Siegmund Herberstein és l'autor de la crònica en alemany de la diada de Sant Andreu que es va celebrar en el Palau de Molins de rei el 30 de novembre de 1519. L'autor ens detalla els actes i els protagonistes de la diada.
Aproximació del significat de la versió en alemany: Salvador Ayala
Sa Majestat cità tots els Germans de l’Orde a la seva cambra de bon matí. Quan va ser l’hora de l’Església, van anar des de la Cambra Reial cap al lloc que s’havia adequat per fer-hi la Missa, on hi havia un lloc expressament preparat per al Rei. Els altres seients estaven disposats segons les jerarquies. Al costat del Rei seia Guillem de Croy, gran comte de Chièvres, un dels de més nivell de l’Orde. Després Don Juan Manuel, senyor de Belmonte; el comte del Palatinat, Frederic; el gran comte Hanns de Brandenburg; el comte de Porcean; Don Carles de Lannoy, mestre de les cavallerisses; el Duc d’Alba; el conestable de Castella; el duc de Béjar; el príncep de Bissignano; el comte de Gaver, de Fiennes; Adrià de Croy, senyor de Baray. En altres llocs seien: el cardenal de Tortosa, qui després seria el Papa Adrià. El Nunci del Papa, un Arquebisbe.
El bisbe de les Índies va cantar la Missa. Tots els Germans de l’Orde i també el Cardenal Ambaixador, des dels seus seients, dedicaren les ofrenes al Rei. El Rei es va agenollar sobre un coixí que li havien donat i va presentar la seva ofrena i el Bisbe el va beneir. Tornat el Rei al seu tron, els Germans de l’Orde feren el mateix amb les seves ofrenes, començant a fer-ho els més vells.
Un jueu convers, sacerdot amb molta formació, va fer el sermó. Entre altres coses va explicar com el Duc de Borgonya havia fundat aquest Orde de Sant Andreu i va remarcar que al Rei no li corresponia la corona de ferro ni la de plata, sinó només la d'or, pròpia de l’Imperi Romà.
Després del servei religiós, el Rei va tornar a la seva cambra, i d’allà a la taula. Aquí hi van seure també els Germans de l’Orde, en el mateix ordre que havien estat a l’església. Després de menjar iniciaren Consell sobre temes de l’Orde.
El Rei va tornar a la sala de la Missa amb els Germans de l’Orde per les Vespres. Després de les Vespres van fer una Vetlla pels Germans difunts.
Després de tot això, el Rei va tornar al Saló, on va donar audiència als Prínceps Cortesans de l’Ambaixada de l’Imperi Romà. L’Ambaixador de l’Imperi, Duc Fridrichen Phalltzgrauen, el Senyor Paulsen d’Armastorff y el Doctor....... El comte de Phaltz va traduir per als francesos. Després va fer el mateix en docte llatí. El més important va ser que va lliurar al Rei el decret (així s’anomena l’elecció votada d’un Rei de Roma, verdader Emperador), amb la responsabilitat que comporta.
Crònica de Sigmund Herberstein
Aquesta crònica la trobem en el llibre "Fontes Rerum Austriacarum" editat a Viena l'any 1855
En la segona secció, dedicada als escrits de Siegmund F. von Herberstein de 1486 a 1553
Trobem la narració en alemany antic sobre el que va succeir a Molins de Rei el dimecres 30 de novembre del 1519.
Traducció del verset final:
A l’Aragó de l’Hispània,
A l’Aragó de l’Hispània,
quan elegeixen un Rei, li diuen el següent:“Nosaltres, que tan bons som com a Primers, us elegim com a Rei, sense ser un Primer millor que nosaltres”.
Aquest text també el trobem a "Habsburgisches Archiv.1" editat el 1846 a Viena.
I també es troba en el Johannes Tichtel's Tagebuch
Johannes Tichtel's Tagebuch, MCCCCLXXVII bis MCCCCXCV.: Sigmunds von Herberstein Selbstbiographie, MCCCCLXXXVI bis MDLIII. Johannes Cuspinian's Tagebuch, MDII bis MDXXVII und Georg Kirchmair's Denkwürdigkeiten, MDXIX bis MDLIII.Volum 1 de Fontes rerum Austriacarum. Volum 1 de Johannes Tichtel's Tagebuch, MCCCCLXXVII bis MCCCCXCV.: Sigmunds von Herberstein Selbstbiographie, Mcccclxxxvi bis Mdliii. Johannes Cuspinian's Tagebuch, Mdii bis Mdxxvii und Georg Kirchmair's Denkwürdigkeiten, Mdxix bis Mdliii, Theodor Georg von Karajan.Autors: Johannes Tichtel, Sigmund Herberstein (Freiherr von), Johannes Cuspinianus, Georg Kirchmair.Editor Theodor Georg von Karajan. Editor Hof- und Staatsdruckerei, 1855.
Clica aquest enllaç per accedir al document original
Josep Barba Raventós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada