dimarts, 14 de febrer de 2017

Sant Valentí Bisbe i Màrtir de Molins de Rei

Martirologi de Juan de Tamayo Salazar any 1651


Sant Valentí Bisbe va morir a Roma en temps de l’emperador Trajà, el 16 març de l’any 111, per haver beneït la unió entre un ciutadà romà i una cristiana. Les seves restes van ser enterrades a Rubricata (Molins de Rei) on també va ser enterrat el cos de Sant Salvi Bisbe d’Albí i Màrtir.
Amb la invasió del Duc del Gots l’any 412 les ciutats i esglésies van ser destruïdes. Per preservar el cos de Sant Valentí les seves restes van ser amagades i guardades en un cofre o sepulcre (arca).
L’any 596 en temps del rei got Recared, els óssos de Sant Valentí van ser traslladats al Monestir de Sant Benet de Bages en el Monte-Pactano, davant la presència del Princep Sunyer, el Cònsol de Rubricata (Rubricatae) Gundegisilus i el Cònsol de Manresa (Minorisae) Saffarius. El monestir de Sant Benet en temps dels gots portava el nom de Sant Jaume.
El 26 d’abril de l’any 1545 el nunci del Papa Pau III concedí que el cap de Sant Valentí fos traslladat del Monestir de Sant Benet de Bages a la Col•legiata Santa Maria la Major de Toro a Zamora, on s’exposa actualment en una caixa ovalada de plata del segle XVI.
Avui dia es venera arreu del planeta a Sant Valentí com el patró dels enamorats. Zamora, Madrid i Roma es disputen l’autenticitat del seu cap com la verdadera relíquia. Pocs recorden que les altres restes de Sant Valentí segueixen en el Monestir de Sant Benet de Bages. Ningú sap que Sant Valentí és el màrtir de Rubricata (Molins de Rei).


Sobre l'any 300 també van trobar a Rubricata el martiri i la mort amb espasa Sant Laderus juntament amb 48 ciutadans de Rubricata.

 Poblacion eclesiastica de España y noticia de sus primeras honras ...: continuada en los escritos de Marco Maximo Obispo de Zaragoça y defendidos de la vulgar embidia el Beroso Aniano, Flavio Lucio Dextro, Auberto Hispalense, y Vualabonso : con el cronicon de Liberato Abad, no impresso antes ...
Autor    Gregorio de Argaiz
Editor   Gabriel de León
Editor   por Francisco Nieto, 1669
Josep Barba Raventós

dilluns, 5 de setembre de 2016

RUBRICATA I – La Montserratània

No venim del rei Alfons qui manar construir la fabrica dels molins, on al seu voltant es va anar formant una primera població. Venim de lluny, de molt més lluny. Molins de Rei és la primera ciutat de Barcelona en temps dels Laietans. Barcelona no existia fins que no la va fundar el púnic Amilcar Barca o Barcino. Amb la destrucció pels romans de Rubricata, i la desaparició del seu nom, es va crear la gran Barcelona. El mateix van fer a Carthago Vella que va a passar a anomenar-se Balaguer. L’església de Santa Creu d’Olorda és l’antiga Catedral de Barcelona (any 599) en temps dels gots. L’església de Sant Miquel Arcàngel que ja era Basílica i Canònica en el segle X, seria el temple de Neptú/Posidó en temps de Rubricata.

RIA RUBRICATA

A principis del Pliocè, fa alguns milions d’anys, el pla de Barcelona estava cobert pel mar. El mar va pujar fins a 100 m per sobre del nivell del mar actual i tota la llera del Llobregat es va convertir en una ria,“el mar ascendí fins el mateix peu de la serra. Es formà una ria fins més enllà de Molins de Rei, que alguns geòlegs antics anomenaren ria Rubricata (J.M. Panareda i Clopés, i J. Nuet i Badia, 1987). La temperatura era una mica superior a l’actual, això va fer que la fauna marina fos molt rica, similar a la que actualment podríem trobar al Carib o a Nova Guinea. La flora també era exuberant, en el Museu Municipal de Molins de Rei trobareu fòssils vegetals i marins de la Ria Rubricata.
Per viure i conrear la terra l’humà necessita aigua potable, al voltant del riu més gran i cabalós es concentrava més gent, originant el nucli de població més important. El riu Ebre (Iber) donava nom a Iberia i el riu Nil era l’autopista dels Faraons egipcis. El riu connecta cultural i comercialment als seus pobladors, facilitant el transport de persones i mercaderies. El delta del riu acostuma a acollir la població més rica en conreus, comerç, i particularment, és la mare de mariners experts en l’art de navegar. L’aigua del riu Llobregat omple la mar Mediterrània, una porta al mar nostre que facilita el transport i l’intercanvi  amb els habitants d’Europa, Àfrica i l’Orient. El delta del Llobregat està poblat des de la prehistòria, al Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà en podreu trobar una bona prova.
LA COVA DE L’OR A LA MONTSERRATÀNIA

La muntanya d’Olorda es troba en la serra de Collserola, al costat del riu Llobregat. El vestigi més antic del pas de l’home per aquesta muntanya és la Cova de l’Or, coneguda també amb el nom de Coves dels Encantats. “Aquesta cova va tenir la seva part de llegenda, ja que es conta que Anníbal (el fill d’Amilcar Barca) va explotar en aquest lloc una rica mina d’or, on hi havia una cova molt espaiosa amb set boques d’entrada i diverses galeries” (Jorda Capdevila, 2002). El sr. Jordà, bon historiador local, quan em regalava signats els seus llibres per ajudar-me en el treball d’estudi, em deia que no arribaria a la celebració dels 500 anys de la Proclamació Oficial de l’Emperador Carles I al Palau Imperial dels Requesens a Molins de Rei l’any 2019, DEP.

Cova de l'Or d'Olorda
En les darreres prospeccions que s’han fet a la Cova de l’Or no es va trobar ni rastre de l’or, però si que es van trobar valuosos materials ceràmics, lítics i d’os que permeten datà l’ocupació de la cova des de fa uns 8.000 anys, en el neolític antic. En la Cova de l’Or s’han trobat restes de ceràmica impresa cardial, gravades amb la closca d’un mol·lusc.

Ceràmica impresa cardial. Museu Molins de Rei.
També hi ha una Cova de l’Or a Beniarres (Alacant), com podeu observar en la zona de color verd en el mapa d’Europa del Neolític, on s’ha trobat la mateixa elaboració de ceràmica impresa cardial o de Montserrat. Hi ha autors que parlen de “Cultura Montserratina”: “Tampoco se descarta que la cultura Monserratina perdurara incluso hasta en tiempos eneolíticos” (Turbon Borrega, 1981). En endavant, per referir-nos a la zona territorial de la cultura cardial o montserratina, farem servir l’expressió “Montserratània”. Fa uns 8.000 anys que la població de la Montserratània compartia cultura, costums i comerç. Els grecs quan es referien als habitants d’Hespèria (Iberia) incloïen les illes i la costa sud-oest d’Itàlia. El trànsit marítim entre la costa catalana i la costa italiana era tant freqüent i habitual que a ulls dels grecs es tractava del mateix poble. El mapa de la Montserratània ja recorda el territori de l'imperi dels púnics, també dit cartaginès en temps dels romans, i a l'Imperi Català de la Mediterrània de l'edat mitjana.

Mapa neolític ceràmica impresa cardial
No tothom pot tenir per tòtem sagrat la muntanya de Montserrat. Aquí no valen els rius per identificar-se, ni si les terres o roques són blanques o vermelles, altes o planes. No s’ha de mirà a la terra, s’ha de mirà cap al cel. Els que vivim a l’entorn de la muntanya màgica, conformem una comunitat de persones amb un mateix referent comú. La muntanya serrada forma part de la nostra pròpia identitat, identifiquem la nostra terra amb la imatge de la muntanya de Montserrat. A tots inspira i tothom la sent seva, a la seva manera, forma part de la nostra vida, la de cadascú. Atrets pel magnetisme de la muntanya sagrada, Montserrat és el punt de trobada de tots els seus pelegrins montserratins. En el cor de la Montserratània els pelegrins podem pregar i demanar tot el possible i l’impossible a canvi d’un prec o d’una ofrena. Quants ciris s’hauran cremat a Montserrat? Quans desitjos i anhels hauran ressonat per les seves rocoses muntanyes?. Molts llencem d’esquena monedes als pous i fonts formulant un desig, o comprem loteria. Si somniar o demanar que es compleixin els nostres desitjos ens fa més decidits, alegres i valents, no podria ser dolent.

LAIETANS, ELS POBLADORS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

La Cova de l’Or, ara en el terme de Sant Feliu de Llobregat, no és l’únic lloc que ens recorda als nostres avantpassats, al costat de Santa Creu d’Olorda, també hi havia un poblat ibèric. A l’excavar es van trobar abundants materials que daten l’ocupació del poblat en el segle IV aC. He escrit hi havia un poblat ibèric, perquè ja no hi és, les excavadores de la cimentera el van fer desaparèixer per sempre més. Més de 2.000 d’història convertides en pols. Deu ser cert que els catalans de les pedres en fem pans. També es van empassar la creu de Santa Creu i el castell de Montcada. A Molins de Rei es conserven altres assentaments ibèrics com el de la Plaça de les Bruixes o el de les Argiles (VI aC.) fronterer amb El Papiol, i altres assentaments, molts més si busquem en tot el Pla del Llobregat.
Els habitants del delta del riu Llobregat conformaven el poble dels Laletans o Laietans. Segons l’escriptor romà Plini, la Laietana començava en el riu Rubricato i era molt alabada pels seus vins laletans i per la molta i abundant collita. En el Museu de Molins de Rei hi ha les àmfores amb les que es transportava l’apreciat oli i el famós vi. Seguint les rutes de la marca o matrícula de les àmfores, s’han trobat restes d’àmfores a Roma, i entrant pel riu Roine, fins al centre d’Europa.

Josep Barba Raventós

dijous, 12 de juny de 2014

Rubricata, capital del litoral barcelonés






"Castigationes Plinianae: Castigationes in P. Melam". Incunables (Biblioteca Histórica UCM), autor Ermolao Barbaro, editor Carolus Darlerius, 1495



quorum in mediterraneo Rubricata civitas Rubricato

Geographiae Commentariorum libri XI. nunc primum In Lvcem Magno Stvdio Editi, ... Vna Cvm Lavrentii Corvini Nouoforensis Geographia Et Strabonis Epitome Per D. Hieronymvm Gemvsaevm translata, quam adiecimus ut quo cum Marium hunc nostrum Lector conferat, habeat
Autors Dominicus Marius Niger, Laurentius Corvinus, Strabo
Editor Henrichus Petri, 1557



Rubricata autem urbs apud Rubricatum amnem sita ad oram Mediterraneam non longe a Barchinone Lybicam habet originem



Post veterem Carthaginem civitas Rubricata erat ad oram fluminis Rubricati ad Occidentalem partem a flumine dicta. 


Rerum a Fernando et Elisabe Hispaniarum regibus gestarum decades II nec non belli Navariensis libri duo. Annexa insuper archiepiscopi Roderici Chronica (nec non Genealogi regum Hispanorum Alphonsi de Carthagena et (Joannis Moles Margarit) episcopi Gerundensis paralipomenon Hispania 1545

dissabte, 7 de juny de 2014

Rubricata, el nom de Molins de Rei en època romana

La Laletania o Laietana era una regió de la tarraconense que segons Plinio començava en el riu Rubricato (Llobregat), molt alabada pels seus vins laletans i per la molta i abundant collita.

Mapa de Ptolomeu on es localitza Rubricata

Rubricata era la única ciutat Mediterrània que en temps de Ptolomeu tenien els laletans, segons el "Diccionario geográfico-histórico de la España antigua tarraconense" Volum 3 de Miguel Cortés y López. 

divendres, 6 de juny de 2014

L'orgue de l'església de Sant Miquel de 1558

Malgrat que l'orgue sobre el que fem referència s'atribueix a la desapareguda capella de Sant Miquel a Barcelona ciutat, és possible que és tracti de l'orgue de l'església de Sant Miquel Arcàngel a Molins de Rei.


Donat que el document cita l’església parroquial de Sant Miquel i que la capella de Sant Miquel de la ciutat de Barcelona no era una església parroquial, és possible que es tracti de l'orgue de l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel a Molins de Rei.

dijous, 5 de juny de 2014

El temple romà al déu Neptú precedí a l'església de Sant Miquel.

Capmany i el comte Caylus asseguren que l’església de Sant Miquel és el temple que els barcelonins consagraren al déu romà Neptú, en canvi P. Diago i Pujades creuen que va ser dedicat a Escolapi. 


Nicolas de la Cruz diu: “En la iglesia de San Miguel hay un pavimento de mosáico que ha dado que investigar a los eruditos y anticuarios”, i Antonio Ponz escriu: “Se conserva en la iglesia de San Miguel una antigualla que ha ejercitado el ingenio de los eruditos”.