dimarts, 14 de febrer de 2017

Sant Valentí Bisbe i Màrtir de Molins de Rei

Martirologi de Juan de Tamayo Salazar any 1651

Sant Valentí Bisbe va morir a Roma en temps de l’emperador Trajà, el 16 març de l’any 111, per haver beneït la unió entre un ciutadà romà i una cristiana. Les seves restes van ser enterrades a Rubricata (Molins de Rei) on també va ser enterrat el cos de Sant Salvi Bisbe d’Albí i Màrtir.
Amb la invasió del Duc del Gots l’any 412 les ciutats i esglésies van ser destruïdes. Per preservar el cos de Sant Valentí les seves restes van ser amagades i guardades en un cofre o sepulcre (arca).
L’any 596 en temps del rei got Recared, els óssos de Sant Valentí van ser traslladats al Monestir de Sant Benet de Bages en el Monte-Pactano, davant la presència del Princep Sunyer, el Cònsol de Rubricata (Rubricatae) Gundegisilus i el Cònsol de Manresa (Minorisae) Saffarius. El monestir de Sant Benet en temps dels gots portava el nom de Sant Jaume.
El 26 d’abril de l’any 1545 el nunci del Papa Pau III concedí que el cap de Sant Valentí fos traslladat del Monestir de Sant Benet de Bages a la Col•legiata Santa Maria la Major de Toro a Zamora, on s’exposa actualment en una caixa ovalada de plata del segle XVI.
Avui dia es venera arreu del planeta a Sant Valentí com el patró dels enamorats. Zamora, Madrid i Roma es disputen l’autenticitat del seu cap com la verdadera relíquia. Pocs recorden que les altres restes de Sant Valentí segueixen en el Monestir de Sant Benet de Bages. Ningú sap que Sant Valentí és el màrtir de Rubricata (Molins de Rei).

Josep Barba Raventós

dilluns, 5 de setembre de 2016

RUBRICATA I – La Montserratània

No venim del rei Alfons qui manar construir la fabrica dels molins, on al seu voltant es va anar formant una primera població. Venim de lluny, de molt més lluny. Som la primera ciutat de Barcelona en temps dels Laietans. Barcelona no existia fins que no la va fundar el Cartaginès  Amilcar Barca o Barcino. Amb la destrucció pels romans de Rubricata, i la desaparició del seu nom, es va crear la gran Barcelona. El mateix van fer a Carthago Vella que va a passar a anomenar-se Vilafranca del Penedès. L’església de Santa Creu d’Olorda és l’antiga Catedral de Barcelona (any 599) en temps dels gots. L’església de Sant Miquel Arcàngel que ja era Basílica i Canònica en el segle X, seria el temple de Neptú en temps de Rubricata.

RIA RUBRICATA

A principis del Pliocè, fa alguns milions d’anys, el pla de Barcelona estava cobert pel mar. El mar va pujar fins a 100 m per sobre del nivell del mar actual i tota la llera del Llobregat es va convertir en una ria,“el mar ascendí fins el mateix peu de la serra. Es formà una ria fins més enllà de Molins de Rei, que alguns geòlegs antics anomenaren ria Rubricata (J.M. Panareda i Clopés, i J. Nuet i Badia, 1987). La temperatura era una mica superior a l’actual, això va fer que la fauna marina fos molt rica, similar a la que actualment podríem trobar al Carib o a Nova Guinea. La flora també era exuberant, en el Museu Municipal de Molins de Rei trobareu fòssils vegetals i marins de la Ria Rubricata.
Per viure i conrear la terra l’home necessita aigua potable, al voltant del riu més gran i cabalós es concentrava més gent, originant el nucli de població més important. El riu Ebre (Iber) donava nom a Iberia i el gran riu Nil era l’autopista dels Faraons egipcis. El riu connecta cultural i comercialment als seus pobladors, facilitant el transport de persones i mercaderies. El delta del riu acostuma a acollir la població més rica en conreus, comerç, i particularment, és la mare de mariners experts en l’art de navegar. L’aigua del riu Llobregat omple la mar Mediterrània, una porta al mar nostre que facilita el transport i l’intercanvi  amb els habitants d’Europa, Àfrica i l’Orient. El delta del Llobregat està poblat des de la prehistòria, al Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà en podreu trobar una bona prova.
LA COVA DE L’OR A LA MONTSERRATÀNIA

La muntanya d’Olorda es troba en la serra de Collserola, al costat del riu Llobregat. El vestigi més antic del pas de l’home per aquesta muntanya és la Cova de l’Or, coneguda també amb el nom de Coves dels Encantats. “Aquesta cova va tenir la seva part de llegenda, ja que es conta que Anníbal (el fill d’Amilcar Barca) va explotar en aquest lloc una rica mina d’or, on hi havia una cova molt espaiosa amb set boques d’entrada i diverses galeries” (Jorda Capdevila, 2002). El sr. Jordà, bon historiador local, quan em regalava signats els seus llibres, per ajudar-me en el treball d’estudi, em deia que no arribaria a la celebració de la Proclamació Oficial de l’Emperador Carles I al Palau Imperial dels Requesens a Molins de Rei l’any 2019, DEP.

Cova de l'Or d'Olorda
En les darreres prospeccions que s’han fet a la Cova de l’Or no es va trobar ni rastre de l’or, però si que es van trobar valuosos materials ceràmics, lítics i d’os que permeten datà l’ocupació de la cova des de fa uns 8.000 anys, en el neolític antic. En la Cova de l’Or s’han trobat restes de ceràmica impresa cardial, gravades amb la closca d’un mol·lusc.

Ceràmica impresa cardial. Museu Molins de Rei.
També hi ha una Cova de l’Or a Beniarres (Alacant), com podeu observar en la zona de color verd en el mapa d’Europa del Neolític, on s’ha trobat la mateixa elaboració de ceràmica impresa cardial. Hi ha autors que parlen de “Cultura Montserratina”: “Tampoco se descarta que la cultura Monserratina perdurara incluso hasta en tiempos eneolíticos” (Turbon Borrega, 1981). En endavant, per referir-nos a la zona territorial de la cultura cardial o montserratina, farem servir l’expressió “Montserratània”. Fa uns 8.000 anys que la població de la Montserratània compartia cultura, costums i comerç. Els grecs quan es referien als habitants d’Hespèria (Iberia) incloïen les illes i la costa sud-oest d’Itàlia. El trànsit marítim entre la costa catalana i la costa italiana era tant freqüent i habitual que a ulls dels grecs es tractava del mateix poble. Potser el mapa de la Montserratània recorda el de l’Imperi Català de la Mediterrània.

Mapa neolític ceràmica impresa cardial
No tothom pot tenir per tòtem sagrat la muntanya de Montserrat. Aquí no valen els rius per identificar-se, ni si les terres o roques són blanques o vermelles, altes o planes. No s’ha de mirà a la terra, s’ha de mirà cap al cel. Els que vivim a l’entorn de la muntanya màgica, conformem una comunitat de persones amb un mateix referent comú. La muntanya serrada forma part de la nostra pròpia identitat, identifiquem la nostra terra amb la imatge de la muntanya de Montserrat. A tots inspira i tothom la sent seva, a la seva manera, forma part de la nostra vida, la de cadascú. Atrets pel magnetisme de la muntanya sagrada, Montserrat és el punt de trobada de tots els seus pelegrins montserratins. En el cor de la Montserratània els pelegrins podem pregar i demanar tot el possible i l’impossible a canvi d’un prec o d’una ofrena. Quants ciris s’hauran cremat a Montserrat? Quans desitjos i anhels hauran ressonat per les seves rocoses muntanyes?. Molts llencem d’esquena monedes als pous i fonts formulant un desig, o comprem loteria. Si somniar o demanar que es compleixin els nostres desitjos ens fa més decidits, alegres i valents, no podria ser dolent.

LAIETANS, ELS POBLADORS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

La Cova de l’Or, ara en el terme de Sant Feliu de Llobregat, no és l’únic lloc que ens recorda als nostres avantpassats, al costat de Santa Creu d’Olorda, també hi havia un poblat ibèric. A l’excavar es van trobar abundants materials que daten l’ocupació del poblat en el segle IV aC. He escrit hi havia un poblat ibèric, perquè ja no hi és, les excavadores de la cimentera el van fer desaparèixer per sempre més. Més de 2.000 d’història convertides en pols. Deu ser cert que els catalans de les pedres en fem pans. També es van empassar la creu de Santa Creu. A Molins de Rei es conserven altres assentaments ibèrics com el de la Plaça de les Bruixes o el de les Argiles (VI aC.) fronterer amb El Papiol, i altres assentaments, molts més si busquem en tot el Pla del Llobregat. Els habitants del delta del riu Llobregat conformaven el poble dels Laletans o Laietans, en llatí Laetani. Laeta en llatí significa content, alegre, joiós. Aplicat al territori seria ric, abundant, exuberant (Mayé Olivé, 2005). Segons l’escriptor romà Plini, la Laietana començava en el riu Rubricato i era molt alabada pels seus vins laletans i per la molta i abundant collita. En el Museu de Molins de Rei hi ha les àmfores amb les que es transportava l’apreciat oli i el famós vi. Seguint les rutes de la marca o matrícula de les àmfores, s’han trobat restes d’àmfores a Roma, i entrant pel riu Roine, fins al centre d’Europa.

Josep Barba Raventós

divendres, 9 de maig de 2014

Molins de Rei, una vila del renaixement

Taula rodona: "La importància del renaixement a Catalunya"
Molins de Rei, una vila del renaixement
Hi intervenen:
Jaume Sobrequés, president de la Societat Catalana d'Estudis Històrics; Ernest Belenguer, membre de l'IEC; Josep Fernández Trabal, cap de l'Àrea dels Fons Històrics de l'ANC; Joan Ramon Triadó, professor de la UB; Àngels Casals, professor de la UB, i M. Eugènia Ripoll, directora del MMMR.
Presentació de la Comissió d'Assessorament Històric i de la Comissió Cívica Molins de Rei i el Renaixement, en el marc del Dia Internacional dels Museus 2014.


Divendres 16 de maig a de 20:00 a 22:00 a la Sala La Gòtica del Palau Imperial o Palau Requesens de Molins de Rei


dimecres, 9 d’abril de 2014

“L’Imperi i el Toisó a Molins de Rei” a càrrec del Dr. Pere Molas

II Congrés d'Història "Molendino Regio 1519"
Molins Reials del Llobregat 2011
Commemoració de la promulgació oficial de l'emperador Carles I al Palau de Molins de Rei en la diada de Sant Andreu amb els Cavallers de l'Orde del Toisó d'Or.


Noticia Molins TV

El dissabte 19 de novembre de l'any 2011, és celebrà el II Congres d'Historia Molendino Regio 1519 en el Palau Imperial de Molins de Rei, organitzat per l’Agrupació Folklòrica Molins de Rei. El Doctor Pere Molas impartí la conferència L’Imperi i el Toisó a Molins de Rei, i presentà la traducció i lectura de 4 documents testimonis del que va succeir a la Vila el 30 de novembre de 1519, diada de Sant Andreu. Amb la cançó de L’Emperador del cantant Pier i el poema de Diana Curto es va festejar el Fi de curs d’unes jornades històriques que han comptat amb el suport del regidor de Cultura i l’alcalde de la Vila que pronuncià el discurs de cloenda.

dimarts, 1 d’abril de 2014

Celebració de la Diada de Sant Andreu 2010 a Molins de Rei

El President de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Pere Molas i Ribalta, entrevistat el 3 de desembre del 2010 per Oriol Romeu de Ràdio Molins de Rei en motiu de la seva conferència "Estefanía de Requesens i Don Juan de Zúñiga i Avellaneda senyors de Molins de Rei" en el Fi de curs del I Cicle de conferències "Molendino Regio 1519" celebrada a l'Agrupació Folklòrica de Molins de Rei.


El passat 3 de desembre en el sala de l’Agrupació Folklòrica es va celebrar la Diada de Sant Andreu amb el Fi de Curs del I Cicle de Conferències “Molendino Regio 1519”. El President de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, senyor Pere Molas i Ribalta, va tancar els curs en un acte plaent que comptà amb la participació de Maribel Rodríguez i la poetessa Diana Curto.

dimarts, 31 de desembre de 2013

L’Imperi Universal Català de Carles I

El 25 de maig del 2010 a la seu de l'Agrupació Folklòrica de Molins de Rei, Josep Barba Raventós presentà la conferència "L’Imperi Universal Català de Carles I".

En primer lloc es va projectar la vídeo/ponència que Josep Barba Raventós presentà al 9é Simposi de "La Descoberta Catalana d’Amèrica", el novembre del 2009 a Arenys de Munt: “Barcelona capital de l’Imperi Universal Català”.



Posteriorment Eugènia Carrasco, directora de la revista Ddona, llegí l’article “L’Imperi Universal Català de Carles I” de Josep Barba Raventós, publicat a l'edició de la revista del mes de juny del 2010.