dimarts, 15 d’agost de 2017

Atlantis at our feet

We cannot keep on publishing that the Requesens came to Molins de Rei (Rubricata) in the 15th century thanks to Galceran de Requesens, as it is sufficiently documented that in the 9th century the Requesens used to defend their land from the Catholic clergymen of the Frankish king Charlemagne who wanted to take them with his Bishop of Barcelona’s help. After decades of struggle and civil war, thanks to the Council of the year 878 held in Troyes (France), the Catholic Bishop of Barcelona Frodoi seized the Camps of Santa Eulalia which had been owned by the Requesens. In the documents of the time the Requesens are not mentioned, their name was “Reconsido the Goth”. The Reconsidos (Requesindo, Recesvinto), had been Gothic kings, heads of the Arian Christian Church.

Despite the famous Lluis de Requesens, hero of the battle of Lepanto and celebrated governor of The Netherlands, studies on the Requesens are few and of poor quality. If you research their history you will find out unimaginable circumstances, as it is the case of the Vice-queen of Naples, Isabel de Requesens, who happens to be the famous Gioconda or Mona Lisa (Beautiful Elizabeth) painted by Leonardo da Vinci. The Requesens were also the Princes of Pantelleria which, although it may seem something very refined, would not have any significance if in that island there was not the city of Gadir. Thanks to the fact that I knew the existence of Gadir, and while still researching, I have found the mythical city of Atlantis.

diumenge, 6 d’agost de 2017

Atlantis à nos pieds

Nous ne pouvons pas continuer à publier les Requesens sont arrivés à Molins de Rei (Rubricata) dans la main du XVe siècle Galceran de Requesens, comme il est bien documenté que dans le neuvième siècle Requesens défendu leurs terres du clergé catholique du roi Charlemagne franque ils voulaient prendre avec lui l'évêque de Barcelone au sommet. Après des décennies de lutte et de guerre civile, grâce au Conseil de 878 à Troyes tenue (France), l'évêque catholique de Barcelone Frodoí Camps appropria Santa Eulalia qui avait appartenu à la Requesens. Dans les documents contemporains ne mentionnent pas les Requesens, son nom était Recosindo le Goth. Le Recosindo (Requesindo, Recesvinto) avait été rois gothiques, les chefs de l'église Arian Christian.

dijous, 20 de juliol de 2017

La Atlántida a nuestros pies

No podemos seguir publicando que los Requesens llegaron a Molins de Rei (Rubricata) en el siglo XV de la mano de Galceran de Requesens, pues está suficientemente documentado que en el siglo IX los Requesens defendían sus tierras de los clérigos católicos del rey franco Carlomagno que las querían tomar con su obispo de Barcelona a la cabeza. Al cabo de decenas de años de lucha y guerra civil, gracias al Concilio del año 878 celebrado en Troyes (Francia), el  obispo católico de Barcelona Frodoi se apropió de los Camps de Santa Eulalia que habían sido propiedad de los Requesens. En los documentos de la época no se menciona a los Requesens, su nombre era Recosindo el godo. Los Recosindo (Requesindo, Recesvinto) habían sido reyes godos, jefes de la iglesia cristiana arriana.

diumenge, 16 de juliol de 2017

L’Atlàntida als nostres peus


No podem seguir publicant que els Requesens van arribar a Molins de Rei (Rubricata) al segle XV de la mà de Galceran de Requesens, doncs està prou documentat que al segle IX els Requesens defensaven les seves terres dels clergues catòlics del rei franc Carlemany que les volien prendre amb el seu bisbe de Barcelona al capdavant. Al cap de desenes d'anys de lluita i guerra civil, gràcies al Concili de l'any 878 celebrat a Troyes (França), el bisbe catòlic de Barcelona Frodoí es va apropiar dels Camps de Santa Eulàlia que havien estat propietat dels Requesens. En els documents de l'època no s'esmenta als Requesens, el seu nom era Recosindo el godo. Els Recosind (Requesindo, Recesvint) havien estat reis gots, caps de l'església cristiana arriana.

Malgrat el famós Lluís de Requesens, heroi de la batalla de Lepant i cèlebre governador dels Països Baixos, els Requesens estan poc i malament estudiats. Seguint el seu fil un arriba a descobrir fets inimaginables, com és el cas de la Virreina de Nàpols Isabel de Requesens que resulta ser la famosa Gioconda o Mona Lisa (Bonica Elisa) pintada per Leonardo da Vinci. Els Requesens eren també els Prínceps de la Pantel·leria que encara que pugui semblar quelcom una mica fi, no tindria més importància si en aquesta illa no hi hagués la ciutat de Gadir. Gràcies a saber de l'existència de la ciutat de Gadir, estirant del fil he trobat l'Atlàntida.


dimarts, 14 de febrer de 2017

Sant Valentí Bisbe i Màrtir de Molins de Rei

Martirologi de Juan de Tamayo Salazar any 1651

Sant Valentí Bisbe va morir a Roma en temps de l’emperador Trajà, el 16 març de l’any 111, per haver beneït la unió entre un ciutadà romà i una cristiana. Les seves restes van ser enterrades a Rubricata (Molins de Rei) on també va ser enterrat el cos de Sant Salvi Bisbe d’Albí i Màrtir.
Amb la invasió del Duc del Gots l’any 412 les ciutats i esglésies van ser destruïdes. Per preservar el cos de Sant Valentí les seves restes van ser amagades i guardades en un cofre o sepulcre (arca).
L’any 596 en temps del rei got Recared, els óssos de Sant Valentí van ser traslladats al Monestir de Sant Benet de Bages en el Monte-Pactano, davant la presència del Princep Sunyer, el Cònsol de Rubricata (Rubricatae) Gundegisilus i el Cònsol de Manresa (Minorisae) Saffarius. El monestir de Sant Benet en temps dels gots portava el nom de Sant Jaume.
El 26 d’abril de l’any 1545 el nunci del Papa Pau III concedí que el cap de Sant Valentí fos traslladat del Monestir de Sant Benet de Bages a la Col•legiata Santa Maria la Major de Toro a Zamora, on s’exposa actualment en una caixa ovalada de plata del segle XVI.
Avui dia es venera arreu del planeta a Sant Valentí com el patró dels enamorats. Zamora, Madrid i Roma es disputen l’autenticitat del seu cap com la verdadera relíquia. Pocs recorden que les altres restes de Sant Valentí segueixen en el Monestir de Sant Benet de Bages. Ningú sap que Sant Valentí és el màrtir de Rubricata (Molins de Rei).

Josep Barba Raventós

dilluns, 5 de setembre de 2016

RUBRICATA I – La Montserratània

No venim del rei Alfons qui manar construir la fabrica dels molins, on al seu voltant es va anar formant una primera població. Venim de lluny, de molt més lluny. Som la primera ciutat de Barcelona en temps dels Laietans. Barcelona no existia fins que no la va fundar el Cartaginès  Amilcar Barca o Barcino. Amb la destrucció pels romans de Rubricata, i la desaparició del seu nom, es va crear la gran Barcelona. El mateix van fer a Carthago Vella que va a passar a anomenar-se Vilafranca del Penedès. L’església de Santa Creu d’Olorda és l’antiga Catedral de Barcelona (any 599) en temps dels gots. L’església de Sant Miquel Arcàngel que ja era Basílica i Canònica en el segle X, seria el temple de Neptú en temps de Rubricata.

RIA RUBRICATA

A principis del Pliocè, fa alguns milions d’anys, el pla de Barcelona estava cobert pel mar. El mar va pujar fins a 100 m per sobre del nivell del mar actual i tota la llera del Llobregat es va convertir en una ria,“el mar ascendí fins el mateix peu de la serra. Es formà una ria fins més enllà de Molins de Rei, que alguns geòlegs antics anomenaren ria Rubricata (J.M. Panareda i Clopés, i J. Nuet i Badia, 1987). La temperatura era una mica superior a l’actual, això va fer que la fauna marina fos molt rica, similar a la que actualment podríem trobar al Carib o a Nova Guinea. La flora també era exuberant, en el Museu Municipal de Molins de Rei trobareu fòssils vegetals i marins de la Ria Rubricata.
Per viure i conrear la terra l’home necessita aigua potable, al voltant del riu més gran i cabalós es concentrava més gent, originant el nucli de població més important. El riu Ebre (Iber) donava nom a Iberia i el gran riu Nil era l’autopista dels Faraons egipcis. El riu connecta cultural i comercialment als seus pobladors, facilitant el transport de persones i mercaderies. El delta del riu acostuma a acollir la població més rica en conreus, comerç, i particularment, és la mare de mariners experts en l’art de navegar. L’aigua del riu Llobregat omple la mar Mediterrània, una porta al mar nostre que facilita el transport i l’intercanvi  amb els habitants d’Europa, Àfrica i l’Orient. El delta del Llobregat està poblat des de la prehistòria, al Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà en podreu trobar una bona prova.
LA COVA DE L’OR A LA MONTSERRATÀNIA

La muntanya d’Olorda es troba en la serra de Collserola, al costat del riu Llobregat. El vestigi més antic del pas de l’home per aquesta muntanya és la Cova de l’Or, coneguda també amb el nom de Coves dels Encantats. “Aquesta cova va tenir la seva part de llegenda, ja que es conta que Anníbal (el fill d’Amilcar Barca) va explotar en aquest lloc una rica mina d’or, on hi havia una cova molt espaiosa amb set boques d’entrada i diverses galeries” (Jorda Capdevila, 2002). El sr. Jordà, bon historiador local, quan em regalava signats els seus llibres, per ajudar-me en el treball d’estudi, em deia que no arribaria a la celebració de la Proclamació Oficial de l’Emperador Carles I al Palau Imperial dels Requesens a Molins de Rei l’any 2019, DEP.

Cova de l'Or d'Olorda
En les darreres prospeccions que s’han fet a la Cova de l’Or no es va trobar ni rastre de l’or, però si que es van trobar valuosos materials ceràmics, lítics i d’os que permeten datà l’ocupació de la cova des de fa uns 8.000 anys, en el neolític antic. En la Cova de l’Or s’han trobat restes de ceràmica impresa cardial, gravades amb la closca d’un mol·lusc.

Ceràmica impresa cardial. Museu Molins de Rei.
També hi ha una Cova de l’Or a Beniarres (Alacant), com podeu observar en la zona de color verd en el mapa d’Europa del Neolític, on s’ha trobat la mateixa elaboració de ceràmica impresa cardial. Hi ha autors que parlen de “Cultura Montserratina”: “Tampoco se descarta que la cultura Monserratina perdurara incluso hasta en tiempos eneolíticos” (Turbon Borrega, 1981). En endavant, per referir-nos a la zona territorial de la cultura cardial o montserratina, farem servir l’expressió “Montserratània”. Fa uns 8.000 anys que la població de la Montserratània compartia cultura, costums i comerç. Els grecs quan es referien als habitants d’Hespèria (Iberia) incloïen les illes i la costa sud-oest d’Itàlia. El trànsit marítim entre la costa catalana i la costa italiana era tant freqüent i habitual que a ulls dels grecs es tractava del mateix poble. Potser el mapa de la Montserratània recorda el de l’Imperi Català de la Mediterrània.

Mapa neolític ceràmica impresa cardial
No tothom pot tenir per tòtem sagrat la muntanya de Montserrat. Aquí no valen els rius per identificar-se, ni si les terres o roques són blanques o vermelles, altes o planes. No s’ha de mirà a la terra, s’ha de mirà cap al cel. Els que vivim a l’entorn de la muntanya màgica, conformem una comunitat de persones amb un mateix referent comú. La muntanya serrada forma part de la nostra pròpia identitat, identifiquem la nostra terra amb la imatge de la muntanya de Montserrat. A tots inspira i tothom la sent seva, a la seva manera, forma part de la nostra vida, la de cadascú. Atrets pel magnetisme de la muntanya sagrada, Montserrat és el punt de trobada de tots els seus pelegrins montserratins. En el cor de la Montserratània els pelegrins podem pregar i demanar tot el possible i l’impossible a canvi d’un prec o d’una ofrena. Quants ciris s’hauran cremat a Montserrat? Quans desitjos i anhels hauran ressonat per les seves rocoses muntanyes?. Molts llencem d’esquena monedes als pous i fonts formulant un desig, o comprem loteria. Si somniar o demanar que es compleixin els nostres desitjos ens fa més decidits, alegres i valents, no podria ser dolent.

LAIETANS, ELS POBLADORS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

La Cova de l’Or, ara en el terme de Sant Feliu de Llobregat, no és l’únic lloc que ens recorda als nostres avantpassats, al costat de Santa Creu d’Olorda, també hi havia un poblat ibèric. A l’excavar es van trobar abundants materials que daten l’ocupació del poblat en el segle IV aC. He escrit hi havia un poblat ibèric, perquè ja no hi és, les excavadores de la cimentera el van fer desaparèixer per sempre més. Més de 2.000 d’història convertides en pols. Deu ser cert que els catalans de les pedres en fem pans. També es van empassar la creu de Santa Creu. A Molins de Rei es conserven altres assentaments ibèrics com el de la Plaça de les Bruixes o el de les Argiles (VI aC.) fronterer amb El Papiol, i altres assentaments, molts més si busquem en tot el Pla del Llobregat. Els habitants del delta del riu Llobregat conformaven el poble dels Laletans o Laietans, en llatí Laetani. Laeta en llatí significa content, alegre, joiós. Aplicat al territori seria ric, abundant, exuberant (Mayé Olivé, 2005). Segons l’escriptor romà Plini, la Laietana començava en el riu Rubricato i era molt alabada pels seus vins laletans i per la molta i abundant collita. En el Museu de Molins de Rei hi ha les àmfores amb les que es transportava l’apreciat oli i el famós vi. Seguint les rutes de la marca o matrícula de les àmfores, s’han trobat restes d’àmfores a Roma, i entrant pel riu Roine, fins al centre d’Europa.

Josep Barba Raventós