dissabte, 7 de setembre de 2019

Catalunya, terra de "pobres" pagesos o d'esclavistes?

A vegades s'ha donat una imatge idíl·lica dels pagesos del baix Llobregat. Esforçats treballadors del camp, víctimes i vassalls de poderosos i despietats senyors feudals. Sembla ser que la realitat era una mica més complexa. No sols els Requesens tenien esclaus pel seu servei, també tenien esclaus els suposats "pobres" pagesos a les masies per treballar el camp i rebre serveis sexuals. També hi havia esclaus als hostals de la vila que a la vegada  eren centres pel joc i la prostitució legalitzada. En una escriptura de venda d'una esclava "de catorze años, blanca de Túnez" a Estefanía de Requesens de l'any 1541, el venedor assegura que no és "ni borracha, ni fugitiva, ni endemoniada, ni tiene mal".
D'Estefanía de Requesens, s'han escrit comentaris molt positius i afalagadors que possiblement són merescuts. La seva exquisida delicadesa contrasta amb la realitat de l'època, quan en una de les seves famoses cartes de correspondència, escrita des de Madrid el 21 de novembre de l'any 1535, fa referència als problemes que té amb una de les esclaves al seu servei de nom Madalena.


En la carta Estefania explica a la seva mare Hipolita Rois de Liori que l'esclava Madalena està perdent el cap perquè es lleva de nit per parlar amb un home per la finestra i encara que està en un lloc estret i amb molta gent al voltant que la pugui escoltar "espletí part de ma malenconia". Confessa que ha tingut el major "enug" del món, tant per ser en terra estranya com per estar en "palàsio". Estefania diu que la esclava Madalena està tan Turca i tant "vellaca que és lo major fastig del món". Estefania manifesta que no te cap esperança d'esmena de la seva esclava, i que si "jo pugés estar de asento en nostra casa manaria castigar-la bé". Es queixa de que ara no pot fer-ho i si li dona un "bufet" tots els de la casa ho senten. Finalment Estefania li demana consell de com ha de tractar el tema i proposa enviar-li la esclava perquè la corregeixi o la vengui a Eivissa, o en una altra part on la tractin com "merex".
Al cap de 7 dies Estefania va enviar una altra carta a la seva mare, el 28 de novembre de 1535 des de Madrid, en la que li tornar a parlar de l'esclava Madalena explicat-li que la minyona volia fugir amb el seu enamorat. Estefania va trobar el "manto, lo sombrero" i una coixinera seva amagats darrera un llit. Aquella mateixa nit la va fer portar secretament a Villarejo per empresonar-la.

En la carta d'Estefanía a la seva mare, datada a Madrid el 20 de desembre de 1535, escriu que està contenta d'haver encertat em "lo de Madalena", que ara està ben guardada i presa, que no pot veure ni parlar amb ningú. Diu que mirarà de vendre-la el més lluny possible perquè l'esclava "és tan Turca y vellaca" que no cal tenir por de que es doblegui demanant perdó, que per molts "colps" que li va pegar, mai li sortí una llàgrima dels ulls, ni una paraula de la boca, "quyn diable és aquest!"


Títol: Epistolaris d'Hipolita Rois de Liori i Estefania de Requesens
Volum 13 de Fonts Històriques Valencianes
Autor Eulàlia de Ahumada Batlle
Editor Universitat de València, 2003

Segons Roser Salicrú, els propietaris d'esclaus que pagaven la Guarda, asseguraven recuperar la seva inversió en el cas de fugida de l'esclau. Entre els propietaris d'esclaus a Molins de Rei que paguen la seva assegurança l'any 1424 figuren:
- L'hostaler Francesc Bisbe que té un esclau dit Joan.
- Tomàs Descamp té un esclau de nom Barech.
- L'esclau de Pere Feu es diu Ammet Bensalip o Bonsalip
- Arnau Guasch, hostaler, té dos esclaus, Joan i Ramon.
- L'esclau de Francesc Rosselló es diu Adzeri.

El principal morós era mossèn Ramon Torrelles, senyor de Rubí, que deixar de pagar durant 9 anys, quan Tomàs Descamp de Molins de Rei devia 2 anys i mig.



De l'any 1451 tenim la descripció de l'odissea que va patir un esclau tàrtar de 24 anys que fugia del seu propietari el molinenc Gaspar Guasch. De Joaquim Miret i Sans, "La esclavitud en Cataluña", publicat en la Revue Hispanique:

"Finalmente, debemos relatar un caso en que el fugitivo fué dirigido, o al menos protegido, por uno de los guardas mismos de la Diputación y que constituye la odisea de un pobre esclavo tártaro.
Este cautivo, llamado Jordi (Jorge), era de unos veinticuatro años y propiedad de Gaspar Guasch, de Molins de Rey. Se fugó a mediados del año 1451, y al pasar por las cercanías de Berga fué capturado. Logró escapar de la cárcel pública en compañía de otro esclavo, y pasando los Pirineos por Andorra entraron en el condado de Foix. Allí les vió casualmente Guillem Vilalta, guarda puesto por la Generalidad en el paso de Querol, en la Cerdaña, y conociendo que eran esclavos fugitivos detuvo al infeliz tártaro, a pesar de encontrarse ya en pais extranjero, y lo puso en manos del baile de Tarascon del Ariège, siendo interrogado y confesando su estado y su fuga.
Se escribió al dueño, pero mientras éste se disponía a salir de Molins de Rey para incautarse del esclavo, el baile de Tarascon recibió una carta del guarda Vilalta diciéndole que dejase en libertad al tártaro. Este se dirigió a Tolosa, punto de réunion y amparo de todos los fugitivos de Cataluña; pero en el camino fué encarcelado en dos distintos lugares, y siempre tuvo maña para evadirse. Al fin se présentó en Tarascon el dueño Guasch, y se enteró con sorpresa de la orden del guarda. Entonces volvió a Barcelona y presentó la querella contra el Vilalta, siendo este citado por la Diputación para comparecer en forma". 



Revue hispanique; recueil consacré à l'étude des langues, des littératures et de l'histoire des pays castillans, catalans, et portugais
Author: Hispanic Society of America; Foulché-Delbosc, R. (Raymond), 1864-1929
Volume: 41
Publisher: New York [etc.] Hispanic Society of America [etc.]

Recerca de Josep Barba Raventós

Cap comentari:

Publica un comentari