Aquesta capella és la primera del costat de l’Evangeli. En iniciar-se la construcció del temple gòtic, l’any 1345, aquesta capella no va ser pas de les primeres que es va construir. Sabem però, que estava ja conclosa l’any 1371 i que el seu promotor va ser Berenguer Vives, que per disposició del testament de la seva cosina Agnès, fundà un benefici en aquesta capella sota l’advocació de Sant Iu.
Vers el 1370, en ser enderrocada la petita capella romànica forana, que hi havia prop del cementiri i que tenia les advocacions de Sant Feliu i de la Santa Creu, aquests cultes i el benefici de Sant Feliu, fundat per Guillem Codina l’any 1333, van passar a la nova capella a l’interior de l’església.
La capella té a la clau de volta l’escut de Barcelona pels drets que tenia la Ciutat sobre la capella i sobre el seu altar. També hi trobem les armes de la família Requesens, que foren protectors de la Capella i promotors del seu famós retaule.
En el segle XVI a més de les advocacions de Sant Feliu i de la Santa Creu, s’hi venerava també la de Sant Pere.
EL RETAULE DE LA SANTA CREU
El cavaller Jaume Joan de Requesens pretenia erigir un retaule a la capella de Sant Feliu que ostentés les seves armes i també obtenir-hi el dret de sepultura; precisament pels drets senyorials que hi tenia la Ciutat, va caldre que sol•licités autorització als Consellers. Aquests la hi van concedir el 29 de novembre de 1525, imposant-li dues condicions: que en el retaule s’hi pintés la imatge de Sant Feliu i que l’altar servís perpètuament per a prendre jurament als testimonis del testament sagramental.
En Jaume Joan de Requesens va encarregar l’obra de fusta al mestre entallador de retaules Joan de Brussel•les, que tallà pinacles, dossers i delicats calats, seguint una perfecta tradició gòtica autòctona. El 29 d’agost de 1528 Jaume Joan de Requesens firmà una concòrdia amb el pintor portuguès Pere Nunyes, veí de Barcelona, en la qual s’establien les condicions pels treballs de pintura i el daurat de totes les parts arquitectòniques.
Periòdicament Jaume Joan de Requesens va anar pagant l’obra en els terminis establerts, fins al mes de març de 1530 quan Pere Nunyes reconeix haver rebut íntegrament la quantitat pactada.
De tots els retaules que hi hagué a la basílica durant els segles XVI i XVII, el retaule de la Santa Creu és l’únic que ha perdurat fins els nostres dies. Emmarcat per una arquitectura de talla daurada , encara gòtica, apareixen les taules d’un estil pictòric ja renaixentista, amb el treball de la perspectiva en cada una de les escenes, amb introducció de paisatge i d’arquitectura clàssica i amb figures d’un dramatisme teatral i tenebrós.
En el centre hi és representada la Pietat, al damunt el Calvari i als laterals l’Anunciació, la Nativitat, l’Epifania, el Davallament de la Creu, l’Enterrament de Jesús i la Resurrecció. En les portes laterals es representen les figures de Sant Pere i Sant Pau i a la predel•la central hi ha les imatges de tres sants, que poden ser Sant Feliu, Santa Caterina i Sant Zacaries.
ELS TRES PRIVILEGIS DE L’ALTAR DE SANT FELIU
La batalla jurada
A l’època medieval les disputes entre cavallers es solucionaven amb la celebració del judici de Déu. Els cavallers s’enfrontaven en una contesa i creien que Déu donava la victòria a l’innocent. Abans de celebrar-se l’encontre armat, els combatents havien de jurar davant l’altar de Sant Feliu que no utilitzarien cap talismà ni recorrerien a cap bruixa per encantar al seu contrincant i així guanyar el desafiament.
El jurament dels jueus
Quan a Barcelona hi havia un plet entre un cristià i un jueu, i la causa s’havia de resoldre per declaració d’aquest darrer, calia que primer el jueu jurés solemnement que diria la veritat. El formulari era ple de terrorífics anatemes: Si no dius la veritat, malvat seràs en camp i ciutat, pobre i miserable moriràs, ningú et darà sepultura i la teva ànima anirà allà on els gossos deixen les seves immundícies etc.
El testament sagramental
El privilegi d’aquest testament establia que, si un ciutadà de Barcelona, en perill de mort, expressava la seva darrera voluntat o testament, davant de testimonis, a terra o a mar, encara que no hi assistís cap notari, aquest testament tenia valor si els testimonis que hi eren presents, en arribar a Barcelona i abans de sis mesos, declaraven en jurament davant l’altar de Sant Feliu màrtir, en presència d’un notari i del rector de Sant Just, quina va ser la darrera voluntat del testador.
El primer testament sagramental celebrat va ser el de Berenguer Sendret, l’any 1082. L’últim testament es va celebrar el 1989. Un dels juraments més famosos fou el de la reina Peronella d’Aragó, muller de Ramon Berenguer IV.
El Parlament de Catalunya va derogar el Testament Sagramental, per obsolet, per Llei 40/1991 de 30 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada