, yo le he tomado dos picas≫.
I prengués a riure”.

Don Juan d’Estuniga era l’espòs d’Estefania de Requesens que també recorda aquest succés en una carta: “Mossèn Capeller m’ha escrit l’acolliment que han fet a Sa Majestat en Molín de Rey i lo que ha folgat en aquella casa”. Per la família Requesens la vila significava més que un palau amb preciosos jardins, els Requesens sentien que a Molins de Rei eren a casa seva, i es veu que l’emperador s’ho passava d’allò més bé envoltat de terrenys per practicar la seva afició a la cacera. Probablement el rei Carles guardaria bons i agradables records de Molins de Rei, com el de l’arribada del tresor de Moctezuma amb la noticia de la conquesta de Mèxic d’Hernan Cortès. Alguns records serien de caràcter més íntim o familiar, no en va els senyors del palau de la vila eren els responsables de la educació i cuidado del seu fill, el príncep Felip.

Tot i que en una cort itinerant el palau de l’emperador és també inestable i itinerant, sembla ser que al Palau Imperial de Molins de Rei la cambra de l’estança de l’emperador Carles era fixa. A l’inventari que es va fer del palau l’any 1544 consta la distribució de les dependències del palau, on s’esmenta específicament com una instal·lació fixa “la Cambra del Rei”, situada a la torre. Dita cambra serveix de referència a una altra estança coneguda com la “cambreta sobre la cambra del rei”. Gràcies a aquest inventari sabem fins hi tot que la Cambra del Rei estava equipada amb un llit de “posts” i bancs, quatre matalassos, una sillola de tela blanca de llana fina, l’àguila del sortidor i una tauleta petita on tenien les dones el canelobre quan brodaven. Com succeeix en altres llocs, la reproducció de nou de la Cambra del Rei al palau bé podria suposar un ingrés econòmic, pagat amb les entrades dels turistes visitants.

El pare del rei Carles, el príncep flamenc Felip el Bell, arribà per primera vegada a Molins de Rei el 16 de gener de 1503 i com era l’habitual rebé als representats de Barcelona que venien a donar-li la benvinguda i a preparar la seva entrada a la ciutat. En els “Anales de Cataluña“ editat l’any 1709, Narcís Feliu de la Peña escriu:
"Llegó el Principe Archiduque Don Phelipe a Molin de Rey, embiole Barcelona el bien venido por sus Embaxadores elegidos para esta función Juan Llull y N. Boxols. Despacharon Extraordinario al Rey para entender como le avian de recibir, respondió su Majestad que como a su hijo. Entró en Barcelona como acostumbran los hijos del Rey, porque no le avia jurado sucessor" 
El rei dels catalans Ferran II d’Aragó el Catòlic havia casat la seva filla Joana amb el fill de l’emperador Maximilià, conegut com Felip el Bell.


També d’aquesta estada del pare de Carles I conservem un record dels bonics jardins del palau. En el primer volum dels “Voyages des Souverains des Pays Bas” de M. Gachard, publicat l’any 1876, trobem la crònica d’aquest viatge de Felip el Bell per Catalunya on l’autor descriu la seva visió dels jardins del palau de Molins de Rei amb admiració: “Hi ha la casa del Governador de Catalunya (Lluís de Requesens i Joan de Soler, pare d’Estefania) amb un jardí molt maco, guarnit de diversos arbres fruiters, tarongers, magraners, llimoners... Estan ben distribuïts els uns entre els altres, formant galeries i altres fantasies amb boniques fonts ben empedrades”. El cronista i testimoni conclou que “ningú pot veure rés més bonic”.
Josep Barba Raventós
Article per publicar en la revista "el llaç".

Cap comentari:

Publica un comentari