Acte "500 anys de la Proclamació de Carles V com a Emperador (1519-2019)”

Lloc: La Gòtica

Molins de Rei, Renaixement, Palau de Requesens:
500 anys de la Proclamació de Carles V com a Emperador (1519-2019)

El dissabte 30 de novembre de 2019 de 18.30 a 20.30 h a La Gòtica.

Nous documents alemanys sobre la promulgació de l'emperador Carles

Noves referències sobre la promulgació de l'emperador Carles i la seva estada a Molins de Rei en documents alemanys publicats des de l'any de 1519.

Siegmund de Herberstein. Historiador i Conseller Imperial

Siegmund de Herberstein (23 d'agost de 1486 – 28 de març de 1566) és un reconegut historiador alemany que va ser Conseller Imperial.

És l'autor de la crònica alemanya sobre la diada de Sant Andreu a Molins de Rei el dia de la proclamació de Carles I com a rei de Romans i futur Emperador.

Text de Herberstein sobre la diada de Sant Andreu a Molins de Rei

Catalunya, terra de "pobres" pagesos o d'esclavistes?

A vegades s'ha donat una imatge idíl·lica dels pagesos del baix Llobregat. Esforçats treballadors del camp, víctimes i vassalls de poderosos i despietats senyors feudals. Sembla ser que la realitat era una mica més complexa. No sols els Requesens tenien esclaus pel seu servei, també tenien esclaus els suposats "pobres" pagesos a les masies per treballar el camp i rebre serveis sexuals. També hi havia esclaus als hostals de la vila que a la vegada  eren centres pel joc i la prostitució legalitzada. En una escriptura de venda d'una esclava "de catorze años, blanca de Túnez" a Estefanía de Requesens de l'any 1541, el venedor assegura que no és "ni borracha, ni fugitiva, ni endemoniada, ni tiene mal".
D'Estefanía de Requesens, s'han escrit comentaris molt positius i afalagadors que possiblement són merescuts. La seva exquisida delicadesa contrasta amb la realitat de l'època, quan en una de les seves famoses cartes de correspondència, escrita des de Madrid el 21 de novembre de l'any 1535, fa referència als problemes que té amb una de les esclaves al seu servei de nom Madalena.

En la carta Estefania explica a la seva mare Hipolita Rois de Liori que l'esclava Madalena està perdent el cap perquè es lleva de nit per parlar amb un home per la finestra i encara que està en un lloc estret i amb molta gent al voltant que la pugui escoltar "espletí part de ma malenconia". Confessa que ha tingut el major "enug" del món, tant per ser en terra estranya com per estar en "palàsio". Estefania diu que la esclava Madalena està tan Turca i tant "vellaca que és lo major fastig del món". Estefania manifesta que no te cap esperança d'esmena de la seva esclava, i que si "jo pugés estar de asento en nostra casa manaria castigar-la bé". Es queixa de que ara no pot fer-ho i si li dona un "bufet" tots els de la casa ho senten. Finalment Estefania li demana consell de com ha de tractar el tema i proposa enviar-li la esclava perquè la corregeixi o la vengui a Eivissa, o en una altra part on la tractin com "merex".

Dones públiques i rameres. Provisió de l'emperador Carles I des de Molins de Rei

L'emperador Carles I publicà a Molins de Rei, el 13 de novembre de 1519, una provisió sobre les dones públiques i les rameres, per protegir-les dels abusos que patien de part de les autoritats. En la provisió reial es mana que els "Alguaciles" només cobrin un cop a l'any les "Perdizes" de 12 maravedís per cada dona pública i de 24 maravedís per ramera.

Tot i que els impostos a pagar fossin el doble per ser ramera, desconec la diferència entre una dona pública i una ramera. Hi ha qui diu que el nom de ramera prové del fet de que per assenyalar la seva casa i el seu ofici en el portal de la seva casa hi havia un ram. Potser les rameres eren les que tenien casa propia i pagaven el doble de impostos que les que treballaven en un hostal, no ho sé, tant sols és una hipótesi.

Provisión en lo que toca a las Perdizes que pagan las mujeres públicas.

Carles I abans de conquerir Tunísia juga i riu a Molins de Rei

Segons l'itinerari de Foronda y Aguilera, Carles I va estar a Molins de Rei del 1 al 3 d'abril de l'any 1535.
 1-2-abril-en Molüis de Rey. -Jueves 1 y viernes 2. -El Emperador en Molín del Rey.

El dimecres dia 31 de març de 1535, Carles I va arribar a Montserrat on va passar la nit. A la basílica pregà a la Verge de Montserrat per que el guiés cap a l'èxit en la campanya de Tunísia contra els infidels musulmans, la seva guerra Santa. De la seva arribada a Molins de Rei, l'endemà el dijous dia 1 d'abril, en tenim dues noticies:

 -1. -Jueves. -Recibiose en este día la noticia de que el Emperador y Rey, N. S., viniendo de Montserrat, había ido a dormir a Molins de Rey.

     Ar. C. A. -Dietari de la Diputació dels Triennis.

     -1. -En este día, sabiendo los Concelleres que S. M. había de dormir en Molindereig, fueron a arreglar su entrada en Barcelona.

Del dia següent, el divendres 2 d'abril tenim aquesta noticia:

-2. -En este día, viernes, vinieron los Concelleres de Molindereig diciendo que S. M. entrará en Barcelona mañana (sábado 3) después de comer.

Estefania de Requesens vivia a Madrid i estava embarassada, segons escriu el seu marit don Juan d'Estúniga a la mare d'Estefania, Hipolita Rois de Liori, el dia 17 d'abril: "Doña Estefania está más gorda que nunca a estado de empreñada y el vientre tan grande de V meses, como le tenía de ocho". De l'estada a Molins de Rei de Carles I, el divendres dia 2 d'abril de l'any 1535, en tenim més informació per una carta que va escriure Estefania de Requesens des de Madrid a la seva mare Hipólita Rois de Liori datada el dia 16 d'abril:

"Mosèn Capeller m'ha escrit l'acolliment que han fet a Sa Majestat  en Molín de Rey i lo que ha folgat en aquella casa, i que, perquè li trencà un patge seu una llança que tenia en molta estima, va prendre dos piques de les que nosaltres deixarem allí i li va dir a Mossèn Francesc que : escribiese que dado que en su casa le habian quebrado su lanza, le había tomado aquellas dos picas. Diu que jugà a l'hort a pilota i a la ballesta i que estava tot ben net i conservat".